Paco Garcia Latorre, ex diputat Corts Valencianes
Sense dubte el Camp de Túria és una comarca en la que els seus pobles i ciutats encara conserven la seua identitat pròpia, amb la seua cultura popular, les festes, costums, comerç de barri, serveis de proximitat i un tracte personal, on les persones es coneixen i es saluda diàriament quan van pel carrer.
La comarca te un potencial molt gran a nivell empresarial, industrial, social i cultural, sense tindre que sotmetre’s a ser una part de l’àrea metropolitana i sense convertir-se en un simple aglomerat de viles dormitori.
Però, per contra, la influencia del Cap i Casal i l’arribada de nous vinguts a viure en els nostres barris i urbanitzacions, suposa un hàndicap en la mobilitat interurbana i cap a València que cal afrontar més prompte que tard.
Tenim un “Carrer Major” que vertebra el territori comarcal, com es l’autovia del Túria (CV-35), i després altres carreteres comarcals que irradien cap al nord i al sud, com són: la de Bétera-Serra, Marines-Gàtova i Vilamarxant-Riba-roja. Totes elles son les arteries per on conflueix el trànsit que interconnecta diàriament la logística intermunicipal, tenint com a epicentre la Ciutat de Llíria, on es troben la gran majoria de serveis públics d’interès comunitari (Hospital, Centre Especialitats, Jutjats, Seguretat Social, Labora, etc..).
La millora en les noves línies d’autobús que es va gestar i licitar a través de l’ATMV en el Govern del Botànic, fent el Plans Comarcals de Mobilitat i els nous Mapes concessionals del transport metropolità, ha fet que els desplaçament en cotxe particular s’ature un poc. Però, ja tenim certes franges horàries en les que el “Carrer Major” se col·lapsa i es fa difícil circular, sobretot per la gran quantitat de vehicles que engreixen el parc automobilístic valencià, on ja estem prop d’eixir a quasi un vehicle per persona.
El Metro, tot i guanyar en qualitat de les unitats que presten el servei, continua sent poc atractiu per no ser competitiu i mantenint un temps de trajecte semblants als del segle XIX, quan tenim el famós trenet. Amb moltes parades i freqüències massa llargues.
Cal avançar en nous modus de transport, mes ecològics i mes atractius, tant en comoditat com en seguretat i temps de resposta. Ara, ja els governants actuals, tindrien que anar dissenyant les alternatives que farien falta de cara a futur, ja que els corredors d’interconnexió estan copats, tant per haver consumit els amples de les autovies, com per la construcció d’habitatges i ampliació de centres comercials, de serveis o industrials molt prop de les vies principals.
No es baladí, però igual cal anar pensant en noves línies de metro que vagen per damunt de l’autovia (com existeix en moltes ciutats americanes), amb poques parades, freqüències competitives i bones estacions inter modals on combinar diferents mitjans de transport. Este es el repte si volem que el Camp de Túria no es quede aïllat a nivell de mobilitat sostenible.