L’Ajuntament celebra la jornada amb la lectura del manifest institucional i l’exposició “8M/8Referents”
Riba-roja ha celebrat l’acte central amb motiu del Dia de la Dona amb la lectura del manifest institucional, a càrrec de la regidor d’Igualtat, Lola Verdeguer en la Plaça de l’Ajuntament i l’exposició “8M/8Referents”, amb la qual s’ha volgut rendir tribut a 8 dones valencianes, la investigadora i oncòloga Ana Lluch; l’artista Concha Piquer; la científica Dolors Corella; la primera escriptora coneguda en llengua Valenciana, Isabel de Villena; l’escriptora, progressista, feminista i socialista valenciana, María Cambrils; la pintora i escultora Matilde Pérez; l’expilot de l’Armada espanyola i entrenadora de futbol Patricia Campos; i la rectora de la Universitat de València, Mavi Mestre.
A través del manifest s’ha volgut visibilitzar i reivindicar la lluita de les dones per la seua participació, reconeixements i els seus drets, en peus d’igualtat amb els homes, en la societat i en el seu desenvolupament íntegre com a persona”.
El document recull el sentir de la moció conjunta aprovada aquest dilluns pel ple municipal de l’Ajuntament de Riba-roja de Túria, amb la vista posada en una igualtat real. Els partits amb representació en el ple van aprovar una moció de reivindicació del paper de les dones amb els vots a favor del PSPV, Partit Popular, Ciutadans, Compromís, Esquerra Unida i Podemos Riba-roja Pot, mentre que Vox va votar en contra.
La proposta aprovada recalca que el 8 de març “visibilitza i reivindica la lluita de les dones per la seua participació, reconeixements i els seus drets, en peu d’igualtat amb els homes, en la societat i en el seu desenvolupament íntegre com a persona”. A més, afig que l’any 2022 “la pandèmia de la Covid-19 ha posat de manifest la precarietat estructural del nostre sistema després d’anys de polítiques neoliberals”.
El ple de Riba-roja de Túria incideix en “la reconstrucció del nostre sistema públic i en la lluita contra la precarietat, la falta de drets i les desigualtats que viuen les dones en la nostra societat”. “Les dones han sigut les protagonistes –segueix la moció- tant en l’àmbit sanitari com en l’àmbit de les cures i han assumit una major càrrega de treball en la llar”.
Les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) corroboren que el 85% del personal que treballa en les residències de majors i persones dependents són dones i és en aquests centres on s’han donat les pitjors xifres de defuncions. En altres serveis essencials com el comerç, la neteja i l’alimentació també predominen les dones mentre que són la pràctica totalitat en ocupacions de llar i cures.
La moció confirmada pel ple de Riba-roja de Túria enumera altres desigualtats com el 70% de tasques d’atenció que són realitzades per les dones als quals s’han sumat altres pràctiques com el teletreball, la cura i sustentació de les persones de la casa i una sobrecàrrega de treball que no s’ha traduït amb mecanismes de corresponsabilitat dels àmbits de les administracions, les empreses i les llars. Les famílies monoparentals, amb huit de cada deu que tenen una dona al capdavant, són les més afectades.
La situació actual “dificulta a les dones el desenvolupament del seu projecte vital i les bases de la bretxa salarial per la qual les dones treballen sense remunerar 51 dies a l’any respecte als homes, a llarg termini aquesta bretxa salarial afecta a les seues pensions i un major risc de pobresa i exclusió social que els homes, especialment en les llars monoparentals”, segons recalca la proposta.
Entre les propostes per a acabar amb aquestes desigualtats destaca la necessitat d’un sistema fiscal més just que aposte per ampliar la cobertura de les necessitats socials, un nou marc d’actuació que col·loque les cures en el centre i les necessitats de les persones com a prioritats com a únic motor de la societat, a més d’enfortir les polítiques públiques i previndre les violències patriarcals.
Finalment, la moció de Riba-roja de Túria conclou amb el seu compromís institucional per la igualtat d’oportunitats i en contra de les violències masclistes i aposta per incorporar la perspectiva de gènere als pressupostos i les inversions, especialment als fons europeus NextGeneration, amb un informe d’impacte de gènere vinculat a aquest efecte.
A més, subratlla la necessitat de continuar formant al personal públic amb l’objectiu de previndre, detectar i atendre les diferents mancances per a corregir la desigualtat estructural dins de les seues competències professionals. Executar projectes per a la conciliació i corresponsabilitat amb els recursos destinats per a adequar-los a les necessitats de les famílies i millorar la seua cobertura és una altra de les propostes.