Nico Marco, regidor d’Esport i Salut Ajuntament de Llíria
Està a punt de finalitzar el meu segon any com a regidor d’esports i salut i crec que és un bon moment per a fer una reflexió sobre estos temes. El primer que em ve a la ment en pensar en eixos dos conceptes, és que són com dos cares de la mateixa moneda, encara que és veritat que la de la salut és, amb molt, la més important. Però l’esport és una cosa que ajuda molt a tindre bona salut, amb la qual cosa em val el símil. La salut és una de les coses més importants de la vida, si no la que més. Per tant, l’esport també és molt important.
La veritat és que estic molt agraït de poder exercir este càrrec, perquè m’ha permés posar el meu granet d’arena per a millorar Llíria i també viure una sèrie d’experiències úniques de les quals estic aprenent molt. Este cap de setmana passat, sense anar més lluny, he pogut viure la il·lusió de la gent per córrer la carrera de Sant Vicent, he pogut conéixer un esport nou (l’ultimatefrisbee) i he pogut viure un episodi èpic més en la història del Bàsket Llíria. En esta ocasió no va haver-hi sort i el Llíria no ha pogut seguir avant en el seu intent per ascendir a la següent categoria (la segona del bàsquet nacional), però ho ha lluitat, com sempre. La veritat és que ha sigut una bona temporada que tots hauríem firmat fa un any quan es va aconseguir l’ascens en la fase que vam tindre l’honor d’organitzar. Vaja des d’ací el meu aplaudiment i agraïment a tots els membres del club, des de la presidenta fins al més humil dels socis. Molts ànims per a la temporada que ve, espere que vaja tan bé o millor si pot ser!
M’encanten el bàsquet, el futbol i tots els esports en general, però confesse que esta reflexió me l’ha suscitada un esport que abans no coneixia, l’ultimatefrisbee. Per a qui no ho conega, és semblant al rugbi però es juga amb un disc volador i no hi ha contacte físic entre els jugadors. També s’assembla al rugbi en els valors, en acabar cada partit, els equips valoren l’esportivitat del contrari. I el millor: no hi ha àrbitres. Quan hi ha una jugada dubtosa, els protagonistes la comenten fins a arribar a un acord. Si fa falta pregunten als altres companys o a uns observadors externs, però la decisió és dels protagonistes de la jugada.
A banda de ser un esport bonic i divertit de vore (i segur que de practicar), m’encanta per això últim que he contat. Este cap de setmana passat hem albergat al Canó a la selecció espanyola que està preparant el campionat d’Europa que es jugarà a Suècia este estiu. Poca broma, no estem parlant d’un grupet d’amics que es reunixen a jugar per a passar l’estona. Poca broma, però les regles són les que he nomenat, no hi ha àrbitres! Es dediquen a cultivar el que tota la vida s’ha anomenat “l’esperit esportiu”, concepte que inclou l’honestedat, el respecte, la competitivitat saludable i l’acceptació del resultat. És a dir, un comportament ètic.
Això em dona encara esperança en el gènere humà. Si este esport, a eixe nivell, funciona així i funciona bé, per què no tindre l’esperança que poguera funcionar en altres esports o, millor encara, que es poguera funcionar així en altres àmbits, basant-se en l’esperit esportiu?
Sí, ja sé que hui dia resulta utòpic, però estic convençut que, si treballem en això, al final la decència podrà imperar fins i tot també en la política. Si qui fa trampes es veu arraconat i no s’ix amb la seua, crec que això és possible. Encara que és cert que perquè una cosa així ocórrega cal obrir molts ulls. Doncs intentem-ho!
Si la gent obri els ulls s’adonarà que, per exemple, és una vergonya que el PP (partit del Prestige, del Yak 42 i de l’11M), el partit que mig any després encara continua recolzant a Mazón sense demanar-li explicacions, s’atrevisca ara a demanar dimissions per mala gestió per l’apagada o el sabotatge recents, quan el govern ha sigut transparent des del primer moment i la premsa internacional parla bé dela seua gestió. Molts d’ells van a missa els diumenges; no els sona de res això de la palla en l’ull alié i la biga en el propi? De veres? Em ve a la ment una altra expressió del mateix evangeli, el de Mateu: sepulcres blanquejats… No s’adonen que amb el seu fariseisme l’única cosa que fan és perjudicar el país, la Comunitat i el poble? Sé que en les seues files també hi ha gent honesta. Desperteu! Treballeu perquè s’impose en el vostre partit eixe esperit esportiu! Mentres el PP es dedique a utilitzar la “màquina del fang”, a propagar mentides i insults, no podrà haver-hi en este país una política de veritat, en el bon sentit de la paraula, una política basada en eixe esperit esportiu, sobretot en l’ètica, que només podria redundar en beneficis per a tothom.
Política amb ètica, per cert, que cada vegada fa més falta a nivell mundial. Portem ja més de tres anys de guerra a Ucraïna i més d’any i mig de genocidi a Gaza. Netanyahu s’ha guanyat ja amb escreix el seu lloc al costat d’Hitler en el “hall of fame” de l’infern, però encara continua fent mèrits. Ara porta ja quasi tres mesos sense deixar entrar gens d’ajuda humanitària i dedicant-se a bombardejar als vaixells que intenten portar eixa ajuda. Ja estan començant a morir molts xiquets i xiquetes de fam, no sols pels bombardejos. De veritat Netanyahu, Trump i companyia no s’adonen que la violència només engendra més violència? Supose que no. O que els és igual. L’ambició els encega…
Hi ha qui em titlla d’antisemita per escriure coses com aquesta. De veres? No heu vist les imatges dels xiquets patint i morint a Gaza? No se us trenca el cor, o és que simplement mireu a un altre costat per a no veure’l? De veritat que no soc antisemita. Soc anti violència, que no és el mateix. Ja he escrit més d’una vegada, i no em dol tornar-ho a fer, que sempre faré costat al poble israelià enfront de les animalades de Hamàs, que és una organització terrorista que al primer que fa mal és al poble palestí al qual diu defendre. Però això no dona dret al govern d’Israel a respondre amb animalades encara majors! I més quan pretén ser una democràcia!
L’església ha triat un nou papa. De moment pinta bé, em quede amb una de les frases del seu primer discurs: “El mal no prevaldrà”. Espere que Lleó XIV continue en eixa línia i utilitze la seua influència per a denunciar injustícies com les nomenades en este article i per a treballar per una política basada, com hem dit, en l’honestedat, el respecte, la competitivitat saludable… És a dir, en l’esperit esportiu, en l’ètica. Això contribuirà molt positivament a la salut de tot el món, sobretot mental i anímica. Amén.