Censura democràtica

Sempre he pensat que la llibertat és un bé social que no té preu. Fer el que volem, quan volem i perquè volem –dins unes normes establertes i consensuades entre tots- és allò que ens diferencia de les dictadures. A voltes no sabem apreciar-ho suficientment, sols ens en recordem quan algú intenta retallar-nos-la, menystenir-la o atemptar en la seua contra.

En les dictadures la censura consistia i consisteix a revisar el material abans de la seua publicació o emissió. En canvi, a la democràcia actual hi ha altres vessants que són tant efectius com la censura prèvia i que són emprats pels governants a fi de garantir-ne els seus interessos polítics.

D’un temps ençà, les emissions de la Televisió de Catalunya estan patint una retallada en certs segments horaris tot adduint-ne una il·legalitat de la seua arribada a les comarques valencianes. Més enllà de les qüestions jurídiques o legals –la qual cosa desconec i deixe als experts en la matèria- el rerefons d’aquesta decisió de la Generalitat té molt a vore amb una raó de qualitat de la televisió valenciana, la nostra Canal 9.

La manca del senyal televisiu de TV3 i la resta de canals catalans coincideix amb els programes esportius que a la mateixa hora es poden vore també a Canal 9, com ara són els partits de futbol de lliga i Champions, encontres de bàsquet de lliga ACB o les curses de Fórmula 1. Fins i tot, els partits de segona divisió són sospitosos de maçons o heretges. La resta del dia o de la nit es pot rebre el senyal dels canals catalans sense cap problema al Camp de Túria i en algunes altres comarques valencianes –aquelles on encara no hi ha hagut un tancament definitiu del repetidor- i, per tant, hom pot sintonitzar amb llibertat eixos canals o altres del gust de l’espectador.

Si Canal 9 fóra una televisió de qualitat i referència no hauria de patir la competència d’altres cadenes. Amb les noves tecnologies i els avenços informàtics tan importants que es produeixen dia a dia es possible vore desenes de programes i emissions de qualsevol país del món o d’altres televisions arreu de tot l’estat, com Andalusia, Canàries, Galícia, País Basc, Aragó…… Per tant, és una miqueta sospitós que “casualment” sols hi haja problemes amb Televisió de Catalunya i, a més, sols amb determinats programes esportius.

A més a més, ací al Camp de Túria rebem un bon grapat d’altres emissores de televisió d’altres comarques que, des del punt de vista legal, no podríem vore ni sintonitzar però sembla que no són cap problema. Inclús, la televisió municipal de València –sí, aquella que s’encarrega de lloar Rita i els seus amics- podem vore-la per la TDT i encara no he vist cap tràmit de la Generalitat per denunciar-la, tancar-la o retirar-li el senyal televisiu. Per què? Molt senzill, perquè no és cap amenaça a la televisió valenciana i no posa en perill el model “NODO” de Canal 9. La competència hauria de servir per fer-nos més forts, augmentar la qualitat del nostre producte i deixar que la gent poguera triar allò que més li interesse. Ans al contrari, des de certs sectors polítics es pensa que pot servir perquè la gent se n’adone de certes actituds i balafiaments.

El problema principal, com deia abans, té molt a vore amb la qualitat del producte i la professionalitat de certes persones. Si agafem la narració d’un partit de futbol de Canal 9 ens en podrem adonar de les bestieses lèxiques, sintàctiques o gramaticals que es diuen en cada frase. Fins i tot, la pronúncia és lamentable amb expressions com “la pilóta ha ixit fóra” (sic), castellanismes a dojo o, directament, amb paraules inventades. En bàsquet, els narradors semblen més uns imitadors del gran José Luis Moreno –amb els seus crits característics inclosos- o uns aficionats que uns veritables professionals d’aquest meravellós esport. Fins i tot, la Sexta ha esdevingut una competència directa per restar audiència a Canal 9 durant les retransmissions de la Fórmula 1 tot i que ací a València hem pagat un dineral a un presentador -suposat expert en cotxes- que parla íntegrament en castellà en les seues intervencions.

La pèrdua d’audiència a Canal 9 i el seu cost milionari que any rere anys ens costa als ciutadans són dues premisses que els gestors de l’ens i la Generalitat Valenciana tenen molt present a l’hora de tancar les emissions de Televisió de Catalunya. Si pensaren que no són una competència per als interessos dels valencians i ací la gent no sintonitzara els diferents canals que tenen els catalans aleshores la Generalitat Valenciana no tindria “l’obligació” legal de retallar-ne les emissions. En comptes de censurar i deixar-nos sense vore una televisió que hi ha en una altra zona l’estat el que haurien de fer és adonar-se’n del tipus de programes que s’hi fan i copiar-ne la seua qualitat.

Recorde que a principis d’any hi va haver una entrevista al president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, a TV3 on la presentadora li va fer un autèntic interrogatori, duríssim, sense contemplacions amb l’entrevistat,… “igualet” que a Canal 9. S’imaginen una entrevista semblant a Camps pels casos de corrupció? No cal que s’ho imaginen, seria ciència-ficció. A la televisió valenciana prefereixen entrevistes “a la carta” amb presentadors dòcils i contertulians ben pagats que lloen els polítics que els trien. A Canal 9 són tan pobres intel·lectualment que no tenen un entrevistador de qualitat per moderar una tertúlia que han de portar una periodista des de Madrid? Tan dolents són?. (Si volen comprovar-ho aquí els deixe l’enllaç per vore l’entrevista a Montilla: http://www.tv3.cat/videos/2776910/Entrevista-integra-al-president-de-la-Generalitat).

La dreta addueix el següent “argument”: qui vulga vore la televisió catalana que se’n vaja a Catalunya!!! Quin argument. Pel mateix “raonament” hauríem de dir el mateix de la televisió basca, gallega, andalusa, madrilenya, alemanya, anglesa, americana,….. Com més oferta tinguem serà millor per conèixer la realitat. És el que sempre hem pensat els qui creguem en la llibertat i la pluralitat de pensament. No és el mateix tindre una visió de la realitat a paritr de Canal 9 que si aquesta la completem amb altres emissores de diferents tendències polítiques.

L’any vinent hi ha eleccions municipals i autonòmiques i els polítics, conscients d’aquesta circumstància, volen dominar més que mai qualsevol racó per on puga entrar una miqueta de llibertat d’expressió o de pluralitat que pose en perill el seu status. Per això, no es tancarà cap emissora local de televisió, perquè són una bona eina de control polític que no poden deixar perdre fàcilment.

 

Miquel Ruiz, periodista pobla de vallbona camp de turia Miquel Ruiz, periodista de la Pobla de Vallbona

1 Comentari
  1. Hola Miquel, vull felicitar-te pèl fantàstic article que has escrit sintetitzant allò que molts per no saber-ho fer o no tindre un lloc on poder fer-ho, no ho hem pogut denunciar. Felicitats!
    P.s.Ja de pas dir-li al que revisa els comentaris que no entenc el seu criteri per deixar passar uns i altres no, alguna volta he comentat algún article a aquest periòdic, on sols puc comentar, ja que al meu poble també tenim no sols censura, sinó ninguna posibilitat de fer-ho, i em pose de molt mal humor quan no em deixeu comentar. Gràcies.

Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.

logo infoturia roig

InfoTúria Periòdic del Camp de Túria · C/Belgrado, 17 · La Pobla de Vallbona · Tel. 962744555

Contacta amb InfoTúria ací

Llicència CC 3.0
Segueix-nos en