Troben un pou d’època visigoda que podria connectar amb el Túria per a consum humà 

valencia la vella

Conclou l’excavació a València la Vella de Riba-roja

Les excavacions arqueològiques en el jaciment visigot de València la Vella a Riba-roja han trobat les evidències del que podria tractar-se d’un gran pou d’aigua que connectaria amb la capa freàtica del Túria que es destinaria per al consum humà de les persones que vivien en aquest assentament.

Els treballs arqueològics en aquest enclavament històric han conclòs amb la setena campanya d’excavació de l’antiga ciutat visigoda de València la *Vella, la tasca de la qual forma part d’un projecte de recuperació patrimonial desenvolupat durant les últimes setmanes, amb la col·laboració, a més, de l’àrea de Cultura de la Diputació. En els treballs han participat 10 alumnes d’arqueologia i sis tècnics de suport sota la direcció de Josep Maria Macias, Albert Ribera i Miquel Rosselló.

La campanya s’ha centrat en la neteja i recuperació de determinades àrees del jaciment arqueològic format per tres capes, dividides en altres tantes altures, i amb una especial atenció a l’adequació de nous segments de la muralla perimetral que embolica tot l’assentament, singular en l’època en Riba-roja. A més, s’ha localitzat una nova torre que forma part de la muralla divisòria entre les plataformes intermèdia i inferior de la ciutat visigoda. Fins al moment, al llarg de totes les campanyes de treball, la neteja ha tret a la llum fins a deu torres en tota l’àrea.  

L’excavació ha permés la troballa de les restes del que podria ser les evidències d’una porta de comunicació entre la plataforma mitjana, amb un caràcter centrat en l’artesania i la part residencial, i la gran plaça pública existent en la plataforma inferior de València la Vella.

El descobriment de noves sitges de magatzematge constata l’evidència que aquesta àrea formava part d’un recinte artesanal, a més, especialitzat en l’elaboració del vidre. Aquest espai es troba en una àrea contigua a la muralla en la qual es van habilitar diversos forns ja que l’ús intensiu dels mateixos els degradava i obligava a una construcció continuada.

Les tasques a València la Vella s’ha completat amb la troballa d’un retaule de figura quadrada en la part superior i circular en la seua zona inferior que podria ser un gran pou d’aigua que connectaria, si es confirmen les primeres hipòtesis, amb la capa freàtica del Túria existent pròxim a la zona. En la part superior s’instal·laria el mecanisme a través del qual es transportaria l’aigua per al seu consum. D’aquesta manera, la civilització visigoda de Riba-roja que va viure allí durant anys podria consumir l’aigua procedent del propi riu Túria.

Sens dubte, la procedència de l’aigua per al consum humà en aquest assentament és un dels majors interrogants existents respecte de València la *Vella. Una de les vies d’accés al consum de l’aigua és directament des del pròxim riu *Túria mentre que l’altra procedència podrien ser els aqüeductes que es van construir en el seu moment i del qual existeixen estudis i troballes en diversos treballs històrics.

Les excavacions han continuat amb un sondeig a la terrassa superior de l’enclavament arqueològic en la qual s’ha constatat la presència d’un forn metal·lúrgic que, al seu torn, permetria demostrar l’alta ocupació existent en la plataforma intermèdia. La funció artesanal i residencial en el barri central de la ciutat visigoda és una de les hipòtesis que s’han demostrat després de les tasques dels últims anys, amb un espai dedicat a diverses activitats econòmiques dels seus habitants, a més dels seus habitatges i les sitges de magatzematge de productes.

Els treballs han conclòs amb la neteja i la recuperació d’un edifici de més de 25 metres de llac i 5 d’ample que es va començar a excavar a la fi dels 70 i que podria tractar-se d’un edifici públic vinculat a les activitats comercials format per dues parts integrades per dues estades i amb accessos diversos.

Comentaris tancats

Respondre

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà