Nico Marco, regidor de l’Ajuntament de Llíria
No, no parlaré de Rússia, la Xina, USA, l’Iran o Corea del Nord; ni tan sols de Trump, Putin o Satanyahu. (Encara que sí que aprofite per a denunciar que van ja uns 250 palestins morts des del suposat “alto-el-foc”). I el títol de l’article? Doncs és un exemple de “títol ganxo”, una de les tècniques que usen molts medis per a cridar l’atenció coste el que coste, encara que després el contingut de l’article no haja massa a vore… Mes sí que parlaré d’una guerra mundial, la guerra que es ve lliurant des que el món és món entre la veritat i la mentida. I els interrogants? Doncs perquè no és la tercera, és la primera en orde cronològic i també l’única verdaderament mundial, afecta a tot el món fins i tot a nivell intrapersonal.
És la guerra que es lliura des del principi dels temps entre la veritat i la mentida, l’economia productiva i l’especulativa, les víctimes i els botxins, la pau i la violència, la llum i la foscor, l’amor i l’odi, la vida i la mort, el bé i el mal, en definitiva. Ja sé que se’m pot acusar de simplista o de maniqueu, que les coses normalment no són o blanc o negre. Podríem posar-nos a parlar de filosofia escolàstica, de Nietzsche, de Wittgenstein o del falsacionisme de Popper, però, a banda que no és este l’àmbit, és que estem vivint uns temps tan matussers que les coses són quasi així de simples, o blanc o negre.
La hipocresia, la mentida, s’ha utilitzat sempre com a ferramenta política per a aconseguir triomfar com fora. La van usar els governants atenesos per a condemnar a Sòcrates, els fariseus per a crucificar a Jesús, els anglesos per a cremar a Joana d’Arc i els nazis per a arribar al poder i cometre tota classe de barbaritats després. Podríem posar milers d’exemples més en la història, però no arribaríem a l’ús de la mentida que es fa hui dia. Almenys quantitativament: mai en la història han existit els mitjans de hui. Goebbels usava la premsa i la ràdio, però al·lucinaria amb les ferramentes de les quals disposaria actualment. Internet i les xarxes socials han aconseguit que l’ús de la mentida es massifique i arribe fins a límits insospitats fa tan sols un segle. I ara comencem amb l’IA. No vullc ni pensar-ne…
Ara tot és manipulable, fins als sentiments més bàsics com la compassió davant la flagrant desgràcia aliena. Només així es pot explicar, per exemple, que hi haja part de la població totalment insensible (en el millor dels casos) al genocidi que veuen perpetrar davant els seus nassos tots els dies.
Sempre ha existit això, no hi ha major cec que el que no vol vore. Un exemple un tant trivial: Mestalla, 19 de novembre de 2011. València – Reial Madrid. “Paradó”d’Higuaín (davanter merengue) que evita l’empat a punt d’acabar el partit. Penal de llibre, però l’àrbitre no xiula res. Pot no haver-ho vist, allò gros ve després. La “caverna mediàtica madridista” intenta justificar l’injustificable fins a extrems vergonyosos. Sense cap pudor, periodistes suposadament seriosos defenen que el “paradó” amb el braç d’Higuaín no és penal. I es queden tan amples…
Això no seria tan greu si es quedara en l’àmbit esportiu. Al cap i a la fi, el futbol complix una funció social catàrtica, servix a molts d’alleujament, sempre en l’àmbit de l’irracional. El problema és que hui dia, gràcies a l’ús i abús injust dels mitjans i les xarxes socials, eixa irracionalitat hipòcrita arriba a tots els camps, s’ha convertit en un gran negoci i abunda especialment en la política. La setmana passada sense anar més lluny, MAR (de fang), la “mano que mece la cuna” a la Porta del Sol, va admetre que l’ús de la mentida és per a ell el normal en el periodisme i la política. I ho va fer declarant davant el Tribunal Suprem, no en el bar de la cantonada! Havia començat la setmana PinochoMazón. No comment… Així ens va! Per tot arreu hi ha de tot, sí, però en la dreta se’n passen: el PP i Vox, utilitzen usualment la mentida per a traure rèdit polític. El mal és que molta gent els creu. També ho fan a nivell local, per exemple en el ple d’octubre un parell de vegades, encara que van quedar en ridícul perquè l’alcalde els va traure ipso facto proves de la veritat. Així i tot, molta gent els creu. No obstant això, abans o després, la veritat sempre triomfa, per molt que no vullgavore el cec voluntari, la realitat s’imposa. Esperem que siga més prompte que tard!