José Bartolomé planten a Llíria i Sant Antoni de Benaixeve
Entrem en el taller de Bétera on José Bartolomé, un dels artistes més veterans en actiu que suma 34 anys entre ninots, dona els últims retocs als monuments que plantarà aquestes Falles 2023 per a parlar d’ofici, vocació, art i també d’economia.
Va començar a entrar en els tallers dels artistes fallers quan encara estudiava en l’institut. La impossibilitat de la seua família de pagar-li els estudis d’enginyeria naval a Cadis li va portar a fer d’una afició la seua professió i porta des de la dècada dels 80 plantant falles.
Aquest any dels sis monuments que plantarà, dos es podran veure sense eixir de la comarca de Camp de Túria. El de la comissió *Plaça Pedralba de Llíria i el de Sant Vicent de Sant Antoni de Benaixeve porten la seua signatura.
Al costat d’ell treballa Raúl Sebastián, un d’aqueixos artistes fallers que després de 20 anys plantant va decidir tirar el tancament al seu taller espentat per la pandèmia.
Després d’estar en l’atur i treballar en una fusteria metàl·lica, de jardiner, fins i tot viatjar a Romania per a fer els decorats del festival de música electrònica Tomorrowland, va recalar en el taller de ‘Bartolo’ per a continuar fent falles. Abans van donar ‘vida’ a la mascota del Mundial d’Handbol Femení que es va celebrar a Llíria.
La inflació també afecta als artistes fallers?
Afecta i molt perquè arriba un moment que el pressupost, que ja és ajustat, no dona més de si, perquè els preus dels materials com la fusta, el suro es disparen, fins més del doble, i et quedes sense recursos per a fer el que realment t’agradaria fer. És tot pura economia.
Ha conegut al llarg de la seua trajectòria l’evolució dels monuments, com van ser les falles del futur pròxim?
Baixaran de volumetria. Hi haurà monuments, però les falles clàssiques i tradicionals dels 70, 80 i 90 no es tornaran a repetir, ni les del milió d’euros.
No sobreviuran al foc, però sobreviuran els monuments a la pròpia festa?
Ai, m’imagine que sí. Deurien. La Falla és música, traca i monument. L’un altre són tots postissos i estan cobrant massa protagonisme.
Hi ha relleu generacional?
El cens d’artistes del gremi s’ha reduït a la meitat. Ha entrat gent jove, hi ha una escola professional. Aquest és un ofici molt bonic que no està reconegut ací, però et vas fora i sí que ho fan.
Amb tants monuments a la seua esquena quina és la seua aspiració professional?
M’agradaria fer una falla de vareta com va fer Manolo García però hui dia és impossible. He fet algunes falles especialment a Alzira, Carcaixent i he plantat en la plaça de l’Ajuntament quan les falles es feien entre quatre o cinc artistes i amb això ja em done per satisfet. Amb això, i amb aguantar l’estirada de passar l’any.
Com la majoria dels seus companys de professió, també ha hagut de reinventar-se?
Ara no es pot viure d’això. Tenim un projecte per a una cadena hotelera a Abu Dhabi.