Nico Marco, regidor de l’Ajuntament de Llíria
Este article va de persones. Va d’humanitat. O més bé, per desgràcia, d’inhumanitat: va de xiquetes i xiquets destrossats per bombes. Va d’eixe bebé demacrat i famèlic, amb mirada trista i perduda, que em mirava hui al telediari mentres jo menjava còmodament a ma casa. Un bebé que, sense saber parlar encara, ho deia tot amb eixa mirada que em preguntava: per què?
Em sent totalment impotent, aclaparat per la imatge d’eixe bebé que no crec que puga oblidar mai. Sent que no puc fer res, però almenys tinc la possibilitat d’escriure i publicar açò. Potser només em servisca a mi de pseudoteràpia. O pot ser que òbriga els ulls encara que siga a una persona. Tant de bo siga així, ja em conformaria!
No soc jutge ni advocat ni m’agradaria ser-ho. Però sé llegir. I les lleis, tant les nacionals com les internacionals, ho posen ben clar: el que està fent Israel a Gaza des de fa any i mig és un genocidi. L’estatut de Roma de la Cort Penal Internacional, de juliol de 1998, diu que comet genocidi qui mate a membres d’un grup nacional, ètnic, racial o religiós, lesione greument la seua integritat física o mental, o els sotmeta intencionalment a «condicions que hagen d’implicar la seua destrucció física, total o parcial», entre altres coses.
Genocidi és, doncs, el que va fer el govern turc amb el poble armeni fa poc més de cent anys, el que va fer el govern nazi alemany amb el poble jueu i el que està fent Netanyahu ara mateix. Les tres coses dalt esmentades les està perpetrant el govern d’Israel a Gaza sense pietat i amb immunitat. No estan pagant, ni sembla que vagen a fer-ho, cap conseqüència per fer tot això. Per això sembla que no porten idea de parar. I mentres nosaltres, ací a Espanya, enredats a buscar el perquè d’haver quedat malament en Eurovisió… Què nassos ens passa? On està la nostra humanitat?
Francament, m’importa un rave Eurovisió. L’última vegada que vaig vore el festival, per casualitat, em vaig quedar encantat perquè va guanyar Salvador Sobral amb una cançó que em semblà sublim. Així que no ho he tornat a vore, perquè dubte que una cosa així torne a passar en molt de temps. Malgrat importar-me un rave, respecte a la gent que gaudix amb eixos festivals, per descomptat. A qui ja no puc respectar tant és als qui voten a la cançó d’Israel abans d’haver-la escoltat, simplement per odi al govern d’Espanya i les forces polítiques que el recolzen. Si fora gent anònima, els típics haters de les xarxes socials, no perdria el temps a comentar-lo. Però hi ha gent molt important dins del PP i de Vox que s’ha dedicat a utilitzar eixe suposat «vot popular» en el festival per a atacar al govern. (Com ha fet també, per cert, el mateix govern israelià). La vicesecretària de sanitat i educació del PP, l’alcalde de Madrid, la presidenta d’eixa mateixa Comunitat i un llarg etcètera, es dediquen a defendre a Israel per tal de ficar-se amb Pedro Sánchez. ¿No tenen cor?¿No han vist les imatges d’eixes criatures morint a Gaza? ¿Cap d’ells té fills o aspira a tindre’ls? ¿No s’adonen que s’estan posant en el costat incorrecte de la història i algun dia els seus fills o nets s’avergonyiran d’ells?
Hi ha qui adduïx que Israel «només està defenent-se», que el que va fer Hamàs també pot qualificar-se de genocidi. Puc acceptar el segon. Condemne totalment la salvatjada perpetrada per Hamàs el 7 d’octubre de 2023, per descomptat. També els bombardeigs de Guernica i de Cabra, perpetrats pels dos bàndols de la Guerra Civil. I els de Londres, Hamburg i Dresden, també pels dos bàndols. I per descomptat, condemne els bombardejos d’Hiroshima i Nagasaki. I podríem seguir amb una llista, per desgràcia, interminable. Però la història no la podem canviar. El que sí que podem és canviar el present i el futur: hem de denunciar la injustícia que va cometre Hamàs, però sent conscients que això no justifica cometre una encara major com està fent el govern israelià.
Això no va d’antisemitisme, va d’humanitat. Yair Golan, líder del partit de centreesquerra d’Israel ha declarat que “un país amb seny no combat contra civils, no assassina bebés com a passatemps i no es fixa com a objectiu expulsar a la població. Estes coses són impactants i no pot ser que nosaltres, el poble jueu, que vam ser sotmesos a persecució, pogroms i actes d’anihilació durant tota la nostra història (…) siguem els que fem passos que són simplement inacceptables”. ¿És antisemita eixe ciutadà israelià? Evidentment no, simplement és humà. I com ell, molts dels seus compatriotes israelians que es manifesten en contra de les burrades que fa el seu govern. No sé si són o no minoria, però, per descomptat, no són antisemites. Volen el millor per al seu país, però s’adonen que eixa no és la manera d’aconseguir-lo.
Efectivament, la violència mai és la manera bona d’aconseguir res. I la seua manera d’actuar també és violència, senyors polítics del PP i Vox que es comporten com haters. No pot portar gens bo ni a vostés ni a ningú. Em pregunte si algú de vostés haurà vist a eixe pobre bebé al telediari de hui. Em pregunte si els cristians que voten als seus partits es pararan a pensar i s’adonaran que no és molt cristiana la seua postura. (No fa falta aprofundir molt: no mataràs; estimaràs al teu proïsme com a tu mateix; etc.) Em pregunte també si algú li haurà comptat al senyor Almeida el que és un genocidi i s’haurà penedit de dir que és “lamentabilíssim” qualificar a Israel de genocida. Sí, sé que probablement peque d’ingenu, però preferisc deixar sempre una escletxa a l’esperança… Encara que siga per no fallar-li a eixe bebé. Li ho dec, li ho devem…
Per això mateix vull acabar amb una cosa esperançadora. No soc l’únic que pensa així. Algú a qui sempre he admirat, algú que va guanyar la plata olímpica a Los Angeles 84, ha escrit el següent en les seues xarxes:: “resulta difícil de creer que pueda existir un solo ser humano que a estas alturas justifique el genocidio que está perpetrando Israel en Gaza. Pero que lo hagan por llevar la contraria a la postura de sus rivales políticos resulta nauseabundo y de una inhumanidad extrema“. Gràcies, Juanma López Iturriaga, gràcies per la teua humanitat i per expressar tan bé el que molts pensem. Com va dir el nou papa, el mal no prevaldrà!