Nico Marco, regidor de l’Ajuntament de Llíria
Fa quatre mesos, vaig escriure un humil homenatge a Federico Mayor Zaragoza, qui va faltar el passat 19 de desembre. En eixe article hom pot llegir com Mayor Zaragoza passarà a la història per ser un gran defensor de la pau, com algú que defenia el “si vis pacem para verbum” front la dita tradicional del sistema de “si vols la pau, prepara la guerra”.
Feia molt bé Mayor Zaragoza en defendre la paraula en lloc de la violència per a resoldre els conflictes. I ara se’ns ha anat altra persona importantíssima que era exemple d’això mateix: el papa Francesc I. Francesc volia la pau i feia ús de la paraula per a defendre-la. Durant el seu pontificat, ha posat gran èmfasi en la justícia social, la lluita contra la pobresa i la proximitat als marginats. També ha criticat fortament el capitalisme salvatge i la indiferència cap als pobres…
A la seua encíclica “Laudatio si’”, de 2015, Francesc va fer ús de la paraula per a fer-nos vore que tot i tots estem connectats, que el planeta és la “casa comuna” que tots hem de cuidar i per a denunciar la degradació ambiental, el consumisme i, com ja hem dit, la indiferència cap als més pobres. En eixa mateixa línia, a l’encíclica “Fratelli tutti”, de 2020, fa una crida a la solidaritat global, al diàleg entre cultures i religions, i a rebutjar l’individualisme exacerbat del sistema. Finalment a “Laudate Deum”, de 2023, expressa que la humanitat està en una cruïlla i ara és molt necessària una resposta global decidida. També critica la inacció dels governs davant el canvi climàtic.
A banda de per escrit, també va dur les seues paraules de pau personalment en més de 40 viatges pel món, inclosos països com Irak, Cuba, Myanmar, etc. Va dialogar amb líders d’altres religions. Fa uns anys, per exemple, va estar amb el patriarca Ciril, de l’esglèsia ortodoxa rusa, afirmant que són (i que som) germans. Tanmateix, quan Putin va envair Ucraïna i el patriarca li va defendre, Francesc li va dir: “no hi ha guerres santes ni justes, no es convertisca en un escolanet de Putin!”
No sabem ara qui serà el seu successor, però sí sabem que hem perdut algú molt important per a denunciar i treballar contra les injustícies. Ahir mateix va dir-li a la cara al vicepresident dels USA que cal respectar els migrants, cal tractar-los com el que són, humans. El mateix que va fer després en públic, on també va demanar el cessament dels bombardejos a Gaza, l’entrada d’aliments i medicines i l’alliberament dels hostatges per part de Hamás. Esperem que el proper pontífex continue en eixa línia, el món no es pot permetre un papa que calle davant les animalades de Netanyahu, Putin i la seua camarilla!
Abans de ser papa, Jorge Mario Bergoglio, va ser professor de literatura, un amant de la poesia i les arts en general. I no només gaudia la bellesa creada per l’ésser humà, li agradava sobre tot la bellesa i sacralitat de la natura. Per això i per la seua humilitat i missatge de pau, podem afirmar que ha sigut un papa digne del nom que va triar. Descansa en Pau, Francesco!