Els resultats electorals

Sortosament, els pronòstics que el Partit Popular llançava abans de les eleccions al Camp de Túria –“guanyarem a tots els municipis de la comarca”, deien- no s’han fet realitat. Tindrem una composició molt diversa i plural a la majoria de plenaris de la nostra comarca, uns municipis on el PP continua aclaparant –Benaguasil, la Pobla de Vallbona, Casinos, Vilamarxant..- però altres on hi ha hagut un avanç espectacular de l’esquerra o una consolidació del seu vot com és el cas d’Olocau, Serra, Nàquera, Gàtova o Marines. La maragda de la comarca –l’Eliana- ha estat inexpugnable tot i la davallada general dels socialistes. El seu alcalde, Josep Maria Àngel, esdevé en un referent a la comarca. Hi ha altres casos com Benissanó on una diferència molt estreta d’escons podria haver estat la sorpresa. El seu alcalde “real” s’ho ha de fer mirar.

Des d’aquestes mateixes línies i a principis d’any, ja feia una previsió dels possibles resultats municipals a l’empara de la gestió dels respectius equips de govern. No anava gaire errat. Tampoc no era difícil encertar-ho. Únicament, es tractava de conèixer la comarca i una miqueta el món dels polítics. En alguns casos, s’ha vist que la tasca en alguns ajuntaments no és el que realment s’ha jutjat. Les gestions tan deficients en municipis com Bétera, Benissanó o Llíria s’han premiat amb escreix. En canvi, en altres municipis com la Pobla la labor de la seua alcaldessa la farà enlairar per a tasques més importants com la diputació. En la meua previsió ja deia que municipis com Nàquera o Bétera tindrien un resultat molt incert. Així ha estat i, per això, caldran negociacions i diàleg per formar un equip de govern. No obstant, pense que els pactes són l’essència dels països democràtics i un goig per al progrés i l’avanç. Tot i això, m’ha copsat que encara hi haja partits que ho deixen tot per a la campanya electoral tot esperant capgirar la situació així com governs que es dediquen a enviar durant aquests dies més comunicats que en la resta de la legislatura o alcaldesses que s’afanyen a asfaltar carrers dos dies abans de les eleccions com si fóra imprescindible per al seu triomf.

Llíria: victòria molt ajustada del seu alcalde que avui dia ha d’agrair molt al pacte que en 2003 li va atorgar el govern. L’oposició socialista hauria de pensar en la creació d’un altre partit i canvi de líder mentre que Compromís ha abastat totes les previsions gràcies al seu impacte mediàtic, una de les claus que expliquen eixe ascens. S’espera que al llarg d’aquesta legislatura l’alcalde sàpiga què és això de la capitalitat comarcal en àmbits molt oblidats per ell: urbanisme, cultura, planificació, joventut,…

Riba-roja: El seu alcalde estarà content tot i que governarà amb menys de la meitat de tots els vots dels seus veïns. L’oposició ha consolidat el seu espai per bé que una candidatura unitària hauria estat fulminant per a l’equip de govern. Serà el darrer mandat de Tarazona? Ningú no ho sap. El PP governa amb claredat però el seu sostre electoral fa temps que el va tocar i ara va de davallada.

Benaguasil: el seu alcalde ha perdut un regidor tot i que el seu triomf és inapel•lable i els socialistes n’han guanyat un. Enrere queden els anys que l’alcalde havia de buscar pactes. Han arribat moltes inversions i això la gent ho nota. Han deixat de ser els marginats de la comarca.

La Pobla de Vallbona: la seua alcaldessa s’ha passat quatre anys dient que havia invertit tant i tant a les urbanitzacions i ara, per primera volta a la història, entrarà un partit “xaletero” al plenari. Alguna cosa ha errat quan la realitat li ha tret la raó. S’ho hauria de fer mirar. Els socialistes han patit una davallada catastròfica mentre Compromís augmenta la seua quota i Esquerra Unida torna a tindre el regidor que perdé en 1999. Serà interessant vore el desenvolupament dels plenaris. La diversitat i la pluralitat són un signe diferenciador de les democràcies. El problema és que els partits sols treballen i es mobilitzen en campanya. La resta del temps dormen plàcidament.

Bétera: el Partit Popular se n’ha aprofitat més del vent que bufava a favor seu que no de la minsa gestió que ha fet en la darrera legislatura. Un pacte amb UPIB en serà suficient per “governar” amb eixa mà dreta que tenen. Estan tan acostumats als pactes com a la mediocritat. Com sempre hi haurà una pluralitat inigualable.

L’Eliana: el Partit Popular ha mossegat ferro i ha llençat al pou una oportunitat històrica per aconseguir un dels indrets més ben cuidats del Camp de Túria. La victòria en vots no els permetrà governar. Un pacte d’esquerres –habitual al municipi- en serà suficient perquè el nou candidat del PP, Sergio Montaner, haja d’esperar un altra oportunitat. Tants anys d’espera no li han servit. L’alcalde és el referent del seu partit a la comarca. L’únic en un municipi gran. Un oasi enmig del desert.

Vilamarxant: el seu alcalde és un patrimoni del PP que no ha deixat cap canya dreta al seu poble per evitar sorpreses inesperades. Enrere queden els anys on Vilamarxant era coneguda com a “villaenredros” amb pactes estranys i coalicions de conveniència. Aquest municipi és una de les joies de la Generalitat que cal acaronar amb delicadesa, com els nadons.

Loriguilla: el seu alcalde n’és el capitost de l’organisme que ens socarra amb més impostos pel tractament del fem a la comarca. S’ha consolidat al poder i ja no el solta. A poc a poc ha sabut guanyar-se la confiança dels seus veïns. Les acusacions i denúncies de la fiscalia dels últims mesos no han malmès la seua imatge pública i l’ha reforçat davant una oposició inexistent.

Nàquera: mai un alcalde ho ha fet pitjor per perdre en sols 4 anys una majoria còmoda com hi tenia el Partit Popular. L’oposició s’ha sabut bellugar amb saviesa en els mitjans de comunicació –especialment, IVIN- per aconseguir trencar un equip de govern tan indolent. Un pacte a tres bandes, carambola inclosa, foragitarà l’actual equip de govern, molt criticat per la gestió econòmica i urbanística. Un exemple de tot allò que no s’ha de repetir en un futur.

Sant Antoni de Benaixeve: els partits de l’oposició han desaprofitat un altra ocasió per aconseguir el poder. Tots junts podrien haver tret més escons que el PP, però diferències personals i interessos partidistes són un entrebanc difícil de superar. L’alcalde és sinònim de triomf mentre el dofí espera el seu moment d’amagatotis.

Serra: el seu alcalde ha sabut superar les darreres acusacions i denúncies sobre empadronaments i ha guanyat amb nota alta. Tota la Calderona del Camp de Túria tindrà governs d’esquerres.

Benissanó: la foto de proclamació de la candidata del PP on semblava que el protag0nista era el conseller ho diu tot. Un esglai ha estat a punt de convertir-se en la gran notícia de l’any a la comarca. Hi va haver gran demanda de til•la la nit electoral. L’oposició socialista ha sabut renovar-se i avançar.

Casinos: l’absència dels socialistes n’ha facilitat la irrupció de Compromís per la porta gran. L’alcalde continua recollint allò que en el seu moment van crear els seus predecessors.

Olocau: tornen a tindre un alcalde socialista després de quatre anys de caòtica aliança entre PP i EU que ningú no entenia. El futur alcalde ha sabut renovar el partit i crear un impacte mediàtic enorme per guanyar-se la confiança dels seus veïns. És digne d’estudi com en sols quatre anys el futur alcalde ha sabut capgirar la situació per guanyar amb una majoria absoluta. Una feina de formigues molt efectiva i intel•ligent.

Gàtova: fa anys que en aquest poble no saben el que és canviar d’alcalde o d’equip de govern, un sistema molt personalista. Sense soroll, l’alcalde fa camí i ja porta uns “quants” anys.

Domeño: la màxima que als pobles es vota les persones s’ha complert amb escreix. La primera volta que el seu alcalde no s’hi presenta perden les eleccions. El vent a favor del PP ha fet la seua.

Marines: a poc a poc la seua alcaldessa ha fet de Marines un poble conegut i amb un augment notable d’inversions, obres i serveis. El pacte d’esquerres donarà l’estabilitat a què ja estan acostumats.

El que ara toca als futurs governs és administrar amb rigor i pluralitat els resultats electorals. Governar per a tots. Quatre anys són temps suficients per demostrar si estan capacitats o no per gestionar els recursos en un període on minven els ingressos i augmenten les despeses socials. Tot un repte per als més preparats i agosarats de la classe. Prohibit a badar.

Miquel Ruiz, periodista pobla de vallbona camp de turia

Miquel Ruiz, periodista de la Pobla de Vallbona i assessor de comunicació.

No Comments Yet

Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.

logo infoturia roig

InfoTúria Periòdic del Camp de Túria · C/Belgrado, 17 · La Pobla de Vallbona · Tel. 962744555

Contacta amb InfoTúria ací

Llicència CC 3.0
Segueix-nos en