Fórmula 1 per a rics

Fa uns quants dies hem viscut amb intensitat la Fórmula 1, eixe esdeveniment que el govern valencià ha adoptat com a autòcton junt a la Copa Amèrica de vaixells. Durant els tres dies d’entrenaments i competició hem pogut assistir a tot un seguit d’actes, manifestacions, desfilades, reunions, còctels i d’altres “saraos” que ens han servit com a bàlsam a la depressió que patim per culpa de la crisi econòmica.

No entraré a jutjar els 60 milions d’euros que diu la Generalitat suposa d’impacte econòmic la fita esportiva a València. Tant de bo siga així i el màxim de sectors de la nostra economia en traguen un benefici important. El que des de fora sembla és un esdeveniment preparat i manipulat acuradament perquè els de sempre –la gent de pasta per entendre’ns- hi acudesquen per lluir el seu poder econòmic i social. L’anomenada “jet set” a l’assalt dels cotxes. 

Els temps que vivim són de gran manipulació social mitjançant un ús ben curiós de tots els mitjans de comunicació al seu abast. L’executiu valencià n’és ben conscient i per això durant els dies previs ha estat paradigmàtic llegir, escoltar i vore desenes de milers d’euros invertits per narrar les gestes d’aquells prohoms que han fet possible l’arribada de la prova automobilística: Fernando Roig, Aspar, Ecclestone, Agag, Briatore…. Tothom ha de sucar i qualsevol excusa és bona perquè es faça una prova d’aquest estil.

Les fotografies i imatges que hem pogut vore en alguns mitjans durant eixos dies dibuixaven –clarament- la gran desigualtat econòmica i social que per aquestes contrades hi ha entre la gent del carrer i els empresaris, polítics, esportistes, gent de l’espectacle,…. Vergonyós que mentre alguns passen fam i molts problemes per arribar a finals de mes, altres en facen una exhibició de la seua fortalesa econòmica sense escrúpols i, a més, els mitjans públics –especialment, Canal 9- se’n facen un ressò ben lamentable.

No entenc com podem consentir que gent de la capacitat intel·lectual d’Ecclestone –el capitost i inventor de la Fórmula 1 i que, segons s’ha publicat, va pagar més de 400 milions d’euros a la seua ex dona pel seu divorci- vinga a València a donar classes d’ètica per la seua contribució a la revitalització de l’economia valenciana. Un home que en un sopar amb els amics és capaç de gastar-se els mateixos diners que una família tarda tot un mes a guanyar no pot ser un ídol ni un mirall on mirar-se, a l’estil del que representava Mario Conde als anys 80-90.

El que la Generalitat Valenciana es gasta a promoure la celebració d’este gran premi de cotxes seria suficient per finançar l’esport valencià al llarg d’un any. Perquè siguem clars, se celebra ací a València no per la nostra bellesa –que la tenim- sinó perquè hi aportem el cànon econòmic establert per l’heroi Ecclestone i hem fet les inversions milionàries en infraestructures que han calgut. Podríem parlar de Màlaga, Cadis,…. que també són zones costaneres i tenen ports pesquers i esportius però potser no tenen la benevolència del seu govern i tampoc no els sobra els diners que als valencians sembla que sí. Però ha estat València l’escollida després d’una gran i intensa deliberació i estudi.

I la gent del carrer ho sap agrair tot assistint en massa als entrenaments previs i al dia de la gran competició on tothom demostra que al seu interior té un pilot en potència i gaudeix amb escreix de tot el que envolta el món dels cotxes. Grans i menuts, joves i vells, pobres i rics,… eixe dia no hi ha diferències substancials perquè hi haja, sobretot, una gran companyonia.

L’executiu de Camps xifra en 60 milions d’euros els beneficis econòmics que justifiquen, sobradament, la participació de València en el circuit dels grans premis i ens situen en el mapa del turisme mundial. Moltes coses es volen aconseguir amb les despeses que ens suposen any rere any de la butxaca dels valencians. Algú s’omple la panera a costa de l’erari públic i no passa res. Per això som tan esplèndids. No han vist el pobrissó de Bernie comprant al mercat central la gamba roja, les cigales o altres exquisideses sense mirar el preu dels productes atesa la seua cartera?

Mentre alguns mengen entrepans i cervesa als bars i cafeteries de la rodalia a compte de les properes vacances estiuenques altres tasten exquisideses com el caviar, pernils de pota negra, mariscs, caves i xampanys de primera categoria amb cambreres ben atentes per si hom s’acaba la beguda del got… Mentre alguns dormen en hotelets altres descansen en complexos de luxe o, directament, en illots inimaginables al costat del port de València. Mentre alguns veuen la cursa al sol i suporten la xafogor de l’estiu altres ho fan en espais còmodes i amb totes les atencions de protocol que requereix l’ocasió.   

Illots immensos, avions privats, cotxes de luxe, hostesses ben guapes,….Uns viuen amb totes les comoditats mentre la resta hem de patir els problemes. El que menys importa és la cursa. Són quasi dues hores de cursa però que mouen als seus voltants un autèntic imperi de luxe, ostentació, amiguisme, balafiaments, conxorxes,….. Fa la impressió que si no es veu la cursa estem aïllats de la realitat, al marge del que fa la majoria de la gent. Mitjans privats i públics ja ens bombardegen amb missatges insistents durant tot l’any perquè ens en recordem.  

El nostre govern opusdeista ens recorda que els 60 milions d’euros són suficients raons per moure cel i terra, amollar els diners del cànon que ens obliga l’amic Ecclestone i deixar volar la imaginació. Per uns dies ens oblidem de la crisi econòmica, ens evadim de la quotidianeïtat i pensem que València és meravellosa: pel clima, els monuments, els vaixells, la fórmula 1,… Els guanys són pels de sempre: les grans empreses i els magnats que, cada volta més, engreixen els seus comptes corrents. Els xicotets comerços s’emporten les molles i sembla que han fet un negoci redó. Fins i tot, el sector de la prostitució valenciana experimenta un ressorgiment enorme aquests dies. Quina felicitat!!!

Quants diners ens costen els centenars de policies, vigilants i personal que el govern central i l’autonòmic posen a l’abast de l’organització? Ecclestone ha dit: “València és com una llar per a nosaltres”. Com és de generós aquest home i nosaltres sense saber-ho. Només faltaria!!! Amb els diners que ens ha costat seria un desagraït dir el contrari. És un home menut però molt llest.

Miquel Ruiz, periodista pobla de vallbona camp de turia Miquel Ruiz, periodista de la Pobla de Vallbona

No hi ha comentaris

Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.

logo infoturia roig

InfoTúria Periòdic del Camp de Túria · C/Belgrado, 17 · La Pobla de Vallbona · Tel. 962744555

Contacta amb InfoTúria ací

Llicència CC 3.0
Segueix-nos en