Nico Marco, regidor de l’Ajuntament de Llíria
En els darrers 5 mesos, este és el tercer article que escric per homenatjar una persona que ho mereix. Per desgràcia se’ns estan anant grans referents, persones que treballaven per un món millor i, en la mesura en què podien, ho aconseguien. Així eren Federico Mayor Zaragoza i el Papa Francesc. I així era, sense cap mena de dubte, Pepe Mujica, l’expresident de l’Uruguai. Es mereix de sobres qualsevol homenatge sincer.
Sincer, com també era ell. Pepe Mujica és, probablement, el millor exemple de polític sincer, íntegre i coherent que conec. Algú potser dirà que era massa radical, que va fins i tot utilitzar la violència com a líder guerriller que fon. Davant eixa afirmació, el que pense és que tots ens hem equivocat en un moment o altre de la nostra vida, jo el primer. L’ús de la violència sempre és una equivocació, però també s’ha de dir que en eixe moment, Mujica era jove i estava lluitant contra una dictadura injusta i cruel que maltractava el seu poble. Pagà eixa equivocació amb la presó, prou més d’una dècada tancat. I, com Nelson Mandela, va aprendre la lliçó, va adonar-se’n de la inutilitat de la violència i va millorar la seua manera de fer política fins al punt d’arribar a presidir el seu país, totconvertint-se en un gran referent mundial de la lluita per la justícia, pel medi ambient, per la pau…
En un món on qui se suposa que és la persona més poderosa es dedica a rebre alegrement regals riquíssims de règims autoritaris (l’avió de superluxe regalat a Trump per Aràbia Saudí, no m’amague de dir-ho); en un món ple d’hipocresia (com la dels que diuen escandalitzar-se per uns mers missatges privats o per un “atac a la democràcia” al plenari de Llíria quan defendre i aplicar la llei és el que cal fer en democràcia); en un món en què milions de persones patixen i moren per engreixar les butxaques d’alguns dels més rics i poderosos, és cada vegada més necessari tindre gent com Pepe Mujica.
Podria escriure més i més paràgrafs, però és molt millor “donar-li la paraula” a ell mateix. I no és “per comoditat”, al contrari, resulta ben difícil triar només unes poques de les seues frases perquè no hi ha cap que “tinga desperdici”. Alguns exemples:
“La política no es un pasatiempo, no es una profesión para vivir de ella, es una pasión con el sueño de intentar construir un futuro social mejor; a los que les gusta la plata, bienlejos de la política”.”La política es la lucha por la felicidad de todos“.
“Ser libre es gastar la mayor cantidad de tiempo de nuestra vida en aquello que nos gusta hacer”.
“Pobres no son los que tienen poco. Son los que quieren mucho. Yo no vivo con pobreza, vivo con austeridad, con renunciamiento. Preciso poco para vivir”.
“Siento rabia, me caliento, digo disparates, pero no puedo cultivar el odio. Hay que respetar, sobre todo cuando más duele”.
“Nuestro mundo necesita menos organismos mundiales que sirvan a las cadenas hoteleras, y más humanidad y ciencia”.
“Los únicos derrotados son los que bajan los brazos. La derrota es un estado psicológico de la vida”.
Com veiem, Pepe Mujica era un savi, un sant laic, diuen alguns. Estic d’acord. Per desgràcia, ja ens ha deixat, però el seu missatge i el seu exemple de coherència, sempre perduraran. El món era millor quan ell encara estava, però és un bon consol pensar que la seua saviesa sempre ens acompanyarà! Només em falta donar-li les gràcies i desitjar-li que la terra li siga lleu. Descansa en Pau, Pepe.