Termofrigidus ens presenta “El opio del pueblo”

“A media hora”  és el segon treball de Termofrigidus, una banda veterana de l’extraradi de València que practiquen una barreja de Ska, Punk i Rock a parts iguals, ràpides i festives però amb un missatge clar.

Després d’una llarga jornada de carretera i concerts, Termofrígidus decideix tornar als estudis Illogical per gravar el nou disc que porta per títol “El Opio del Pueblo”. A què es deu aquest títol? Quins són aquests opis que dia a dia sols fan que adormir el poble?

Bé, avui en dia vivim amb aquesta sensació de futur incert i poques expectatives. La situació està molt fotuda per a tots/es i la gent està molt saturada de “bones notícies”. Però com sempre des de dalt saben administrar els seus “anestèsics” en forma de futbol, religió, programes del cor, etc. Nosaltres d’alguna forma volem fer-li un volt de rosca i ser l’opi d’aquest mateix opi. Un petit oasi dins de totes les escombraries que ens envolta. O, almenys, és el que voldríem aconseguir.

Cap la possibilitat que algun dels lectors encara no conega el grup. Com explicaríeu i definiríeu el vostre estil musical?

Doncs, la definició seria la d’un grup molt festiu, amb un estil que nosaltres anomenem skapunkexplosion. Música moguda i molt ballable, amb tocs més agressius en moments i més relaxats en uns altres.

Del disc anterior a aquest notem una evolució, no solament musical sinó també a nivell de lletres, és notable que creixen el nombre de cançons de crítica social. Ha crescut el descontentament en el vostre interior cap a aquest sistema?

El grup ha crescut. Ha madurat. És l’evolució lògica de les coses. Musicalment no és tant haver millorat sinó ser més conscients de les nostres virtuts per explotar-les i dels nostres defectes per tractar de minimitzar-los en la mesura del possible. En el tema de lletres, el descontent sempre ha estat aquí. I que segueixi! Cal ser crític i exigent si es vol progressar. I a l’hora de seleccionar del que anem a parlar és com tot el que fem, no ens sentim en l’obligació d’haver de fer sempre critica social en les nostres lletres. Però si ens ve de gust ens queixem. Per què no?

El panorama polític valencià està present en les vostres lletres, tant la seva manera d’actuació, interessos, com tot tipus d’especulacions. Creieu que lletres com Rita fan reflexionar els ciutadans sobre l’actuació política? Penseu que la música serveix per despertar consciències?

El panorama polític fa riure. Però d’aquesta que rius per no plorar. No sé si canviarem alguna cosa però almenys exercirem el “dret a la rebequeria” i tractem de compartir un missatge.

Com a novetat trobem que Termofrigidus s’ha tornat plurilingüe, com sempre estan presents les lletres en castellà, però us atreviu a introduir l’italià, i a composar una cançó en valencià. A què es deu aquest canvi d’idioma? Esteu buscant aquestes arrels que esmenteu en la cançó?

Doncs, seguint la política de llibertat total que tenim, ens atrevim amb qualsevol cosa. La cançó de les Arrels és un projecte que té ja anys. Diverses vegades intentàrem fer-la però mai ens acabava de convèncer. Aquesta vegada trobàrem la manera i estem molt contents del resultat. Quant a l’italià, va ser probablement per culpa d’una època de molta festa de Victor Ferrero, en la qual va fer amistat amb uns quants italians, entre uns altres milers de persones. Se li va ocórrer la idea i després li vam donar forma.

eLes col·laboracions del vostre disc són totalment inesperades, solíeu trobar-vos amb Transfer, Desera, o altres grups del barri de Benicalap, però en aquesta ocasió heu comptat amb Obrint Pas, Voltor i Rapsodes. Com va sorgir la idea d’introduir aquestes veus en els vostres temes?

Per a la nostra cançó en valencià pensem comptar amb dues de les veus més emblemàtiques d’aquest tipus de música, que estàvem convençuts que li donarien un toc personal molt maco, com així ha estat. El de Kpoll de Rapsodes és perquè vam compondre un fragment de hip-hop dins de la cançó El Putano de l’Amore i com cap de nosaltres té ni repajolera idea de cantar hip-hop, l’hi ho vam dir, i ho va fer encantat. D’altra banda, la gent de benikalap, malgrat no estar directament en les cançons, sempre estan aquí. Ells ho saben.

Fa tan sols uns dies que va sortir a la llum el nou disc, Com està sent acollit per la gent?

Creiem que l’acolliment ha estat francament bo. Haver fet la venda anticipada ha creat una expectativa bastant gran, sobretot en la gent que havia pagat!!! A més la gent ja tenia ganes d’alguna cosa nova. Ara estem tractant que el disc arribi a quanta més gent millor i, si a més els agrada, doncs millor que millor.

Amb l’anterior disc vau arribar a traspassar fronteres, arribant a donar gires per Alemanya o la República Txeca. Com veieu el panorama internacional, creieu que podreu tornar a introduir-vos-hi i realitzar aquest tipus de gires amb “El Opio del Pueblo”?

Fa uns anys mai ho hauríem imaginat, tot semblava molt llunyà, però a dia d’avui és una de les millors experiències de les nostres vides . A Europa sembla que la música està una mica més valorada. A la gent no li sap tan mal gastar-se els diners en un disc, una entrada o una samarreta. Si no passa res tornarem a fer alguna cosa així aquest any o el que ve. De fet ja estem negociant amb algun contacte europeu per aquí…

Heu compartit cartell i escenari amb grups com Toy Dolls, TheSkatalites, Boikot, El ÚltimoKeZierre, o Reincidentes. Quan solament éreu un grup de col·legues que van decidir muntar un grup, esperàveu arribar tan lluny i compartir escenari amb algun dels vostres grups referents?

Ni moltíssim menys. Hem arribat molt més lluny del que cap va poder imaginar-se i els més important és que no hem deixat de ser un grup de col·legues. Tots aquests anys ens han ensenyat alguna cosa molt important: que moltes vegades els grups “petits” són els més grans, i que el que veritablement fa grans els grups són la gent que els recolza.

Ens trobem en l’era de la tecnologia, el boom de les xarxes socials, missatges instantanis que arriben a tots els racons del món en tan sols un segon, possibilitat d’escoltar discos sencers, i també de descarregar-los amb tan sol un clic. Penseu que aquest tipus d’aplicacions i webs ajuden els grups de música actuals a créixer el seu públic? O per contra penseu que d’aquesta manera es devalua la música i els grups perden diners per tot tipus de descàrregues?

Per al plantejament que nosaltres tenim és ideal. Aconseguim moure la nostra música sense cap tipus de frontera ni límit, que és el que pretenem, que la gent ho senti i ho gaudeixi.

Moltes hores de carretera, d’enregistraments, i de moments compartits. Alguna anècdota a destacar?

Milions. Però potser l’anècdota més important a destacar és el bon rotllo que es respira en totes les etapes d’un concert de termo. Seguim gaudint de la nostra mútua companyia, sentint-nos privilegiats de poder fer el que més ens agrada cada vegada per a més gent, i de poder compartir-ho. Seguim amb la mateixa il·lusió d’un nen i se’ns nota. I creiem que això es transmet sobre l’escenari i que és una de les majors qualitats de Termofrigidus.

No Comments Yet

Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.

logo infoturia roig

InfoTúria Periòdic del Camp de Túria · C/Belgrado, 17 · La Pobla de Vallbona · Tel. 962744555

Contacta amb InfoTúria ací

Llicència CC 3.0
Segueix-nos en