Els germans de la Pobla José Miguel i Vicente Micó alcen vuit falles a València
A partir del 15 de març, les peces d’aquest reportatge estaran en els carrers de València formant part de tres monuments infantils, quatre grans i d’una falla experimental. En la seua base d’operacions del polígon Mas de Tous, on es concentren fins a set tallers fallers, els germans José Miguel i Vicente Micó donen els últims retocs als ninots abans que posen rumb a la capital de Túria mentre ens expliquen com es va forjar aquesta aventura que ha acabat embarcant a tota la família. Per la nau passen aquests dies els seus pares -un empleat de banc i una mestra de Primària- núvies i fins a algun cosí. Totes les mans són poques en jornades maratonianes de treball de dotze hores “ininterrompudes”.
Aquests joves artistes, de 32 i 28 anys, de la Pobla de Vallbona i fallers de la comissió Plaça de l’Hort, de la qual també s’encarreguen del monument, van crear fa dos anys l’empresa ‘Gotes de foc’ per a dedicar-se professionalment a les Falles. Era el xicotet el que somiava amb plantar en la plaça de l’Ajuntament quan anava amb vuit anys a València amb metro amb la seua mare a veure la mascletà. Però va ser el major el que primer va aparcar la carrera d’Arquitectura per a obtenir el nou títol d’artista faller i convéncer el seu germà xicotet perquè seguira els seus passos. “El menys artista era ell però era el que volia ser artista”, explica José Miguel.
Així que Vicent va estar durant un any estudiant Empresarials a Castelló a les vesprades i als matins FP. “Ens vèiem en classe als matins, però la meua mare no ho sabia. Es va assabentar quan va acabar el curs”, revela ara. Una vegada dedicat professionalment a les Falles reconeix que “mantinc la il·lusió de plantar en la plaça de l’Ajuntament, seria la bomba”.
Entre la jungla colorida de ninots del taller destaca una estructura de fusta circular. És la falla experimental que plantaran a La Parreta, una composició nascuda d’un joc d’atzar en forma de moll que representa el pas del temps en la vida d’aquest barri de Burjassot. Per a José Miguel “l’artista deu estar obert a fer qualsevol tipus de falla. Hi ha alguns que són muntadors de falla, no saben ni dibuixar, compren les peces i les munten”. Si escau, realitzen els seus propis esbossos i “intentem cercar el nostre estil i fer coses noves”. Defensen que les falles “han d’evolucionar”. Un exemple, la falla dissenyada per Okuda enguany per a la plaça de l’Ajuntament i que plantaran Latorre i Sanz . “Serà espectacular. Tindre a aquest dissenyador amb projecció internacional ha fet que es parle fora d’Espanya i fa que els monuments evolucionen”.
El procés de creació, si escau, passa per dissenyar l’esbós, realitzar la maqueta amb plastelina, escanejar i la impressió i posteriorment es realitzen les figures. Reconeixen que avui és “dur que un taller funcione. Hi ha moltes despeses i els pressupostos per als monuments són els mateixos que fa 50 anys”, encara que el problema “no és el pressupost, sinó el que demana la comissió per a aquest pressupost”.
Un altre factor que afecta molt els artistes són els premis que obtenen. “Si no hi ha premi, entre els set primers de la categoria, ho tens difícil per a signar el següent any i en infantils hi ha més problemes per a aconseguir el palet”.
L’objectiu per a és “arribar a viure d’açò”, afig José Miguel, mentre reconeix que ja està barrejant idees per a les falles del proper any.