Las diferentes preselecciones continúan su preparación con vistas al VIII Campeonato de Europa de Pelota a Mano, una de las novedades del próximo Europeo será la participación de la mujer en un evento internacional. Nuestras jugadoras se han preparado para dar una buena imagen en el campeonato, aunque su modalidad es la de raspall, una modalidad muy diferente a la de One Wall.

Ana Belén, Maria José, Sara y Rosa nos representaran después de haber realizado una gran preparación junto a Pigat II y Jaime Martí. Las favoritas deberían de ser Inglaterra y Holanda, selecciones que practican esta modalidad de forma habitual en sus países. Hoy miércoles los nuestros están entrenando a Juego Internacional. En los próximos días los nuestros tendrán sus últimos entrenamientos en cada una de las modalidades de juego, mañana en Moncada, el domingo en Calpe y Masamagrell.

El pasado día 22 de junio del año 2010 la Sociedad Protectora de Animales y Plantas (SVPAP) recibe una llamada desesperada en el Centro de Adopción de Animales de Benimamet de una señora que fue desalojada de su domicilio el día 16 de junio y en el interior del inmueble, además de sus enseres, se encontraban dos pájaros y una gata.

Fa uns quants dies hem viscut amb intensitat la Fórmula 1, eixe esdeveniment que el govern valencià ha adoptat com a autòcton junt a la Copa Amèrica de vaixells. Durant els tres dies d’entrenaments i competició hem pogut assistir a tot un seguit d’actes, manifestacions, desfilades, reunions, còctels i d’altres “saraos” que ens han servit com a bàlsam a la depressió que patim per culpa de la crisi econòmica.

No entraré a jutjar els 60 milions d’euros que diu la Generalitat suposa d’impacte econòmic la fita esportiva a València. Tant de bo siga així i el màxim de sectors de la nostra economia en traguen un benefici important. El que des de fora sembla és un esdeveniment preparat i manipulat acuradament perquè els de sempre –la gent de pasta per entendre’ns- hi acudesquen per lluir el seu poder econòmic i social. L’anomenada “jet set” a l’assalt dels cotxes. 

Els temps que vivim són de gran manipulació social mitjançant un ús ben curiós de tots els mitjans de comunicació al seu abast. L’executiu valencià n’és ben conscient i per això durant els dies previs ha estat paradigmàtic llegir, escoltar i vore desenes de milers d’euros invertits per narrar les gestes d’aquells prohoms que han fet possible l’arribada de la prova automobilística: Fernando Roig, Aspar, Ecclestone, Agag, Briatore.... Tothom ha de sucar i qualsevol excusa és bona perquè es faça una prova d’aquest estil.

Les fotografies i imatges que hem pogut vore en alguns mitjans durant eixos dies dibuixaven –clarament- la gran desigualtat econòmica i social que per aquestes contrades hi ha entre la gent del carrer i els empresaris, polítics, esportistes, gent de l’espectacle,.... Vergonyós que mentre alguns passen fam i molts problemes per arribar a finals de mes, altres en facen una exhibició de la seua fortalesa econòmica sense escrúpols i, a més, els mitjans públics –especialment, Canal 9- se’n facen un ressò ben lamentable.

No entenc com podem consentir que gent de la capacitat intel·lectual d’Ecclestone –el capitost i inventor de la Fórmula 1 i que, segons s’ha publicat, va pagar més de 400 milions d’euros a la seua ex dona pel seu divorci- vinga a València a donar classes d’ètica per la seua contribució a la revitalització de l’economia valenciana. Un home que en un sopar amb els amics és capaç de gastar-se els mateixos diners que una família tarda tot un mes a guanyar no pot ser un ídol ni un mirall on mirar-se, a l’estil del que representava Mario Conde als anys 80-90.

El que la Generalitat Valenciana es gasta a promoure la celebració d’este gran premi de cotxes seria suficient per finançar l’esport valencià al llarg d’un any. Perquè siguem clars, se celebra ací a València no per la nostra bellesa –que la tenim- sinó perquè hi aportem el cànon econòmic establert per l’heroi Ecclestone i hem fet les inversions milionàries en infraestructures que han calgut. Podríem parlar de Màlaga, Cadis,.... que també són zones costaneres i tenen ports pesquers i esportius però potser no tenen la benevolència del seu govern i tampoc no els sobra els diners que als valencians sembla que sí. Però ha estat València l’escollida després d’una gran i intensa deliberació i estudi.

I la gent del carrer ho sap agrair tot assistint en massa als entrenaments previs i al dia de la gran competició on tothom demostra que al seu interior té un pilot en potència i gaudeix amb escreix de tot el que envolta el món dels cotxes. Grans i menuts, joves i vells, pobres i rics,... eixe dia no hi ha diferències substancials perquè hi haja, sobretot, una gran companyonia.

L’executiu de Camps xifra en 60 milions d’euros els beneficis econòmics que justifiquen, sobradament, la participació de València en el circuit dels grans premis i ens situen en el mapa del turisme mundial. Moltes coses es volen aconseguir amb les despeses que ens suposen any rere any de la butxaca dels valencians. Algú s’omple la panera a costa de l’erari públic i no passa res. Per això som tan esplèndids. No han vist el pobrissó de Bernie comprant al mercat central la gamba roja, les cigales o altres exquisideses sense mirar el preu dels productes atesa la seua cartera?

Mentre alguns mengen entrepans i cervesa als bars i cafeteries de la rodalia a compte de les properes vacances estiuenques altres tasten exquisideses com el caviar, pernils de pota negra, mariscs, caves i xampanys de primera categoria amb cambreres ben atentes per si hom s’acaba la beguda del got... Mentre alguns dormen en hotelets altres descansen en complexos de luxe o, directament, en illots inimaginables al costat del port de València. Mentre alguns veuen la cursa al sol i suporten la xafogor de l’estiu altres ho fan en espais còmodes i amb totes les atencions de protocol que requereix l’ocasió.   

Illots immensos, avions privats, cotxes de luxe, hostesses ben guapes,....Uns viuen amb totes les comoditats mentre la resta hem de patir els problemes. El que menys importa és la cursa. Són quasi dues hores de cursa però que mouen als seus voltants un autèntic imperi de luxe, ostentació, amiguisme, balafiaments, conxorxes,..... Fa la impressió que si no es veu la cursa estem aïllats de la realitat, al marge del que fa la majoria de la gent. Mitjans privats i públics ja ens bombardegen amb missatges insistents durant tot l’any perquè ens en recordem.  

El nostre govern opusdeista ens recorda que els 60 milions d’euros són suficients raons per moure cel i terra, amollar els diners del cànon que ens obliga l’amic Ecclestone i deixar volar la imaginació. Per uns dies ens oblidem de la crisi econòmica, ens evadim de la quotidianeïtat i pensem que València és meravellosa: pel clima, els monuments, els vaixells, la fórmula 1,... Els guanys són pels de sempre: les grans empreses i els magnats que, cada volta més, engreixen els seus comptes corrents. Els xicotets comerços s’emporten les molles i sembla que han fet un negoci redó. Fins i tot, el sector de la prostitució valenciana experimenta un ressorgiment enorme aquests dies. Quina felicitat!!!

Quants diners ens costen els centenars de policies, vigilants i personal que el govern central i l’autonòmic posen a l’abast de l’organització? Ecclestone ha dit: “València és com una llar per a nosaltres”. Com és de generós aquest home i nosaltres sense saber-ho. Només faltaria!!! Amb els diners que ens ha costat seria un desagraït dir el contrari. És un home menut però molt llest.

Miquel Ruiz, periodista de la Pobla de Vallbona

Si tinguerem que fer un balanç contable del semestre de Presidència de la Unió Europea d’Espanya, podríem dir que el resultat ha estat prou negatiu i hem estat a un fil de causar una davallada econòmica de mesures incalculables. Sols cal recordar el dia en que les borses varen estar a punt de fer fallida quan el PSOE aconseguí per un vot traure el Decret-Llei dels primers retalls al Congrés dels Diputats.

En la mayoría de las familias es una única persona la que asume la mayor parte de la responsabilidad de los cuidados. La mayor parte de estos cuidadores principales son:

· La mayoría de los cuidadores son mujeres.
· De entre las mujeres cuidadoras, un 43% son hijas, un 22% son esposas y un 7'5% son nueras de la persona cuidada.
· De entre 45 y 65 años de edad.
· En su mayoría están casados.
· Una parte muy sustancial de cuidadores comparten el domicilio con la persona cuidada.
· En la mayoría de los casos no existe una ocupación laboral remunerada del cuidador.
· La mayoría de los cuidadores prestan ayuda diaria a su familiar mayor.
· Gran parte de los cuidadores no reciben ayuda de otras personas.
· La rotación familiar o sustitución del cuidador principal por otros miembros de la familia es moderadamente baja.
· Percepción de la prestación de ayuda: cuidado permanente.

Una parte de ellos comparte la labor del cuidado con otros roles familiares como cuidar de sus hijos.

Principales dolencias de los cuidadores

Uno de cada cuatro personas al cuidado de personas mayores, padece algún tipo de dolencia física, principalmente de tipo muscular.

Los principales riesgos laborales derivados del cuidado de dependientes son la carga física por sobreesfuerzo, las caídas al suelo o el estrés laboral por exceso de trabajo. Asimismo, destacan, en función del trabajo, los riesgos por contacto con productos químicos, el contagio de enfermedades, la carga mental o el estrés emocional por asistir al sufrimiento de una persona a la que le une una relación familiar y afectiva, entre otros.

Normalmente, la atención a las personas dependientes se realiza en el ámbito familiar, lo que supone una gran carga para los cuidadores, que mayoritariamente, son mujeres. La falta de información sobre cómo llevar la situación o dónde pedir información, el trastorno que ocasiona en la familia o la creencia de que la atención de un familiar es una obligación moral, hace que la ansiedad o la depresión sean cuatro veces más frecuente en estas personas que en el resto de la población.

Cómo cuidar a la persona dependiente

- Favorecer su autonomía. Enseñarle a hacer por sí solo el mayor número de actividades posibles. Ayudarle solamente en situaciones que realmente sean necesarias y no hacer aquello que esta persona puede hacer por sí sola.

- Favorecer la autoestima. Si posee capacidad, debemos dejarle que sea nuestro familiar quien tome sus propias decisiones y que participe en las decisiones familiares. Debe estar integrado en la familia, tener en cuenta su opinión y sus deseos.

- Acondicionar la vivienda. La vivienda debe estar preparada para sus limitaciones o características físicas. Debemos eliminar obstáculos e introducir mobiliario y utensilios útiles y adecuados, que le permitan moverse con mayor autonomía. Como es el caso de personas en sillas de ruedas o similares.

Ricardo Cervera Benlloch
Director/gerente de BENCLINIC
Para obtener más información, visita www.benclinic.es

En contra del que algú ens vol fer pensar, tots no som iguals. És cert que hi ha persones a la política dedicades a ‘forrar-se’, però també es cert que en són una xicoteta minoria. Als ajuntaments de tota Espanya hi ha al voltant de 65.347 regidors i regidores de diferents partits, la gran majoria són homes i dones compromeses amb la societat i que han decidit dedicar uns anys a treballar per millorar la qualitat de vida de la gent.

En Quart de la Valls, Bicorp y Alzira se juegan las partidas más importante del 'Trofeo el Corte Inglés' y el 'RuralCaixa'. Quart de les Valls y Masalfasar A se enfrentan en una posible final de el Trofeo El Corte Inglés.

Als Estats Units hi ha una comunitat, especialment de carácter religiosa, que viu a la zona de Pennsilvània que es fa anomenar “amish”. El seu estil de vida es basa en un profund substrat religiós, rebutgen qualsevol avenç tecnològic –sobretot, l’ús de la llum- i es traslladen en carros, mai en vehicles. Viuen en el seu món, al margen de la resta de la societat. Sense moltes comoditats però amb les coses justes per a la vida diària. Vaja, com ací!! Són, però, una gent ben curiosa.

A finals de febrer el Partit Popular de la Pobla de Vallbona escollia Mari Carmen Contelles com a nova presidente local de forma aclaparadora. En el decurs de la seua presentació em va sobtar un comentari que al voltant d’eixa elecció va realitzar el president comarcal del PP i alcalde de Riba-roja, Francisco Tarazona, qui va dir textualment: “La Pobla ha sigut sempre de mosatros (sic), van provar uns altres dos anys i mig fent trampes i van dir no”. (vegeu-ne el vídeo a http://www.lapobla.tv/?p=2058).

A començaments d’any vaig alertar de la necessitat que els Ajuntaments feren una retallada considerable sobre les seves despeses públiques. Cinc mesos més tard la recomanació ha esdevingut una realitat imperativa amb l’anunci del president del govern de retallar un 5% els sous del funcionaris, és a dir, dels treballadors de les administracions públiques que s’encarreguen de portar endavant tota la feina de l’estat, de les autonomies i dels nostres ajuntaments.