Melani García, guanyadora de ‘Tu cara me suena’
Des que va sorprendre guanyant la Voz Kids, Melani García ha anat sumant èxits a la seua carrera com a cantant i ara també com a actriu amb el seu debut en Els Muértimer. Després del tercer lloc en Eurovisión júnior s’ha convertit amb 18 anys acabats de complir en la guanyadora més jove de ‘Tu cara me suena’.
Com has viscut aquesta experiència televisiva?
He vist el programa sempre de xicoteta, era molt fan. La primera actuació que record va ser la de Santiago Segura i seguia a Roco i a Edurne. Passar de veure-ho en la tele a ser ací ha sigut increïble. També ha sigut dur perquè he compaginat la selectivitat, segon de Batxiller i el Conservatori amb les gravacions. Ens arreplegava un cotxe a Barcelona per a tornar ací a les quatre del matí i així dormia a casa i anava a l’institut a les 7 per a no perdre tants dies de classe. Hi ha hagut molt esforç, però estic contenta que tot haja eixit bé i que no haja sigut una catàstrofe.
Amb què et quedes del teu pas per ‘Tu cara me suena’?
Amb tot l’aprenentatge. Venia d’un món distint que era l’òpera i per molta formació que tingues no la pots utilitzar en el programa. Va ser com tornar a aprendre de zero en altres registres. Ara puc fer les dues coses. I em quede amb tots els meus companys que són ja amics. Sobretot amb Goyo que és una persona molt culta i humil.
Què destacaries de Gemma Palacio amb la qual has arribat a la final i que és també de la comarca?
Ha estat molt bé que siguem dues valencianes. Ha sigut una gran companya.
Has compartit el premi de 30.000 euros per a donar a ONGs amb la resta de concursants i la teua part va ser a la Dana.
En ser valenciana, és el primer que vaig pensar. Volia ajudar a la meua terra, encara que siga un poc i fent el que més m’agrada en la vida que és cantant. He pogut donar 12.000 euros a la Fundació Horta Sud.
Després de la voràgine de la victòria, has représ la teua vida normal a l’Eliana: família, amics, vacances abans de començar la universitat.
He aterrat a la meua casa, encara que estem de promoció de la pel·lícula que s’estrena aquest mes d’agost.
T’has plantejat anar-te fora?
Soc molt valenciana. Amb l’AVE vas i tornes en el dia. Al final no hi ha res com tornar a casa, tornar a València. Ací tinc la meua família i amics. He entrat en Belles Arts en la Politècnica i en cant líric en el Conservatori superior pel que no m’aniré anara a viure.
No has deixat passar l’oportunitat de nomenar a l’Eliana en el programa. Què és per a tu el teu poble?
M’encanta nomenar el meu poble en tots els programes. M’han donat suport des del minut un a través de les pantalles gegants, de les recepcions. Es diu que un no és profeta al seu poble, però això no passa a l’Eliana. Tothom em dona suport des de molt xicoteta. Hi ha pares que em diuen que soc un exemple per als seus fills o xiquets que venen amb manualitats, pancartes. A mi m’emociona. A l’Eliana impulsen als joves, li donen oportunitats des de xicotets, i hi ha referents. El poble està com un suport per a tu. Em sorprén la quantitat de gent del poble que em continua secundant i em paren pel carrer. Retrobar-me amb gent i que em donen el seu afecte és molt bonic i estic eternament agraïda.
Has notat que ara s’acosta gent nova?
Sí, sobretot a través de les xarxes socials. És gent que ha vist les meues actuacions en ‘La teua cara em sona’. És un programa que et dona moltíssimes oportunitats, és un aparador enorme. A mi em fa il·lusió que la gent m’admire. Mai m’ha atabalat. Estic vivint un somni.
Quin creus que és el secret del teu èxit? Com gestiones la pressió?
L’èxit no caurà del cel. Has de treballar, esforçar-te i per molt difícil que siga cal lluitar pel teu somni. És el més important. Passet a passet, al final ho traus però a base d’esforç, dedicar-li hores, i organització. Crec que els somnis al final es compleixen. Si t’esforces valdrà la pena. I si no arribes hi haurà més oportunitats. No som robots, som persones i fallem i ens equivoquem. L’important és sentir-nos còmodes amb nosaltres mateixos i seguir avant, ser fidel al que t’agrada.
Un dels teus somnis és anar a Eurovisión, després de l’experiència en el júnior.
No ho descarte perquè és una cosa que em sembla molt bonic. M’encantaria algun dia anar a Eurovisió. El més important és trobar la cançó, que em permeta ser fidel al meu estil. Si la trobe demà, em presente demà, si és dins d’un any…
Com et veus en un futur?
Em veig component, fent cançons i sent feliç amb la música. M’encantaria fer concerts, mesclant l’òpera i el pop en un estil propi.