a menjar sa

26M. La cultura del pacte fa forat a la Pobla de Vallbona

Miquel Ruiz

Miquel Ruiz, periodista de la Pobla de Vallbona i assessor de comunicació

Quan diumenge a la nit, ja ben entrada la matinada de ressaca electoral, els militants de Compromís de la Pobla de Vallbona celebraven cofois a la seua seu la victòria a les urnes -de 2.936 a 3.179 vots i de cinc a set regidors- pocs imaginaven que quasi cinc dies després se’n parlaria d’un possible pacte de dretes quan els números donaven perquè continuara la mateixa coalició esquerrana. Ans al contrari, haurien pensat que es tractava d’un abús alcohòlic perllongat fruit de l’eufòria. Els resultats que se n’havien derivat mantenien, per ben poquet, la continuïtat de l’equip de govern que ha encapçalat l’ajuntament durant la legislatura que ara acaba. No obstant, la pèrdua del regidor d’Esquerra Unida, la minva d’un dels dos de Cupo i l’entrada, de l’altra, d’un regidor de Contigo i de VOX trasbalsava la vida política local.

En pocs dies sembla que es passa d’un govern encapçalat per Josep Vicent Garcia, de Compromís, a un altre de Mari Carmen Contelles, del Partit Popular. La raó cal buscar-la en el desencís que la reducció del suport electoral rebut per Cupo ha provocat entre la seua gent, després de quatre anys de legislatura. Poden pensar que si en una sola legislatura de govern han perdut un regidor, si romanen un altra poden desaparèixer perfectament. Mai, però, no han pronunciat públicament la seua disposició a entrar en un executiu presidit per Contelles.  

D’entrada, sembla complicat que Cupo puga accedir a un govern de dretes atesa l’escassa sintonia que durant l’actual legislatura han expressat mútuament tant l’ex alcaldessa Contelles com el portaveu de Cupo, Juan Aguilar, en moltes sessions plenàries en les quals s’han llençat crítiques duríssimes. Eixe nuviatge polític tindria una escassa versemblança entre l’opinió pública. Per a Cupo, el perill de desaparèixer continuaria igual al seu voltant i seria difícil de pair entre els seus militants després d’haver criticat amb duresa l’herència rebuda. Pel que fa al PP, el pacte suposaria tornar a governar a l’ajuntament tot i els resultats tan roïns recollits en les eleccions -dels 6.177 vots i 13 regidors en 2011 han passat a 3.003 vots i sis regidors actuals- per intentar revifar la tendència a la baixa alhora que aglutinarien els partits que sociològicament i política els són més afins. A més, per a Contigo i Vox, dos partits nous al plenari, seria una oportunitat d’entrar a gestionar i intentar demostrar la seua vàlua.

L’intent del PP de formar un govern alternatiu a l’actual executiu és una ixida de la seua líder de reivindicar-se dins del seu partit -amb un fracàs no sols al poble sinó també a la comarca- per continuar com a referent i amb els càrrecs orgànics corresponents. No obstant, això significaria alhora una contradicció fefaent amb allò que ha defensat Contelles durant tota la legislatura en referir-se al govern de Compromís de forma despectiva i recordar repetidament que el PP va ser el guanyador de les eleccions de 2015 i, per tant, estaven ocupant un espai que no els corresponia. El que valia per als resultats de 2015, la llista més votada ha de ser la que governe, és igual de factible per a 2019. És a dir, que si Compromís ha guanyat les eleccions, amb una claredat aclaparadora, hauria de governar sense cap tipus d’embut. Sembla, però, que una volta més cadascú fa la lectura segons els seus interessos partidistes i es bandegen la resta d’alternatives que poden ser factibles i legals igualment.  

De l’altre costat, l’opció més normal és que Compromís encapçale el govern en solitari o amb els socialistes com així han expressat els electors tot rebent el suport des de fora de Cupo o que busque una estabilitat per a tota la legislatura amb els nous vinguts de Contigo que, d’eixa forma, podrien aplicar pinzellades del seu programa. Eixe escenari seria positiu per a Cupo, que podria ser oposició, no patiria el desgast de la gestió diària i podria arribar a acords puntuals en determinats temes o aspectes municipals. Cal recordar que el major càstig de Cupo no és pels seus companys de viatge en el govern –Compromís, PSOE i Esquerra Unida– sinó perquè no han complit a les urbanitzacions -d’on han obtingut sempre el major cabal de vots- allò que criticaven quan eren a l’oposició. Una cosa és criticar des de l’oposició i un altra, de ben diferent, canviar les coses des del govern.

Per tant, per a Cupo és igual de negatiu electoralment ser-ne membre d’un govern encapçalat per Compromís com per un altre del PP. Fins i tot, Cupo podria donar el suport a Compromís en la investidura per a facilitar-ne la governabilitat i després fer la feina com a oposició. Pel que fa als socialistes, en crisi permanent des de fa anys, tant s’hi val que siguen govern o oposició. No tradueixen mai en vots cap de les dues situacions. Ni quan fan la feia fiscalitzadora ni quan gestionen un àrea municipal.  Malgrat tot, pense que a la Pobla continuarà el mateix govern i en els mateixos paràmetres que hi ha hagut fins ara. No obstant, encara queden dues setmanes més fins la constitució dels ajuntaments prevista per al 15 de juny. Fins aleshores, els rumors i els supòsits formaran part dels menús diaris en aquells municipis els governs dels quals depenen, en gran mesura, dels pactes i de les coalicions de diversos partits. A la Pobla es van acabar fa temps les majories absolutes en benefici del pactes i els acords bilaterals.

No hi han comentaris

Respondre

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.