Joanma Miguel (Compromís), alcalde de Llíria
A dos mesos de cedir la vara de comandament al PSPV, amb quina sensació afronta aquest final d’etapa d’alcalde de dos anys més dos anys, una legislatura amb unes eleccions pel mig?
No partíem de zero. Veníem de la legislatura anterior amb el model de ciutat que volem i el que hem fet és treballar i completar projectes. El model de ciutat no sols són obres i inversions, sinó com volem que la gent es relacione, gaudir de l’oci, de la cultura. La meua satisfacció personal és veure com eixos projectes es completen i canviem el model a una ciutat molt millor que fa deu anys. No és una cosa personal, és d’un equip de govern. Estic molt content, encara que queden moltes coses per fer i les que farem. Des del principi he volgut ser un alcalde accessible, intercanviar opinions amb els ciutadans, passejar els barris, anar a peu, tindre la porta de l’Ajuntament oberta. He rebut 1.000 visites en aquests anys. Estic satisfet i amb ganes de continuar treballant i és el que continuaré fent.
Entenc que quan deixe de ser alcalde no renunciarà a l’acta. Esgotarà la legislatura com a regidor?
No em vaig a cap lloc. Hi ha gent que em pregunta i la resposta és que no em vaig. Continuaré treballant per la Llíria que volem. Això de l’alcaldia és un relleu natural, en les eleccions traguerem uns resultats i arribem a un acord que és treballar per Llíria. L’alcalde passarà a ser Paco Gorrea, jo seré el primer tinent d’alcalde i a continuar treballant.
Quin balanç fa d’aquests quatre anys de gestió?
Quan em vaig presentar tenia clar que volia un model de ciutat més amable amb les persones, que predominaren sobre els vehicles, crear infraestructures educatives i millorar el dia a dia dels meus veïns. La funció política d’un alcalde és que la gent que viu, treballa o estudia en el seu municipi siga més feliç i tinga més comoditats. Hem treballat en eixa línia de recuperar l’esperit de la ciutat de quan nosaltres érem xicotets. S’havia quedat anquilosada. Ara s’ha recuperat amb les festes de Sant Vicent, el festival de música que porta a 5.000 persones, el bàsquet que reuneix en Pla de l’Arc a 2.000 seguidors. Hem llançat els bons comerç que posaran en circulació 300.000 euros en un mes en el xicotet comerç. Això dona vida, la gent ix, passeja, fa vida al poble. Això jo ho tenia al cap des del principi, volia que Llíria tinguera més dinamisme, encara que no pot ser igual que en els anys 80 perquè tot ha canviat molt.
L’oposició li critica perquè té la ciutat en obres.
I més que hi haurà en els pròxims tres anys, tant en el nucli urbà com a les urbanitzacions. Estem transformant els carrers per a fer-los més atractius, accessibles i amb arbratge. Les úniques obres que s’han fet en el centre han sigut de governs d’esquerres perquè nosaltres apostem perquè la gent es relacione caminant pel carrer i comprant i això té un efecte multiplicador en l’economia local. Traurem en 15 dies la licitació de la Plaça Major i a l’estiu estarà en obres i després de Setmana Santa actuarem al carrer de la Puríssima i escometrem el nou recinte firal per a les pròximes festes. També estem canviat tota la connexió d’aigua potable. Una cosa que no fa ningú perquè el que no es veu no dona vots. Hem gastat més d’un milió d’euros i continuarem fent-lo. També volem fer coses xicotetes, del dia a dia perquè això és el que dona satisfacció al veí. En l’equip de govern hem tingut clar que el ciutadà és una prioritat.
Com és la convivència en eixe equip de govern entre els socis d’esquerres?
Tenim clars els temes prioritaris, què ens importa a tots com a ciutat i ho tenim clar a l’hora de prioritzar les inversions. La relació és bona, de treball i coordinació. Un dels èxits és que tenim tots tan clar que volem que Llíria millore que la gent està involucrada i si cal demanar ajuda ens coordinem.
Ha pogut inaugurar el nou IES Camp de Túria, el Palau de Justícia ja està en peu i el tercer col·legi està a l’espera del permís de Patrimoni.
La gran reivindicació històrica de Llíria era l’institut i aquest curs ja és una realitat. El col·legi està en un terreny amb restes arqueològiques que han eixit i s’integraran en la zona escolar segons el projecte, per la qual cosa ens anirem a un any i mig més. El Palau de Justícia, que depén exclusivament de la Generalitat, estava previst per a abans de Nadal, però s’ha retardat i esperem que estiga per a l’estiu.
Un altre tema que preocupa és l’ocupació.
En 2015 hi havia més de 3.000 aturats i ara hi ha 1.600 inscrits en Labora, la qual cosa vol dir que hi ha hagut una tendència positiva. Els afiliats a la Seguretat Social han passat de 5.000 a 9.300 persones. La renda per càpita és un 25% superior a fa cinc anys. Són dades objectives que confirmen la millora de la situació econòmica respecte a fa una dècada.
El desenvolupament del polígon de Carrasses ha sigut un factor clau per a l’economia local.
Tenim més del 60% de parcel·les del polígon venudes a empreses i hem iniciat els tràmits per a ampliar-lo en un milió de metres quadrats més. Des de la Dana han vingut empreses a preguntar. En breu s’instal·laran tres empreses i les que ja estan com Power estan ampliant les seues instal·lacions.
Com ha afectat la Dana a Llíria que està inclosa en les ajudes del Govern?
Hem tingut desperfectes en camins rurals. Tenim 1,4 milions d’euros de subvenció de l’Estat per a camins i contractar personal. Nosaltres actuem abans. La nit anterior convocarem una reunió per al matí del 29 en la qual es va decretar amb l’alerta roja el tancament de parcs, col·legis, instal·lacions esportives i la Policia Local va precintar barrancs, tot abans del migdia.
Com a alcalde com qualificaria la gestió de la catàstrofe?
Crec que va faltar prendre decisions quan hi havia dades. Van haver rescats, declaracions de gent que va haver de tornar en l’A-3. Cadascun sabrà les decisions que va prendre. El que defensem és que no poden recaure les responsabilitats o les decisions sobre els ajuntaments. Podem decidir només sobre les nostres instal·lacions i el nostre personal. Ha d’haver-hi un protocol clar per a cada alerta. Al final acabem marejant a la gent.
El PP ha criticat la pujada de la taxa de les escombraries i de l’aigua.
La taxa de l’aigua és un servei que té revisions i estant el PP es va aplicar diverses vegades. És un contracte i l’empresa en funció dels preus cada cert temps el revisa per a cobrir el servei. I la taxa d’escombraries s’ha aplicat en tots els ajuntaments, molts del PP. Europa ha dit que com no reciclem -Llíria recicla un 6%- cal pagar i com els ajuntaments estan bonificant històricament la taxa, d’ací les pujades. Per a 2026 amb el Pla Local de Residus baixarem la taxa.
Què passarà amb els centres del Pla Convivint?
En l’última reunió la resposta del Consell és que no posaran ni un euro. Que busquem una empresa privada.
