NIco Marco, regidor de L’Ajuntament de Llíria
Acaba 2025. Sembla que està sent un annus horribilis en què està quedant clara la decadència del món, especialment d’Europa. Els moviments populistes antidemocràtics guanyen terreny per tot arreu (un hereu de Pinochet elegit president de Xile!), la indústria armamentística continua fent l’agost (Satanyahu, per exemple, continua massacrant palestins malgrat el “alto-el-foc”) i les desigualtats i injustícies continuen augmentant.
Estos populismes es dediquen, com els bons prestidigitadors, a desviar l’atenció amb qualsevol milonga mentres executen per darrere els trucs que afavorixen als seus interessos. Encara que el mestre en això és Trump, el president MAGA, tenim també ací a Madrid l’exemple de MAR (de fang). Això sí, Trump és molt més preocupant, clar: entre el pitjor d’enguany, està la imposició per part del president MAGA als seus aliats de l’OTAN del 5% del PIB en gasto armamentístic, militarment innecessari perquè l’OTAN ja supera per moltíssim el gasto de tota la resta del món. Amb l’honrosa excepció de Pedro Sánchez, que va deixar clar que això faria perillar el nostre estat del benestar. El doctor en història Xavier Díez explica això molt bé en “El suicidio del 5%”, un article publicat en Brownstone España el 19 de novembre. Díez explica com Reagan, als anys 80, es va traure de la mànega la “Guerra de les Galàxies” per fer que l’URSS apostara més fort en la carrera armamentística i arruïnar-los. I els soviètics, ja al límit, van caure en el parany: es va acabar l’URSS.
Per a Díez, “el 5%, com va ocórrer amb la Guerra de les galàxies, és una ferramenta per a assestar el colp de gràcia al sistema de benestar europeu. (…) Una bola de demolició per als sistemes de salut, pensions i educació, que passarien a (…) empreses privades de capital estatunidenc (com (…) a Amèrica Llatina). Per exemple, Espanya, que gasta un 1,3% en defensa, si augmentara al 5% implicaria gastar 64.000 milions més, (…) una tercera part del pressupost anual de la seguretat social, (…) un col·lapse de dimensions soviètiques. D’això tracta el 5%: de protagonitzar un suïcidi polític i social a Europa. D’esborrar del mapa la possible alternativa a la dictadura neoliberal imposada per Wall Street”.
Davant això, Pedro Sánchez, malgrat errors i defectes, es convertix quasi en l’últim baluard per a intentar defendre l’estat del benestar, l’exemple que sí és possible un món més just que tantes dècades d’esforç ha costat. Per això cal intentar evitar que Feijóo i Abascal arriben a la Moncloa, el primer que farien seria agenollar-se davant Trump!
Un altre tema preocupant són les bambolles de les monedes virtuals i la IA (altre assumpte molt preocupant en si mateix). L’IBEX 35, l’exemple més pròxim, va aconseguir el rècord de 17000 punts la setmana passada. Pot ser que eixes bambolles esclaten i provoquen un altre crack del 29. Seria l’actualització de la dita “l’avarícia trenca el sac” en la qual uns quants rics s’arruïnarien, però milions de pobres el patirien en les seues carns. El premi nobel Joseph Stiglitz, al seu últim informe al G20, explica com l’1% més ric de la població acapara cada vegada més i més mentres hi ha més de 2600 milions de persones que passen fam. I això, afirma, no és casualitat, és fruit de polítiques deliberades. No cal ser premi nobel per a entendre-ho…
Sembla, doncs, que ens vegem abocats al pessimisme i la desesperança. No obstant això, no té per què ser així. Un exemple recent: l’esforç del poble fent costat a les víctimes ha aconseguit el que semblava impossible, la dimissió de Mazón. Encara que no ho haja sigut del tot, encara que haja continuat mentint impunement fins a l’últim moment. Així i tot, és un escaló que hem pujat entre totes i tots, és mostra que podem aconseguir coses importants!
També porta a l’optimisme, localment, la marxa de la legislatura a Llíria. Relleu en l’alcaldia amb normalitat. Paco Gorrea, ja mig any al timó continuant la bona faena de l’última dècada amb la seua empremta personal. No té límit en la seua dedicació, el seu despatx o telèfon sempre oberts per a tothom, troba solucions allà on semblen no haver-ne i pal·liatius a allò que no es pot solucionar. (Per exemple, el pressupost de 2026 rebaixa un 13% la taxa d’escombraries). Ixen endavant projectes que van construint, dia a dia, una Llíria millor. Les millores d’innombrables carrers, del Canó, parc Silvestre de Edeta, Multiusos, Teatre de la Llar dels Majors, Termes, Muralla, Plaça Major o l’escomesa de l’aigua potable són bons exemples.
Alguna cosa més augmenta l’esperança: Ahmed, l’heroi de Sidney. Ell és el verdader musulmà, no els fanàtics assassins. Tots portem dins un ahmed, un hitler i un vicent, el que es deixa portar pel corrent. Vivim temps en què hem de fer introspecció i triar. Triem al primer per a portar el corrent cap al costat bo! Crec que 2025 no serà un any més, serà recordat com un punt d’inflexió, o per a bé o per a mal. Tant de bo siga per a bé!
