El Patrimoni arquitectònic rural al Camp de Túria. Identitat en perill d’extinció

El Patrimoni arquitectònic rural al Camp de Túria. Identitat en perill d'extinció

 

El patrimoni apareix alhora que ho fa l’espècie humana, ja que patrimoni és tot allò que l’home posseeix o genera. Partint d’aquest principi, es dedueix que el patrimoni arquitectònic rural és aquell construït amb finalitats agràries i que ajuda en la millora dels treballs de conreu. Es tracta d’una arquitectura que no té arquitectes, ja que els seus dissenyadors són aquells mateixos que el van erigir. Parlem d’obres que utilitzen els materials propers i que són el resultat d’una mà d’obra especialitzada.

 

La comarca del Camp de Túria té nombrosos exemples d’aquesta arquitectura. Gràcies al tipus de cultiu i l’entorn geogràfic, els edetans disposem d’una infinitat d’edificis i construccions rurals que engloben multitud de sectors. Un clar exemple, el donarien totes aquelles obres que comprenen el món de l’agricultura. Algunes de les quals daten de temps immemorials, com els aqüeductes romans que travessaven els termes de Vilamarxant i Riba-roja o Benaguasil, la Pobla i l’Eliana. Un altre sector en què hi ha gran quantitat de construccions rurals és el del secà. En aquesta àrea apareixen edificacions diferents de les que podem trobar a la zona de regadiu. De qualsevol manera, hi haurà construccions amb usos semblants però, a causa de les necessitats de la zona, amb variacions morfològiques.Masset derruït al Camp de Túria

 

Si prenem la paraula patrimoni al peu de la lletra, veurem que aquesta fa referència a un conjunt d’objectes o béns que es posseeixen. Òbviament, el patrimoni arquitectònic rural pertany als amos que el tenen en propietat. Però al seu torn, aquest bé forma part de la cultura i la tradició de les localitats que el gaudeixen o, de la mateixa manera, a les comarques en què es troba. Es tracta d’una herència de tots els habitants de la comunitat i és obligació d’ells mateixos mantenir-la, per tal que no es perda la identitat de la zona. Com un llenç, aquesta arquitectura mostra el pas del temps de la societat. En ella es reflecteix la cultura i els principis dels pobles que les gaudeixen i és per això que la desaparició d’aquestes construccions genera una pèrdua de la identitat que modela l’essència de la nostra cultura.

 

El constant abandonament dels treballs de conreu, a causa de la manca d’ingressos, i l’assot de la recent bombolla immobiliària han fet que aquestes construccions quedaren en l’oblit, descuidant el seu manteniment i accelerant la seva destrucció. En l’actualitat poc queda d’aquelles obres que es van emprar per facilitar els treballs dels edetans. En aquest moment es pot parlar d’un espoli superior al 50%, sent en algunes localitats de fins al 85%.

 

Parlem de masies desaparegudes per tal d’esdevenir urbanitzacions. Altres es desplomen pel seu propi pes passant a ser monticles d’enderrocs en què s’enterren històries i records. Pallisses i cassetes d’horta són arrasades per màquines retroexcavadores amb l’única finalitat de fer-les desaparèixer. Aparentment es tiren perquè són construccions perilloses, però d’aquesta manera s’impedeix poder rehabilitar l’edifici i amb això es perd un fragment de la nostra identitat.

 

Ara és el moment de fer un últim esforç i ajudar a preservar totes aquelles construccions que ens uneixen com a edetans. Cal donar a conèixer la importància d’aquestes obres de fàbrica, creant consciència en els seus propietaris i en els habitants de la nostra comarca. En algunes localitats, com a Vilamarxant, s’han dut a terme treballs de restauració i manteniment d’algunes edificacions que formen part d’aquest conjunt arquitectònic. En aquest cas, es va intervindre sobre catxirulos i aljubs, tornant-los el seu aspecte inicial.

 

Reflexionem i pensem en què quedarà d’açò d’ací 20 anys. Els nostres fills i néts escoltaran històries ubicades en llocs ja desapareguts. Què quedarà dels nostres avis i els nostres avantpassats? Què hi haurà resistit al pas de la civilització? Pot semblar un article catastrofista, però ja han desaparegut construccions que no trobarem en cap dels pobles de la comarca. Recordeu les nòries? Eren abundants i tan importants que en alguns casos van deixar topònims com la Nahora a Benaguasil. Estem davant d’unes construccions en perill d’extinció, edificacions antigues que sempre van formar part de la nostra comarca, la comarca dels edetans.

 

(Versión en castellano)

El patrimonio aparece a la vez que lo hace la especie humana, pues patrimonio es todo aquello que el hombre posee o genera. Partiendo de este principio, se deduce que el patrimonio arquitectónico rural es aquel construido con fines agrarios y que ayuda en la mejora de los trabajos de labor. Se trata de una arquitectura que carece de arquitectos, pues sus diseñadores son aquellos mismos que lo erigieron. Hablamos de obras que emplean los materiales próximos y que son el resultado de una mano de obra especializada.

 

La comarca del Camp del Turia cuenta con numerosos ejemplos de esta arquitectura. Gracias al tipo de cultivo y al entorno geográfico, los edetanos disponemos de un sinfín de edificios y construcciones rurales que engloban multitud de sectores. Un claro ejemplo, lo darían todas aquellas obras que comprenden el mundo de la agricultura. Algunas de las cuales datan de tiempos inmemoriales, como los acueductos romanos que atravesaban los términos de Vilamarxant y Riba-roja o Benaguasil, la Pobla y l’Eliana. Otro sector en el que hay gran cantidad de construcciones rurales es el del secano. En esta área aparecen edificaciones distintas a las que podemos encontrar en la zona de regadío. De cualquier modo, habrá construcciones con usos semejantes pero, debido a las necesidades de la zona, con variaciones morfológicas.

 

Si tomamos la palabra patrimonio al pie de la letra, veremos que ésta hace referencia a un conjunto de objetos o bienes que se poseen. Obviamente, el patrimonio arquitectónico rural pertenece a propietarios que lo poseen en propiedad. Pero a su vez, éste bien forma parte de la cultura y la tradición de aquellas localidades que lo disfrutan o, del mismo modo, a las comarcas en las que se encuentra. Se trata de una herencia de todos los habitantes de la comunidad y es obligación de los mismos mantenerlos, con el fin de que no se pierda identidad de la zona. Como un lienzo, esta arquitectura muestra el paso del tiempo de la sociedad. En ella se refleja la cultura y los principios de los pueblos que las atesoran y es por ello que la pérdida de estas construcciones genera una merma de la identidad que modela la esencia de nuestra cultura.

 

El constante abandono de los trabajos de labor, debido a la escasez de ingresos, y el azote de la reciente burbuja inmobiliaria han hecho que estas construcciones quedasen en el olvido, descuidando su mantenimiento y acelerando su destrucción. En la actualidad poco queda de aquellas obras que se emplearon para facilitar los trabajos de los edetanos. En este momento se puede hablar de un expolio superior al 50%, siendo en algunas localidades de hasta el 85%.

 

Hablamos de masías desaparecidas para convertirse en urbanizaciones. Otras se desploman por su propio peso pasando a ser montículos de escombros en los que se entierran historias y recuerdos. Pallisses y casetes d’horta son arrasadas por máquinas retroexcavadoras con el único fin de hacerlas desaparecer. Aparentemente se derriban porque son construcciones peligrosas, pero de este modo se impide poder rehabilitar el edificio y con ello se pierde un fragmento de nuestra identidad.

 

Ahora es el momento de hacer un último esfuerzo y ayudar a preservar todas aquellas construcciones que nos unen como edetanos. Es preciso dar a conocer la importancia de estas obras de fábrica, creando conciencia en sus propietarios y en los habitantes de nuestra comarca. En algunas localidades, como en Vilamarxant, se ha llevado a cabo trabajos de restauración y mantenimiento de algunas edificaciones que forman parte de este conjunto arquitectónico. En este caso, se intervino sobre catxirulos y aljibes, devolviéndoles su aspecto inicial.

 

Reflexionemos y pensemos en que quedará de ello de aquí 20 años. Nuestros hijos y nietos escucharán historias fantasmas ubicadas en lugares ya desaparecidos. ¿Qué permanecerá de nuestros abuelos y nuestros antepasados? ¿Qué habrá resistido al paso de la civilización? Puede parecer un artículo catastrofista, pero ya han desaparecido construcciones que no encontraremos en ninguno de los pueblos de la comarca. ¿Recordáis las norias? Eran abundantes y tan importantes que en algunos casos dejaron topónimos como la Nahora en Benaguasil. Estamos ante unas construcciones en peligro de extinción, edificaciones antiguas  que siempre formaron parte de nuestra comarca, la comarca dels edetans.

 

masset derruït 

 

 

No hi ha comentaris

Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.

logo infoturia roig

InfoTúria Periòdic del Camp de Túria · C/Belgrado, 17 · La Pobla de Vallbona · Tel. 962744555

Contacta amb InfoTúria ací

Llicència CC 3.0
Segueix-nos en