Robert Raga, alcalde de l’Ajuntament de Riba-roja
Han passat ja més de tres mesos des d’aquella infausta vesprada de finals d’octubre en la qual la vida va tornar a canviar per complet per a milers de persones, desenes de municipis de la Comunitat Valenciana, nombrosíssimes empreses i indústries del nostre territori i, sobretot, va tornar a canviar els esquemes baix els que ens havíem regit fins a eixe moment.
Han sigut moltes jornades en vigília, amb preocupacions, amb el desassossec d’una situació inèdita, amb l’esdevenir d’una Dana de les habituals que té lloc en la Comunitat per eixes dates, però amb major virulència i intensitat que es portava anunciant des de jornades abans de succeir i, especialment, ha sigut el moment de tornar a posar en pràctica la capacitat de resiliència que tenim les persones en situacions tan excepcionals.
Si alguna cosa tinc cada vegada més clar és la importància del factor humà sobre qualsevol altre aspecte en la nostra societat, en el nostre dia a dia i en nostra cotidianeidad. Per damunt, per descomptat, dels recursos econòmics, de les matèries primeres i de les estadístiques. Les persones no som només xifres, ni percentatges, ni, tampoc, dades matemàtiques que serveixen per a prendre decisions. Som molt més. Som el factor més important sobre el qual gravita la vida, en un moment en el qual la intel·ligència artificial, les màquines i la tecnologia han adquirit un pes descomunal en la construcció de la societat que plana sobre l’horitzó més pròxim.
La Dana ha posat en valor virtuts com la solidaritat, l’empatia o la fraternitat, a vegades, en desús i, en unes altres, decantades del camí central de la vida. L’ajuda humanitària habitual en catàstrofes d’aquest tipus adquireix major raó de ser per a unir-la a les eines i als mitjans que serveixen per a la tan necessària reconstrucció que estem duent a terme. Entre tots. Sense excepcions. No sobra ningú. Tots som necessaris i imprescindibles, per damunt de les idees, de les ideologies i de les lluites partidistes. No seria possible entendre-la, doncs, d’una altra forma. La gent jove ha demostrat que està més preparada del que s’ha volgut fer entendre i té major empenyiment, ganes i convicció per ajudar als altres del que es pensava. Per descomptat, no són la generació “nini”. Són la generació de la solidaritat i l’empatia i, per això, han sabut estar a l’altura de les circumstàncies.
Però si d’alguna cosa vull subratllar d’aquests més de tres mesos a Riba-roja de Túria han sigut les incessants reunions, trobades i entrevistes amb empresaris, amb emprenedors i amb els veïns de les àrees residencials afectades. Més de 1.400 empreses danyades en els polígons industrials al costat de la Reva, la pedania de l’Oliveral, Els Pous, València la Vella i camí dels Ànimes, sense oblidar els habitatges que desallotgem en Masia de Traver. Escoltar, atendre i ajudar en tot ha sigut el nostre full de ruta
Posar en marxa les solucions necessàries per a la reconstrucció és l’objectiu que tenim en l’inici de cada jornada. I així continuarem fins a l’últim moment, fins que no hi haja ja cap petició o reivindicació que atendre. Com no podia ser d’una altra forma.