Castells Edetans: El castell de Serra

Els Castells Edetans: El Castell de Serra, comarca del Camp de Túria

 

El castell de Serra, també conegut com el Castell de l’Alt del Pi, s’ubica a la muntanya homónima. La seva situació privilegiada permet el control del poble, les seves terres i fins i tot el mar, els quals són visibles des de la seva plaça d’armes. Aquesta ubicació va permetre la creació d’una xarxa defensiva, basada en torres de guaita repartides per tot el municipi. El conjunt defensiu està format per quatre torres i el mateix castell.

 

Dues de les torres es troben dins del nucli urbà (la Torre del Senyor de la Vila i la Torre de l’Ermita del Calvari) i les altres dues fora nucli (la Torreta de Santarenya i la Torre de Ria o El Morteral). Aquestes quatre construccions són d’origen islàmic i no tenen datació concreta, encara que degueren edificar-se entre els segles VIII i IX. Són obres fetes en tàpia, però han patit variacions al llarg del temps.

 

La localitat de Serra sempre ha tingut una privilegiada capacitat defensiva i d’anticipació davant de qualsevol atac. Això es deu al seu sistema defensiu conformat per aquest conjunt d’edificacions que permet un domini visual de l’accés a la Serra Calderona, a la vall del Túria i a una gran part de la costa llevantina.Castell de Serra, el Camp de Túria

 

Dels cinc elements defensius, el que ens interessa per a la realització d’aquest article, és el castell. Aquest assenta els seus fonaments sobre la mateixa roca de la muntanya, aprofitant els materials que li aporta el medi natural. La construcció combina l’ús de la maçoneria i el tapial. L’ús d’abundant pedra de rodeno dota al conjunt d’un característic color rogenc, el qual es barreja amb els colors terra del tapial.

 

De les torres que formaven el conjunt del castell, la millor conservada és la de major dimensió. Es troba en l’angle nord-oest i es resol amb maçoneria. D’allà neixen dos murs de tàpia i de mamposteria que formen part de la primitiva muralla. Hi ha una altra torre, de menor grandària i amb el mateix sistema constructiu, la qual presenta un estat més degradat.

 

Al sud es troba un altre fragment de la muralla, però aquest amb menor altura i major gruix. Al costat d’aquesta fracció està l’aljub del castell, un element indispensable per a la vida quotidiana, que es troba cobert per una volta de mig punt.

 

Actualment, es pot accedir a la torre principal a través d’un forat que han fet en un dels seus murs. La planta baixa d’aquesta torre està coberta per una volta. Des d’aquesta sala es pot sortir a la plaça d’Armes, la qual es trobava a l’interior del castell. En aquesta plaça es diferencien dos nivells: el més elevat és el que s’aproxima a aquesta torre i la part baixa es troba al costat de l’aljub.

 

Finalment, a la zona oest trobem les restes d’una torre molt deteriorada, al costat de la qual es poden veure restes de la muralla.

 

Aquestes són les runes d’un castell d’origen islàmic que ha vist passar el transcurs dels anys i va servir de domicili a il·lustres personatges com Álvar Fàñez, el Cid, Bernardo Horta, la família Boïl, els marquesos de Sardanyola, Berenguer Burguet i Gauterio Romano, Berenguela Alfonso, Beltran de Bellpuig, Rodrigo Eiximén de Luna, Hugo de Bellpuig, Rodrigo Martínez de Sant Adrià, Galceran de Bellpuig, Galceran de Cardona, Joseph Folch de Cardona, el Duc de Montellano, etc.

 

 Croquis castell de Serra

 

(Castellano)

Castillos edetanos: El Castillo de Serra

 

El castillo de Serra, también conocido como el Castell de l’Alt del Pí, se ubica en el monte homónimo. Su situación privilegiada permite el control del pueblo, sus tierras e incluso el mar, los cuales son visibles desde su plaza de armas. Esta ubicación permitió la creación de una red defensiva, basada en torres vigías repartidas por todo el municipio. El conjunto defensivo está formado por cuatro torres y el propio castillo. Dos de las torres se encuentran dentro del casco urbano (la Torre del Señor de la Villa y la Torre de la Ermita del Calvario) y las otras dos fuera del mismo (la Torreta de Santarenya y la Torre de Ría o El Morteral). Estas cuatro construcciones son de origen islámico y carecen de datación concreta, aunque debieron edificarse entre los siglos VIII y IX. Son obras hechas en tapial, pero han sufrido variaciones a lo largo del tiempo.

 

La localidad de Serra siempre a gozado de una privilegiada capacidad defensiva y de anticipación ante cualquier ataque. Esto se debe a su sistema defensivo conformado por este conjunto de edificaciones que permite un dominio visual del acceso a la Sierra Calderona, al valle del Turia y una gran parte de la costa levantina.

 

De los cinco elementos defensivos, el que nos interesa para la realización de este artículo, es el castillo. Éste asienta sus cimientos sobre la misma roca de la montaña, aprovechando los materiales que le aportan el medio próximo. La construcción combina el empleo de la mampostería y el tapial. El uso de abundante piedra de rodeno, dota al conjunto de un característico color rojizo, que se entremezcla con los colores tierra del tapial.

 

De las torres que formaban el conjunto del castillo, la mejor conservada es la de mayor dimensión. Se encuentra en el ángulo noroeste y se resuelve con mampostería. De ella nacen dos muros de tapial y mampuesto que forman parte de la primitiva muralla. Existe otra torre, de menor tamaño y con el mismo sistema constructivo, la cual presenta un estado más degradado.

 

Al sur, se hay otro fragmento de la muralla, pero éste con menor altura y mayor espesor. Junto a esta fracción se encuentra el aljibe del castillo, elemento indispensable para la vida cotidiana, que está cubierto por una bóveda de medio punto.

 

Actualmente, se puede acceder a la torre principal a través de un hueco que han hecho en uno de sus muros. La planta baja de ésta, se encuentra cubierta por una bóveda. Desde esta sala se puede salir a la Plaza de Armas, que se encontraba en el interior del castillo. En dicha plaza se diferencian dos niveles: el más elevado es el que se aproxima a esta torre y la parte baja se encuentra junto al aljibe.

 

Finalmente, en la zona oeste se encuentran los restos de una torre muy deteriorada, junto a la que se pueden ver restos de muralla.

 

Estos son las ruinas de un castillo de origen islámico, que ha visto pasar el transcurso de los años y sirvió de morada a ilustres personajes como Álvar Fáñez, el Cid, Bernardo Horta, la familia Boïl, los Marqueses de Sardanyola, Berenguer Burguet y Gauterio Romano, Berenguela Alfonso, Beltrán de Bellpuig, Rodrigo Eiximen de Luna, Hugo de Bellpuig, Rodrigo Martínez de San Adriá, Galcerán de Bellpuig, Galcerán de Cardona, Joseph Folch de Cardona, el Duque de Montellano, etc.

 

 

 

Comentaris tancats

Respondre

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà