Cent dies i una vaga general

Ja està convocada i fitxada la data. Serà el dia 29 de març quan es farà la Vaga General, on el Govern de Mariano Rajoy, ha aconseguit un nou rècord, no d’aturats, ni de destrucció de xicotetes i mitjanes empreses, ni de pujades d’impostos, que també. Ha sigut el primer govern que en tan sols cent dies al capdavant de l’executiu ha aconseguit que les forces socials li convoquen tot un rosari de mobilitzacions que han desembocat en una Vaga de tots els sectors productius.

Raó no falta. Si Zapatero va tardar dos anys en dir tot el contrari del que va prometre en la campanya electoral de 2008, el PP ho ha fet a les dos setmanes d’accedir al Govern de l’Estat després del 20N. De dir que amb ells no es pujarien impostos, a aplicar una pujada generalitzada. De dir que un papereta de les seues era un contracte de treball, a aprovar per Decret Llei la “Reforma de l’acomiadament”, on el propi PP ha reconegut que no servirà per generar llocs de treball, sinó més bé el contrari.

Hem retrocedit una centúria en matèria de relacions laborals. Les mesures preses estaven premeditades i calculades, no són casualitat del moment. O, algú pensava el contrari? Que es pot esperar d’un govern neoliberal a les ordres francoalemanyes de Merkel i Sarkozy? Simplement el que està passant, una línia de polítiques abusives i regressores que s’han materialitzat en retalls a l’Estat de benestar i carregar sobre les rendes del treball els nous beneficis o guanys dels mercats financers i especulatius.

Hi ha altres alternatives, com la persecució del frau fiscal, aplicar impostos a les gran fortunes i rendes, reduir la despesa militar, eliminar o reorganitzar institucions desfasades com les diputacions provincials, eliminar privilegis i prebendes a entitats, organitzacions i politics, incentivar la inversió estatal i promocionar l’oferta d’ocupació pública. Estes i moltes altres mesures són les que la dreta espanyola coneix però, que no aplicarà mai. Tenim un executiu d’interessos i d’interessats (no interessants) on tenim de Ministres a ex alts càrrecs d’empreses com el d’Economia, Luis de Guindos (la cara visible de les hipoteques subprime que causaren la caiguda de Lehman Brothers), o el de Defensa, Pedro Morenés (conseller de l’empresa Intalaza, la qual fabricava bombes prohibides raïm i a la que l’Estat tindrà que fer una indemnització milionària).

Com diuen a la meua ciutat, tenim el que hem triat. Un govern que sabia el que ens venia damunt i que va amagar les seues vertaderes intencions fins que va guanyar les eleccions i pogué clavar la ma al Butlletí Oficial de l’Estat, on en tan sols cent dies ha posat en pràctica el que portava gestant en la intimitat. Per això, no és cap sorpresa la convocatòria de la Vaga General, simplement és una conseqüència temporal d’un fets i unes accions que, els ciutadans en general no teníem previstes, però que Rajoy i el seus deixebles ja gestaven a l’ombra dels seus col·legues europeus.

 

Paco García Latorre
Portaveu de la ‘Coalició compromís’ a l’Ajuntament de Llíria

No Comments Yet

Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.

logo infoturia roig

InfoTúria Periòdic del Camp de Túria · C/Belgrado, 17 · La Pobla de Vallbona · Tel. 962744555

Contacta amb InfoTúria ací

Llicència CC 3.0
Segueix-nos en