La Diputació col·laborarà en els actes del 750 aniversari de la Cartoixa de Portaceli

cartuja

La corporació, propietària de l’immoble, va cedir el monestir als cartoixans en 1943 perquè l’orde mantinguera l’ús per al qual va ser fundat en 1272

La Diputació de València col·laborarà en els actes commemoratius del 750 aniversari de la Cartoixa de Portaceli, de la qual és propietària la corporació provincial. El monestir, que va ser cedit als cartoixans en 1943 perquè l’orde mantinguera l’ús per al qual va ser fundat en 1272, celebrarà el 6 de novembre l’efemèride amb una sèrie d’actes organitzats per experts en cartoixes valencianes.

El president de la Diputació, Toni Gaspar, s’ha reunit amb els historiadors Francisco Fuster, Josep-Marí Gómez i Albert Ferrer per a conéixer de primera mà el programa que prepara este grup d’especialistes amb vista al congrés de novembre, que té confirmada la presència d’una vintena d’institucions culturals valencianes, estatals i internacionals, així com els actes paral·lels en forma d’exposicions, publicacions i visites guiades.

Gaspar avança que la institució que presidix “participarà activament en la commemoració d’esta cita històrica de la Cartoixa, un dels monuments més rellevants que es conserven de temps de Jaume I junt amb la Catedral de València, que a més és una de les grans joies del patrimoni de la Diputació, adquirida per compra a un particular en 1931”.

Degana de les cartoixes

La de Portaceli no és només la degana de les fundacions de l’Orde de Sant Bru en terres valencianes; en l’actualitat també és la més antiga entre les cartoixes de la Península Ibèrica i les Illes Balears. Entre els segles XIV i XV va ser un dels monestirs més influents de la Corona d’Aragó, i entre els seus murs es van cultivar eminents figures del món espiritual, les lleis i les lletres, cas de fra Bonifaci Ferrer –germà del futur sant Vicent– i fra Francesc Maresme.

Fundada en 1272 pel dominic fra Andreu Albalat, bisbe de València, la Cartoixa de Portaceli compta amb un llegat històric i artístic de primer ordre. Al seu valor arquitectònic, amb elements destacats com l’aqüeducte de 1803 que dóna accés al cenobi, de gran impacte tècnic i paisatgístic, se sumen retaules originals, pintures al fresc i una incomptable llista de documents, manuscrits, orfebreria, escultures i pintures que en bona part es guarden en institucions com l’Archivo Histórico Nacional, l’Arxiu del Regne de València, el Museu de Belles Arts de València o la Hispanic Society of America de Nova York.

Només el Belles Arts, per citar un exemple, atresora una bona col·lecció de pintures de Ribalta procedents de Portaceli, mentre que la primera traducció al valencià de la Bíblia la va escriure fra Bonifaci Ferrer en la mateixa cartoixa, un treball que va ser dut després a la impremta a València en 1478, i del qual només es conserven dos fulles en la Hispanic Society.

La Universitat de València ha confirmat també la seua participació en l’organització dels actes per a commemorar els 750 anys de la Cartoixa, a través de la Facultat de Geografia i Història i el departament d’Història de l’Art.

No hi han comentaris

Deixar un comentari

El vostre correu no es publicarà.