Paco Garcia Latorre, portaveu comarcal de Compromís
Sembla que fou ahir. Però no, han transcorregut deu anys del canvi polític de 2015 que va capgirar la gran majoria d’ajuntaments i institucions valencianes.
Aquella va ser una onada de vent fresc que va comportar noves formes de fer políticai noves lleis de transformació i resiliència, així com l’aparició de noves cares al panorama institucional. Un moment històric al País Valencià que va arraconar el bipartidisme per obrir un ventall d’alternatives on la diversitat, pluralitat i els matisos trobaven espais suficients per aportar noves idees, nous projectes i també, com no, nous mètodes de fer i concebre la política.
La terminologia per definir àrees de treball configurava tota una declaració d’intencions. Delegacions i responsabilitats en diferents camps de la vida pública: la diversitat, mobilitat sostenible, polítiques inclusives, canvi climàtic, economia sostenible, sanitat universal, memòria democràtica, educació en valors i un llarg etcètera de nous vocables irrompien en la vida quotidiana.
Apostes decidides en matèries com l’educació, amb la gratuïtat de llibres, el Pla Edificant, la consolidació de plantilles; o la de creació d’una Llei de Serveis Socials Inclusius que garantirà “la universalitat del sistema” i situarà els drets socials a la mateixa altura que sanitat i l’educació, convertint-nos en un referent mundial. També la protecció del territori, amb una aposta decidida per la nostra terra i les energies renovables, la reducció de residus i la protecció dels nostres paratges naturals. Tot això al temps que s’impulsava un teixit productiu propi que generara nous jaciments d’ocupació i parcs empresarials amb major localització i arrelament a la nostra Comunitat. Apostes que varen fer realitat allò que molts deien que no es podia fer.
A hores d’ara, molts ajuntaments del canvi continuen eixe treball primigeni, amb els governs de coalició que han conformat al llarg d’estes tres legislatures (2015-2025). Possiblement amb actors i persones diferents, però amb objectius i projectes comuns i amb il·lusions compartides. Segur que si tirem la mirada enrere podem trobar moltes obres i serveis que s’han fet o millorat: algun col·legi o Institut que s’ha obert de nou, Jutjats o Palaus de Justícia que estan reformats, finalitzats o pendents de finalitzar, places, parcs, llums, carrers o carreteres, carrils bici, i molt mes.
Per a molts ajuntaments este cicle de 10 anys ha suposat una oportunitat per poder fer una planificació i programació dels pobles i ciutats que volem per al futur dels seus ciutadans, que amb l’impuls de l’agenda 2030 i els programes europeus que l’acompanyen segur que es pot fer realitat.
El valencià, som un poble valent i combatiu, amb una capacitat humana de cooperació i superació de menció. Hem patit en este període tota una pandèmia mundial, i ara, se lluita en moltes ciutats valencianes per recuperar la normalitat després de la DANA devastadora del 29O.
Esperem que el canvi i la recuperació no s’aturen.