El crit d’igualtat del Sporting Llíria

sporting lliria camp de turia

Vint dones des dels 14 anys gaudeixen del futbol

La paraula femení i futbol ja no són antònims. La força amb la qual ha irromput aquest esport en els últims anys ja no té gènere. Amb l’ajuda inestimable de la generositat, la integritat i el respecte es trenquen totes les fronteres i per damunt de tot, els tabús. Així arriben un grup de vint xiques disposades a demostrar que aquells tòpics són del passat. Sota el pseudònim de llobes, animal feroç amb el qual es va representar la resistència femenina davant ‘La Manada’, arriba el Sporting Llíria Femení C. F.

Fundat al novembre de l’any 2017, les edetanes practiquen l’esport rei per excel·lència amb un principal objectiu que no és un altre que jugar a futbol perquè els agrada. “Volem fer el que ens abellisca, per a gaudir i crear escola en l’única ciutat del Camp de Túria que no tenia equip”, apunta Bego Romero, presidenta del club.

La filosofia del club enarbora la bandera de la igualtat i també, la imatge de la dona, molt poc vistosa en un món tan masculinitzat. El projecte està completament liderat per dones i gestionat per les mateixes jugadores. Fet tan inèdit com important.

Malgrat la gran evolució que està experimentant el futbol femení a Espanya, el club treballa molt dur per a trencar amb els estereotips de la societat. “En els col·legis de Llíria tan sols hi ha una o dues xiquetes que juguen a futbol. És molt difícil trobar a moltes xiques que puguen practicar aquest esport perquè el veuen molt masculinitzat. El nostre objectiu és crear pedrera i que no tinguen por de vindre”, apunta Romero.

sporting lliria camp de turia

Sense cap dubte, el projecte està fet per a pensar en el futur, sempre que es treballe en el present. Sense por i sense presses, el Sporting Llíria segueix el seu camí a intentar enfortir un projecte a mitjà i llarg termini amb el propòsit de fomentar bé unes bases perquè la vida esportiva del club tinga el suficient pes i no quede en un intent. “No volíem fer un projecte que dure un o dos anys. Ens hem pres les coses amb tranquil·litat”, apunta la presidenta.

Una de les grans preocupacions de l’equip és la mirada cap al futur i per això, el club ha forjat relacions amb la regidora d’Igualtat per a fomentar aquest esport, ja que per a Romero, la pedrera és l’assegurança de vida. “Tot dependrà del futur, que són les futures xiquetes que vulguen apuntar-se. Els equips que no tenen pedrera tenen data de caducitat. Nosaltres volem evitar això i per tant volem fer diverses propostes com per exemple, crear un torneig absolutament femení perquè les xiquetes puguen jugar sense embuts”.

Altres problemes que s’ha trobat el club, i una de les principals filosofies que volen instaurar és evitar la tardança a incorporar-se al futbol en les dones. Generalment, aquest fet és un problema ja que no es pot treballar des de xicotetes l’esport com en els homes.

Actualment es troben fora de qualsevol competició i entrenen dos dies per setmana, malgrat comptar amb una plantilla compacta i amb moltes ganes de jugar. “Tenim plantilla per a estar federades, però no ho hem fet. Sabem de les circumstàncies que té cada jugadora. Unes treballen, unes altres estudien. Hem de saber que açò és sol un entreteniment”, assenyala Bego.

Malgrat això, la intenció de la directiva és que l’any que ve ja formen part de la Federació Valenciana de Futbol.

sporting lliria camp de turia

Si alguna cosa té de meravellós aquest esport és l’hospitalitat i l’obertura aquelles persones que no són iguals se senten com a tal. El Sporting Llíria vol apostar sempre per donar-li oportunitat a totes i que se senten orgulloses de defensar l’escut.

El naixement del club va tindre una doble funció, la d’oferir un objectiu esportiu, però també  un de social. “ Som una entitat esportiva que estem bastant compromesa amb les associacions d’igualtat. No cap cap tipus de discriminació ni racista, sexista ni homòfoba”, comenta Romero.

És evident que el futbol femení ja ha arribat a les nostres vides i s’ha assentat amb ganes de mirar al futur. Malgrat que el camí no serà fàcil la llavor ja està plantada en els camps d’El Canó i ara toca regar-la perquè continue el camí que amb valentia, esforç i ganes està convertint a aquest esport en infinit.

Comentaris tancats

Respondre

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà