Tothom coneix la clara, freda, calculada i estructurada manipulació que fa el PP de la televisió valenciana. Un NODO franquista extrapolat als segles XX i ara al XXI. Amb els avantatges de les noves tecnologies i amb una direcció totalment entregada a les voluntats de la dreta que ens governa.

José Antonio García Rubio, ha denunciat que el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero traspassa la línia roja amb el ‘pensionazo' anunciat, que suposa el major atac als drets dels treballadors.

Per a Esquerra Unida de Llíria, la gestió dels residus és on es manifesta la responsabilitat social i la conciència mediambiental d’una societat. Al conjunt del País Valencià la gestió incorrecta dels residus és una pràctica generalitzada per la manca de dotacions pressupostàries i una política clara per banda de la Generalitat Valenciana.

El polígon del Pla de les Carrasses fa anys eren camps fèrtils amb aigua suficient per al cultiu de tarongers i d´horta, ara és un erial de més d’un milió de metres quadrats erm i buit gràcies a la falta de perspectiva del Partido Popular i els seus “amics” a l’ajuntament de Llíria.

Abans de res donar-vos una gran abraçada a tots els lectors a modo de benvinguda amb tot l´amor, que desgraciadament no sobra en aquest món tan injust ; estrene un nou espai ací al diari de la nostra comarca, la idea es la de informar-vos de l´actualitat que ens envolta amb eixe toc àcid amb pincellades tragi-còmiques que son com la vida mateixa, una crua realitat que s´ha de lluitar cada dia sense ajudes mentre no tingues una conexió intergalàctica a les grans esferes, algo que ajuda una barbaritat per a desenvolupar tot el que a uno li ve en gana.

Bo, entrant en materia, vull dir-vos que el títol de la columna no es l´última entrega de la saga d´Indiana Jones, la trilogía amb la que ens va deleitar el gran director George Lucas, NO!!!. Estic parlant de gent que viu molt prop de nosaltres, en la nostra terreta, gent que te molt que dir i que fer al món de la música en directe.

Sí, la música en directe, perquè hui li toca a ella, ella es la reina, eixa gran oblidada per aquestes terres, tan sols ens hem preocupat de fer que cresca l´economia “d´uns pocs”, currant tots com a “cabrons” per a deixar com a herència als fills, una col.lecció de hipoteques, sense vore que hi han coses a la vida que valen la pena de veres encara que no hi hagen tants diners a guanyar, ni et donen tant prestigi.

Parlem de donar suport a qui te algo que dir a la música, encara que no siga una jove estrela de C9, o el fill de l´amo pels concerts de la dipu, o un músic adinerat que no necessita ajudes perquè va sobrat d´equip i de lloc per assatjar i donar concerts... NO!!!. Parle de gent corrent que va nadant contracorrent pel riu de l´interés, gent que necessita un lloc de trovada i de treball per a deixar córrer tota la seua imaginació i creació musical, concentrant tota la seua energia per a fabricar ilusions i representar-les davant del respetable públic, que es mereix la millor varietat i qualitat possibles.

No vaig a clavar-me, de moment, en els municipis que tenint un nombre gran de habitants no te els serveis mínims, com per exemple; hi ha serveis mèdics que s´han quedat molt curts ja, hi ha ciutats esportives deixades de la mà de déu, parcs on els nostres xiquets no poden jugar perquè no tenen ni un pam habilitat per al joc, i per supost on ens duu tot açò?, a demanar?, perquè?, perquè crec que tenim dret a tenir:

Un espai on la gent desenvolupe la seua ment

Per ventura, no voleu que pensem? No puc ni pense nadar pel riu brut...

Vaig en busca de la sala utopia de cada poble nostre… On està?, és al teu poble?, trobarem a Wally?.

Isquem al carrer, cridem, pataletjem, lluitem per lo nostre, que no ens callen per pocs que siguem.

Visquen les actuacions en directe i Visca aquell que segueix al seu cor sense fer cas al guió que  li volen impossar per tots els mitjans.

Açò és una cridada per a tot l´amant de la música que vullga expandir la seua creativitat en una sala de concerts en concicions normals al seu poble i vullga fer que la SALA UTOPIA siga una realitat.

Per a que siga posible, podeu posar-vos en contacte amb les asociacions culturals que teniu al vostre poble, junteu-vos, expliqueu les vostres inquietuts per a ser tots un, ja se que s’està de por a casa pasant de tot, però es poden fer moltes coses i no som tants per a no treballar, sino hi ha moviment no hi ha evolució.

De nosaltres depèn el que els nostres fills hereten, un poble amb tot el que es mereix, que els currants puguem fer activitats per disfrutar i guanyar-se algo per pagar tant d´impost, no?. O que ho agranen tot els de sempre?

Cuideu-vos molt amics, un fort abraç.

Migue Castellano Navarro

A hores d'ara, algun 'politic de poltrona' a l'Ajuntament de la Pobla de Vallbona (i a tot arreu) estarà pensant amb el seu futur incert, al capdavant de les institucions, que per democràcia li han oferit, perquè són allò que són gràcies a tots aquells que els a votat... Quant açò es recolza amb favors als demés (per això estan els politics, és clar) i facen el que facen els van a continuar votant... perquè el plat de llentilles no li va faltar, és quant comença a trencar-se la baralla de la demàcracia, amb la panxa plena per llentinitis.

A tot això, els 'despilfarros' d'obres de matalafers (fer i desfer)... anomeneu-ho piscina coberta, on ja hi havia una, però descoberta; a l'escombrer, assolada, rebutjada, i inclús construint-ne un altra de nova al mateix lloc. Pèsim!!! Em sembla que la a Pobla no adelantem res, senyors politics: la mateixa obra en terrenyes municipals, en un altre lloc, a dos anys vista de la nova contrucció, el poble tindria un altra piscina. I amb la que tens es fa el servici fins que acabes l'altra piscina. Això es diu balafiament (en valencià) o despilfarro (en castellà) de diners publics, que no està tipificat en cap lloc com a delicte, però fins açí arriba la democràcia; i als politics incompetents la mateixa democràcia els fa fora de la 'poltrona' per unanimitat. Per fer les coses mal fetes. El problema és que també açí arriba la llentillitis i eixos tornen a guanyar, altra vegada. El poble més endeutat i amb servicis publics pèsims!!! Com l'ambultori... als mateixos terrenys, un altre al damunt; així anirem al metge als pobles lindants... perfecte! Bons serveis els que ens donen vostes, senyors politics.

Aquesta acció s'està fent des que s'instaurà la democràcia, i anem patint la llentillitis al poble. Em pareix patètic que, a la Pobla, els nostres fills pateixen endarreriment social, cultural, econòmic, de serveis, de treball... i una llarga llista de diners que el poble no inverteix per a tots, mentre sí que fa eixa inversió per fomentar la llentillitis.

Patètic em pareix això, aquesta és la visió que tenen els nostres joves del poble i em sembla que al nostre territori no sols passa açí, a la Pobla... crec que es a tot arreu. Els botellons als carrers no es ni mes ni menys la protesta d'un col-lectiu que demana més benestar. Però els diners van més centrats als que poden votar avui... els politics sospesen aquesta teoria molt a sovint: joves ó vells? Agreugen els problemes socials als pobles per l'endarreriment amb tots els aspectes i el que més em fot és que es carreguen la democràcia; és curiós, mai em pensaba que la malaltia d'aquesta lleguminosa tindria conseqüències tan severes a la nostra societat... és curiós què pot fer un plat de llentilles contra la democràcia.

Les nostres expectatives de benestar serà millor que les deixem una mica alli on estan bé deixar-les per que tardarem uns quants anys en veure la recuperació si es que hi han expectatives. En les mans dels bons politics, que no queden ja, estarà la solució; tal vegada, en alguna minoria oblidada... o serà un antibiòtic contra la llentinitis. Amb diners públics es fan obres faraòniques, però i quant no hi han diners ni per comprar un plat de llentilles... veurem la veu del poble còm respon a aquesta malatia, pitjor que la grip-porcina. 25 anys democràtics donen per moltissim, però em sembla que em perdut el temps.

  Josep Antoni Tamarit Blay,
militant del Bloc Nacionalista Valencià