Alicia Tusón (PSPV), alcaldessa de Serra
Ja han començat les altes temperatures i a les portes de l’estiu i sense la brigada d’emergència, quina és la situació de la Serra Calderona?
Com tots els estius, arribem amb la muntanya feta un polvorí, com sempre. Necessitem més cura per part de qui té la competència, que és la Generalitat Valenciana. Nosaltres fem tot el que podem, dins de les nostres possibilitats amb una brigada de neteja o buscant alguna subvenció que ens ajude a netejar pistes forestals i camins. Tenim també la planta de biomassa per a la producció de de els pèl·lets.
Va tindre fa escasses dates l’oportunitat de traslladar-li sobre el terreny al conseller de Medi Ambient les seues reivindicacions en aquesta matèria, han sigut ateses?
És incomprensible que la Generalitat Valenciana ens haja llevat la brigada Emergeix. De moment no la tenim enguany perquè no ens ho han concedit, igual que ha passat en altres municipis. No ens ha donat cap resposta. Considerem que s’ha d’invertir més en prevenció. Necessitem menys vigilància i més gestió. Això no va de colors, va que necessitem que es cuide la muntanya.
Continuant amb les reivindicacions, com s’ha resolt la mobilització contra el tancament de l’última oficina bancària de Serra?
El que ens ha passat ha sigut vergonyós. Estem indignats. No entenem com es va l’entitat en un moment en què estem creixent moltíssim en població i tenim més serveis. Els hem arribat a oferir un espai gratis perquè instal·laren el caixer, però venen un dia a la setmana amb l’autobús i això és el que tenim. Hem contactat amb una altra entitat que ens oferisca el servei que s’estava prestant en un espai municipal amb un caixer. De moment això és quasi segur. Ara estem veient la viabilitat que hi haja una oficina.
Una de les últimes actuacions municipals ha sigut la primera fase de la restauració de l’ermita. Com serà gestionada quan culmine la rehabilitació?, quins usos tindrà?
Estem amb la redacció del projecte de la segona fase, que és la que afecta a tot l’interior de l’ermita. L’entrar l’Ajuntament en l’ermita ha sigut perquè no podíem consentir que ens caiguera l’edifici. El que havíem de fer era salvar l’ermita perquè tenia molts problemes estructurals. La bona relació amb la parròquia ens ha permés fer un conveni de col·laboració. Una vegada restaurada pretenem donar-li un ús cultural per part de veïns i associacions locals per a celebrar exposicions i concerts. També estarà oberta al públic, es podrà visitar.
Quines altres actuacions té previstes per als dos anys de legislatura que li queden, de moment, com a alcaldessa?
Hi ha moltes coses que ja estan en marxa i altres que estan per fer. El més urgent és arreglar bastants carrers que estan deteriorades i que repavimentarem. També escometrem la segona fase de rehabilitació de la Torre del Senyor. Per fi hem rebut el permís de Patrimoni per a poder actuar a l’interior quan cobrem la subvenció. Volem acabar una part del poliesportiu municipal que s’ampliarà amb un pump track i renovar diversos parcs infantils del municipi. Després de l’estiu tenim previst executar les obres per a fer accessible la piscina. A la urbanització Torre de Portaceli hem avançat en la depuradora i en els vials i continuarem amb les activitats municipals d’oci i educació que s’han implantat ja en aquesta zona residencial.
En clau de partit, s’acaben de celebrar les primàries del PSPV que han donat la victòria a l’alcaldessa de Benissanó i presidenta de la Mancomunitat Camp de Túria, Amparo Navarro, sobre el seu company de Govern, Borja Martínez. Com valora el resultat?
El resultat de les primàries ha sigut l’esperat. Amparo ha tingut el suport de l’agrupació més gran la comarca que és Riba-roja de Túria. Estem molt satisfets amb el resultat de Borja perquè és molt jove i amb molt de futur per davant. La majoria de les agrupacions que li han recolzat som les que tenim responsabilitat de govern en els municipis de la comarca. Això cal tindre-ho en compte. Aquest procés és una continuïtat dels quals hem tingut abans i ens trobem sempre amb el que ens passa a les agrupacions més xicotetes, que els grans se’ns mengen en els processos orgànics. Això és una cosa que caldria valorar perquè al final som els que estem governant als pobles i en la part orgànica se’ns hauria de fer un poc més de cas o escoltar més.
Com veu el futur del partit a la comarca?
El sentit comú ha de prevaldre i pense que Amparo farà una bona faena i intentarà sumar dins de la comarca perquè eixa Executiva que està per arribar sume a tots els municipi. Espere que hi haja representació de totes les agrupacions com l’Executiva anterior en la qual ens véiem tots representats. S’ha fet una bona faena i no dubte que Amparo farà una bona labor per a arribar a les pròximes eleccions. També és un treball que ha de fer cada municipi. No tot l’has de deixar en mans d’altres companys. La nostra labor està en cadascun en la seua agrupació i en el seu municipi. No podem estar esperant que vinga algú de fora i ens arregle la nostra casa. Fins i tot que és cert que les executives comarcals estan també per a ajudar als companys que estan en l’oposició.
La Conselleria de Sanitat ha anunciat una inversió de 65 milions d’euros i el tancament temporal de l’Hospital Doctor Moliner per les obres de reforma durant cinc anys. Tindrà algun tipus d’impacte aquesta decisió en el municipi?
És veritat que l’hospital és dels anys 40 i necessita una reforma integral, encara que s’han anat fent arranjaments aquests anys. Malgrat el tancament, que és un trastorn per a pacients i treballadors, intente veure’l com una cosa positiva perquè a la llarga tindrem un centre en millors condicions i més beneficiós per al poble. Fins ara ens venia molt bé tindre-ho perquè hi ha consultes com a radiologia i rehabilitació que ho tenim com a hospital de referència -Serra, Nàquera i Bétera- sense llistes d’espera i ara haurem de desplaçar-nos fins a l’Arnau de Vilanova. També afectarà molta gent que viu al poble i treballa a l’hospital i als pacients, que són de quatre o cinc àrees de salut. Però em quede amb el positiu perquè a la llarga tindrem un hospital important.
Després d’aconseguir el títol de poble més bonic de la Comunitat València, Serra aspira a ser-ho d’Espanya. Quina repercussió ha tingut?
Som conscients de la quantitat de pobles preciosos que tenim a Espanya i a la Comunitat Valenciana. Però nosaltres tenim moltes coses que oferir i treballem molt la part de patrimoni, cultura, gastronomia per a poder oferir eixos recursos, a més de la part natural que s’embene sola. El que ens hagen anomenat i haver participat ja és un premi. Ha vingut molta gent per eixe motiu i ha descobert Serra.
S’han inaugurat dos hotels a Serra. El comptar amb nous allotjaments també permet atraure turisme i no sols de pas.
Si no haguérem invertit en tot el que hem fet, no haurien vingut ací aquestes dues empreses que han obert un hotel de luxe i un més familiar en la Llar que sumen 50 places hoteleres. En total disposem de més de cent places.
Què representa per a Serra la Fira de la Calderona i el Dia de la Cirera que s’acaba de celebrar?
És el nostre aparador turístic: natural, gastronòmic, cultural…i de la resta de municipis del parc natural. Cada any creixen els expositors i els visitants. Estem sorpresos de l’acolliment que té.
Un dels assumptes que preocupa els veïns de Serra és el rebut de l’aigua.
Tots hem notat l’aplicació del cànon per part de la Generalitat Valenciana que s’havia paralitzat per la pandèmia. Això és una cosa que afecta a tots els municipis. En el cas de Serra, ara que hem deixat el deute municipal heretat -més de dos milions d’euros- a zero, la qual cosa volem és pagar directament el deute a Aigües de València per a d’aquesta manera rebaixar el rebut de l’aigua que paguen els veïns.
En quin punt es troben les negociacions amb l’empresa?
Hem tingut converses i aquesta setmana ens reunirem de nou amb Aigües de València per a veure com podem començar a gestionar el pagament directe. Des que es va rescindir el contracte a l’anterior concessionària abans que entrara en l’alcaldia arrosseguem una penalització que repercuteix en el rebut i ara volem que deixe de fer-lo per a alleujar el rebut després de la pujada de la Generalitat.