Indefinits presenta el seu nou disc ‘Per no caure’

indefinits

El grup de l’horta Indefinits torna a la càrrega, esta vegada més fort que mai, baix el segell de Benaguasil ‘Mésdemil’ presentant onze noves cançons al seu segon disc ‘Per no Caure’. Un grup madur amb les idees clares, transmeses a través del seu característic Punk-Rock combatiu on imprimeixen l’instrument valencià per excel·lència: la dolçaina.

‘Per no caure’ recull, en onze cançons, tota mena d’històries quotidianes amb el denominador comú dels obstacles, la falsedat i els problemes de la gent corrent. Una vegada més, Indefi- nits ens recorden que la música també és un instrument de lluita, tot un crit esgarrat preparat per despertar les ments estàtiques i els camins estancats.

El nom del grup es Indefinits, però, si se’m permet la paradoxa… Seria possible definir a Indefinits? Com definiríeu el vostre estil musical, com descriviríreu ‘Per no caure’ als lectors que encara no vos coneixen?

Nosaltres ens definim com una colla d’amics del poble d’Alfafar que es juntaren per fer musica amb influències prou diverses, i d’esta barreja naix Indefinits. El nostre estil musical es fruit de la barreja abans esmentada, però sempre hem estat molt lligats al punk, ska, rock de garatge, entre altres, però creiem que el que millor descriu ‘Per no caure’ és el concepte Rock and Roll.

Del disc anterior a este s’aprecia un canvi d’estil a les vostres creacions. Es un canvi intencionat?

No som un grup que ens agrade forçar-nos a fer les cançons d’una forma o altra, més bé som partidaris de fer el que el cos ens demana. Tal volta hi ha molt més rock que en ‘Ni l’últim ni el primer’ o en la maqueta; som un grup que va començar molt jove, amb edats en què tal volta encara estàs buscant-te a tu mateix i, en eixe viatge, la música és un company… al nostre parer, eixa maduresa que experimentem com a persones ha fet que ens decidim en este moment més pel Rock. També creiem que té a veure la situació social que experimentem huí en dia. Per nosaltres el Ska es una música festiva, encara què també combativa… però crida a ballar i tal vegada no ens abellia ballar tant com altres voltes…

A la portada observem una tipografia inclinada que diu ‘Per no caure’… esta és frase que heu triat per a donar nom al vostre segon disc. Per què este títol?

En primer lloc, ens agrada traure el títol d’alguna frase d’alguna cançó; en este cas, està treta de ‘A quatre bandes’… però el motiu real és que el disc ix justament per allè que significa eixa frase: ‘Per no caure’; la situació de la musica no institucionalitzada huí en dia esta molt difícil, no tenim oportunitat de fer els directes que feiem abans i les condicions dels concerts que ixen són prou precàries, el que va conduir a un xicotet estancament… Per això es decidirem a traure disc nou i veure si, oferint alguna cosa nova, podíem seguir al ritme d’anys anteriors.

Trobem onze cançons amb lletres molt variades, temes compromesos amb la societat, però també s’observa un esperit de festa. Reflecteixen les vostres lletres la vostra manera de pensar i de ser?

Les nostres lletres tenen un càrrega personal molt alta, donat que si no fan referència a passatges de les nostres vides… situació que és prou habitual… són reflexions personals sobre temes polítics, econòmics, socials… en definitiva, als aspectes que s’ha de dedicar una banda de rock, conforme nosaltres entenem el rock. Un grup que es dedica a este estil de música té la responsabilitat de treure a la llum les seues reflexions sobre temes que ens afecten a tots, i denunciar aquelles coses que al grup no li semblen tan transparents com deurien ser… D’això li donem les gràcies a Rosendo, per ser el primer en plantar la primera llavor…

Quines són les vostres influències musicals? Estan presents a l’ hora de crear les vostres cançons?

Les influències musicals, directa o indirectament, sempre estan presents: és la música que t’ha format com a músic i com a persona. Segur que, per arrancar amb el projecte, el grup que més escoltava la majoria de nosaltres era Obrint Pas; per això decidirem incloure la dolçaina a la nostra música, però la realitat és que, per eixa evolució que comentàvem abans, les influències serien El Último que Zierre, Benito Kamelas, S.A., Barricada, Rosendo…

I parlant de creació… Qui s’encarrega de composar?

Les bases sempre són de Jaume, ens porta els riffs de guitarra … i, a partir d’això, en el local es comença a crear tot; el tema de les lletres és cosa de Jaume i Fran… encara que, en este últim disc Fran va estar un poc absent en el procés de creació,per motius personals, i hi han prou mes lletres de Jaume.

Els dos discos han estat produïts per Juan Manuel Burgos ‘El Loco’, guitarrista de Benito Kamelas, un dels grups de València amb més repercussió a l’Estat. Com va sorgir tot açò?

Eixa història és molt llarga… Benito Kamelas ha marcat la nostra carrera musical: primer, com a influència; seguidament, per la convivència que vàrem tindre amb ells: en els locals d’assaig es començà a crear una bona relació entre els grups… demanàvem consells, opinions, que ens ajudaren en aspectes en els quals nosaltres no teníem ni l’experiència ni els coneixements per a dur-los a terme… i, en el moment en què nosaltres poguérem juntar uns dinerets per a gravar ‘Ni l’últim ni el primer’, Juan acabava de muntar l’estudi i decidirem gravar allí, donat que per a nosaltres la millor forma de treballar era fer-ho en confiança i amb una persona amb la què respectavem plenament en el seu criteri musical.

Tots els grups recorden el seu primer concert algun com un fet molt llunyà, altres un tant distorsionat, un desastre, un èxit… Com va ser el vostre?

El nostre va ser a la plaça major de Catarroja, encara no formaven part de la banda ni Fran ni Mito, encara que estaven de públic per allà… i encara que fa 6 anys ja comença a recordar-se llunyà, tot i que va ser un èxit en l’aspecte de públic que va vindre a veure’ns… va ser un desastre musical! Com tots els grups joves, suposem.

Ja porteu molts concerts a la vostra esquena, ens podríeu contar alguna anècdota, o algun concert que recordeu principalment?

Hi han uns quants concerts que varen ser especials; el més recent és aquell que va tancar la gira de Benito Kamelas, que va ser una festa espectacular… i després recordem molt també un acústic que férem a Burjassot, per a la Plataforma de Víctimes del Metro… el concert del Rock contra l’Enderrock per a la gent de Salvem el Cabanyal… i un que va ser molt especial és el primer que férem en unes festes d’Alfafar, quan planàrem la plaça. Les anècdotes en el nostre cas sempre són situacions que ara recordem amb un somriure, però en aquell moment varen ser prou desagradables… així que millor no fem mala sang.

Web d’Indefinits

El grup de l’horta Indefinits torna a la càrrega, aquesta vegada més fort que mai amb el seu segon disc “Per no Caure”, un grup madur amb les idees clares, transmeses a través del seu característic Punk-Rock combatiu on imprimeixen el segell valencià per excel•lència: la dolçaina.

“Per no caure” recull, en onze cançons, tota mena d’històries quotidianes amb el denominador comú dels obstacles, la falsedat i els problemes de la gent corrent. Una vegada més Indefinits ens recorden que la música també és un instrument de lluita, tot un crit esgarrat preparat per despertar les ments estàtiques i els camins estancats.

El pròxim 27 de gener tindrà lloc la presentació de “Per no caure” a la sala PaberseMatao de Sedaví (València) on a partir de les onze de la nit els assistents podran gaudir d’un directe potent, amb molta força i moltes sorpreses.

1.    El nom del grup es Indefinits, però, si se’m permet la paradoxa… Seria possible definir a Indefinits?  Com definiríeu el vostre estil musical, com descrivíreu “Per no caure” als lectors que encara no vos coneixen?

Nosaltres ens definim com una colla d’amics del poble d’Alfafar que es juntaren per a fer musica amb influencies prou diverses, d’aquesta barreja naix Indefinits. El nostre estil musical es fruit de la barreja abans esmentada però sempre em estat mol lligats al punk, ska, rock de garatge, entre altres, però creguem que el que millor descriu “Per no caure” es el concepte Rock and Roll.

2.    Del disc anterior a aquest s’aprecia un canvi d’estil a les vostres creacions. Es un canvi intencionat?

No som un grup que ens agradeforçar-nos a fer les cançons d’una forma o altra, mes be som partidaris de fer el que el cos ens demana, tal volta hi ha molt mes rock que en “Ni l’últim ni el primer” o en la maqueta, som un grup que va començar molt joves, edats en les que tal volta encara estàsbuscant-te a tu mateix i en eixe viatge la musica es un company al nostre parèixerfonamental, en conseqüència, eixa maduresa que experimentem com a persones doncs a fet que ens decidim en aquest moment mes per el Rock. També creguem que te que vore la situació social que experimentem avui dia, per a nosaltres el Ska es una musica festiva, també combativa, però crida a ballar i tal vegada no ens a apetit ballar tant com altres voltes.

3.    A la portada observem una tipografia inclinada que diu “Per no caure”,  aquesta es frase que heu triat per a donar nom al vostre segon disc. Per què aquest títol?

En primer lloc ens agrada traure el títol d’alguna frase d’alguna cançó, en aquest cas, està treta de “A quatre bandes”, però el motiu real es que el disc ix justetament per a lo que significa eixa frase, “Per no caure”, la situació de la musica no institucionalitzada avui dia esta molt difícil, no tenim oportunitat de fer els directes que teníem abans i les condicions dels que ixen son prou precàries, el que va conduir a un xicotet estancament.
Per això es decidirem a traure disc nou i vore si oferint algo nou podíem seguir al ritme d’anys anteriors.

4.    Trobem onze cançons amb lletres molt variades, temes compromesos amb la societat, però també s’observa un esperit de festa. Reflexen les vostres lletres la vostra manera de pensar, de ser?

Les nostres lletres tenen un carrega personal molt alta donat que si no fan referencia a passatges de les nostres vides, el que es prou habitual, son reflexions personals sobre temes polítics, econòmics, socials, en definitiva als aspectes que s’ha de dedicar una banda de rock, conforme nosaltres entenem el rock el grup que es dedica a aquest estil de musica  te la responsabilitat de treure a la llum les seues reflexions sobre temes que ens afecten a tots i denunciar aquelles coses que al grup no li pareguen tot lo transparents que deurien ser. Gracies Rosendo per plantar la primera llavor.

5.     Quines són les vostres influencies musicals? Estan presents a l’ hora de crear les vostres cançons?

Les influencies musicals directa o indirectament sempre estan presents es la musica que t’ha format com a music i com a persona.
Segur que per a arrancar amb el projecte el grup que mes escoltava la majoria de nosaltres era Obrint pas, per això decidirem incloure la dolçaina a la nostra musica, però la realitat es que per eixa evolució que comentàvem abans les influencies serien:
El ultimo que Zierre, Benito Kamelas, S.A, Barricada, Rosendo y un llarg etcetera.

6.    I parlant de creació… Qui s’encarrega de composar?
Les bases sempre son de Jaume, porta els riffs de guitarra i a partir de ahi en el local es comença a crear tot, el tema de les lletres es cosa de Jaume i Fran encara que en aquest últim disc Fran per motius personals va estar un poc absent en el procés de creació i hi han prou mes lletres de Jaume.

7.    Els dos discos han estat produïts per Juan Manuel Burgos “ El Loco”, guitarrista de Benito Kamelas, un dels grups de València amb més repercussió a l’estat. Com va sorgir tot açò?

Aquesta historia es molt llarga per a nosaltres Benito Kamelas a marcat la nostra carrera musical, primer com a influencia y seguidament per la convivència que vàrem tindre amb ells en els locals d’assaig es comença a crear una bona relació entre els grups, demanàvem consells, opinions, que ens ajudaren en aspectes en els quals nosaltres no teníem ni la experiència ni els coneixements per a dur-los a terme i en el moment en que nosaltres poguéremjuntar uns dinerets per a gravar “Ni l’últim ni el primer” Juan acabava de muntar l’estudi i decidirem gravarallí, donat que per a nosaltres la millor forma de treballar era fer-ho en confiança i amb una persona en la que confiàvem plenament en el seu criteri musical.

8.    Tots els grups recorden el seu primer concert, algun com un fet molt llunya, altres un tant distorsionat, desastre, èxit… Com va ser el vostre?

El nostre va ser a la plaça major de Catarroja encara no formaven part de la banda ni Fran ni Mito, encara que estaven de públic per allà i encara que fa 6 anys ja comença a recordar-se llunya i encara que va ser un èxit en l’aspecte de públic que va vindre a  veure’ns, ¡un desastre musical! Com tots els grups joves supose.

9.    Ja porteu molts concerts a la vostra esquena, ens podríeu contar alguna anècdota, o algun concert que recordeu principalment?

Hi han uns quants concerts que varen ser especials, el mes recent es el de el fi de gira de Benito Kamelas que va ser una festa espectacular i després recordem molt també un acústic que férem en Burjassot per a la plataforma de víctimes del metro, el concert del Rock contra l’Enderrock per a el Salvem el Cabanyal i un molt especial va ser el primer que férem en unes festes d’Alfafar que planàrem la plaça.
Les anècdotes en el nostre cas sempre son situacions que ara recordem amb un somriure però en el moment van ser prou desagradables així que millor no fem mala sang jajajajajaj.

10.    El pròxim 27 de Gener  fareu la presentació del disc al PaberseMatao de Sedavi. S’apropa el dia de llançament de “Per no caure”. Quines expectatives teniu del disc?

Per a nosaltres el primer es que eixe dia en el Pabermatao no es puga ni respirar, a partir del dia 28 de genet el futur d’un grup de Rock es incert, esperem que aquest disc ens obri les portes de molts escenaris, si per nosaltres fora ja estaríem damunt d’un afinant per començar.

No hi ha comentaris

Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.

logo infoturia roig

InfoTúria Periòdic del Camp de Túria · C/Belgrado, 17 · La Pobla de Vallbona · Tel. 962744555

Contacta amb InfoTúria ací

Llicència CC 3.0
Segueix-nos en