2020, ja tenim Govern de coalició

Paco Garcia Latorre, Gabinet Presidència Corts Valencianes

Era lo que totes i tots esperàvem el darrer mes de març, però la burrera d’uns i la prepotència d’altres, ha fet que tingueren que passar més de dos-cents cinquanta dies i unes segones eleccions generals per a que l’aritmètica parlamentària deixara clar que el panorama polític del bipartidisme ja és cosa del passat. La societat espanyola és  plural i la política reflexa eixa diversitat amb els grups que han de representar-nos els pròxims quatre anys al Congrés dels Diputats.

Anem a tindre el primer Govern de coalició des de l’aprovació de la Constitució del 78. L’últim ho va ser en l’època de la II República, un fet que no tindria que ser notícia, ja que esta mateixa fórmula l’empren tant l’esquerra com la dreta a multitud d’autonomies i milers de governs locals, així com a diversos estats d’Europa. Però, que en el cas del Govern central d’Espanya, no s’havia albirat fins ara, on les majories no ho són pel fet de ser els mes votats i on tots necessiten de tothom per poder desenvolupar fites comuns.

Per primera volta, les diferents veus i realitats polítiques i territorials han tingut un protagonisme real en la negociació per a la tria d’un President que ha de representar a tota la societat. Les seues demandes bàsiques i programes de govern s’han traslladat a acords, obrint una nova etapa on el diàleg i consensos seran vitals per a la futura governança. Com ha estat el cas de Compromís, un vot clau i necessari per poder obrir este nou camí democràtic.

En este nou període, l’esquerra i les forces progressistes que han donat suport al nou govern, hauran de saber compaginar les pretensions de màxims amb les que han aspirat durant molts anys, amb la realitat i el que serà possible fer, ja que enfront, com hem vist estos dies en el debat d’investidura, hi ha un dreta que no acaba de situar-se en este nou panorama polític i una extrema dreta que tritura els principis constitucionals i molts tractats europeus, creant relats ficticis amb mentides mal intencionades, sense aportar solucions ni programes constructius. 

No serà fàcil la convergència de projectes i objectius. Però la ciutadania necessita una estabilitat i acords que, en l’àmbit de lo social i laboral no ha d’estar difícil de trobar, sent necessari un debat assossegat i sense apriorismes en la resta d’àrees on puguen existir divergències. Creant punts de trobada comuns que tinguen com a element referencial la millora de la vida de les persones i el seu benestar.

Ara ja tenim un govern, paritari i plural. D’ara endavant sols resta que les forces que el sustenten posen trellat, molta generositat i sobretot que les accions que enceten posen per davant els interessos generals de la ciutadania per sobre dels poderosos i poder fàctics. Escoltant al poble i posant la política al servei de les persones segur que es possible.

No hi han comentaris

Respondre

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.