Concert A Tres Bandes

La política útil

paco garcia camp de turia

Paco Garcia Latorre, Gabinet Presidència Corts Valencianes

Sembla una obvietat que la política ha d’estar al servei de les persones i no dels partits, que l’interès general ha d’imperar per sobre de l’interès particular, que hi ha que actuar des de lo local per aplegar a donar solucions en lo global. Paraules i afirmacions que sonen molt bé, però que quan es té la responsabilitat d’aplicar-les, alguns que es donen de progressistes les amaguen en un calaix i si t’he vist, no em recorde.

La política útil és aquella que es fa escoltant a les persones, al poble que et rodeja, a les inquietuds que dia rere dia necessiten solucions a problemes quotidians que són la base de la felicitat de les persones: com que et donen una cita amb l’especialista, que et facen una valoració per a una prestació per dependència, no ser massa major per poder arribar a cobrar una pensió, trobar un lloc en una escoleta pública per al teu fill o filla i poder treballar i compaginar la vida laboral i la familiar, trobar un treball digne que t’ajude per a passar el mes i cobrir les necessitats bàsiques, tindre opció a una beca universitària per forjar-te el teu projecte vital, que els joves o no tan joves puguen accedir a un lloguer assequible, i moltes i moltes mes.

Estes són, o al menys haurien de ser, les preocupacions de la política útil. Unes preocupacions que han de ser dialogades, parlades i consensuades amb tots els actors polítics de l’esfera parlamentaria que no siguen excloents o sectaris, i que tinguen com a objectiu el donar resposta a les necessitats reals de les persones.

Però els darrers mesos hem vist la part egoista de la política. Aquella que sols pensa en la sigla per damunt de les solucions, la que aplica el personalisme per damunt de la col·lectivitat, la que ha abocat a tot una país a repetir uns comicis per voler ser un tot o res. És la classe de política que la ciutadania no entén i la que crea més desafectes a participar democràticament en més processos electorals.

Però, des de Compromís som optimistes i apostem per mirar cap al futur, per això, demanem a la ciutadania que deixe de fer el de sempre per a que no passe el de sempre. Som una força útil, allà on estem presents i tenim força, els governs d’esquerres funcionen, i allà on ens diferenciem del bipartidisme marcant les polítiques que s’han de fer, també. El governs botànics són un clar exemple. No volem dir que canvie tot, per a que no canvie res, hem de fer possible els canvis que altres donaven per perduts, de la utopia un repte, hem de situar de nou la política al servei de les persones.

Per fer això, sols hi ha un camí, l’acord i el consens. Volem i sabem fer-ho. Hem de situar la pluralitat en la conformació de governs com a eina transformadora de la vida pública i emprar la diversitat en la presa de decisions. Entre el negre i el blanc, hi  ha moltes tonalitats que hem saber emprar per construir un país que, ara més que mai, necessitat de la participació de totes i tots.

No Comments Yet

Deixar un comentari

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.