Concert A Tres Bandes

El teu poble

podemosbenissano

Juan Dols, candidat de Podem a l’alcaldia de Benissanó

Ha canviat. El teu poble ja no és el que era. Pot ser tu tampoc ets el mateix. El temps ha passat pels teus cabells i pels arbres de l’avinguda, per la teua pell i pel carrer Major, pels teus somnis i per les campanes de l’església. Malgrat això, sempre recordem els temps dels pantalons curts i el berenar al carrer com els millors, potser perquè també nosaltres érem millors, en tant que tot era possible encara.

Però la gent més vella et conta que no tot era possible. Que moltes cases no tenien aigua calenta o que el vàter era al corral. Que a la plaça hi havia una cabina de telèfon o que molts carrers eren de terra. Que Don Senent, el metge, anava a les cases a ajudar a parir o que només els fills de les famílies més riques podien estudiar el batxillerat. Que al senyor Tomàs, l’alcalde, no l’havia elegit ningú o que no podies viure en la teua parella sense haver-te casat. Que allò de la dona a casa i el home a la plaça era més que un proverbi o que baixar a València era tota una aventura. En moltes coses, afortunadament, el teu poble ha canviat.

Els canvis bons o roïns són inevitables, però a diferència de fa anys, les decisions que ens porten per un camí o un altre, les podem prendre entre tots i totes. La memòria és una assegurança de vida, necessària per a no repetir errades i una de les més grans errades és, sense dubte, la passivitat. Cal participar per tant en la presa de decisions i lluitar per fer del teu poble el millor lloc per viure envoltat de la gent que vols.

El meu iaio em deia que no em fera d’assenyalar i que deixara de ficar-me en embolics de política i em preocupara més de ma casa, d’anar a treballar i d’estalviar per a quan vingueren “las vacas flacas”. I tenia raó en allò de les vaques però per la resta, tal volta era la remor de la por dels anys de feixisme la que parlava per ell.

Aquests dies al teu poble hi ha gent valenta d’un o altre partit que vol ser la propera alcaldessa o regidor de cultura. Pot ser penses que tots eixos partits són iguals, però estic ben segur que fins i tot mon iaio et diria que no. Ves a votar, però amb memòria i amb il·lusió, i si algú et diu que no es pot, que la història està escrita, o no se què del vot útil, sigues valent tu també, alça la veu i digues que la història l’escrius tu i que sí, sí es pot.

No hi ha comentaris

Respondre

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.