Vitroglass

Encetem una nova era

Paco Garcia, gabinet de Presidència Corts Valencianes

Tots els segles compten amb esdeveniments que, amb major o menor mesura, solen transformar la realitat de les societats. Guerres, pandèmies, migracions, revolucions industrials, tecnològiques, crisis econòmiques, ecològiques, etc.. Cada esdeveniment comporta un canvi, cada canvi una oportunitat i cada oportunitat ens dona l’opció d’iniciar una nova era.

Qui s’anava imaginar els darrers Nadals quan acomiadaven 2019 que anàvem a estar en la situació ens la que ens trobem? Qui coneixia lo que era un coronavirus? Segurament ningú, i mira que hem passat altres crisis sanitàries i virus, però cap del calat i abast com la que estem vivint.

La Covid19 ens ha transformat a tots els essers humans, donant-nos un bany de realitat. Creiem que ho podíem tot, que la tecnologia que generem seria una salvaguarda sense fissures, que els recursos naturals eren infinits i sempre es podia depredar un poc mes. Però mira per on, un minúscul virus, invisible i silenciós, ha estat capaç de paralitzar el mon, de donar-nos una galtada de realisme, de demostrar que som febles i vulnerables. Ni les grans corporacions, ni els poderosos, ni els estats del primer mon, ni del segon ni del tercer. Tots han estat doblegats i sotmesos al confinament.

Sense adonar-nos, hem iniciat una nova era, on el criar , cuidar i curar, accions que hem compartit molt estes setmanes de confinament, no sols són vitals per a la vida sinó també importants per a l’economia. Ja que la majoria de treballs que el Govern de l’Estat ha decretat essencials són la majoria basats en estes accions, i molts d’ells desenvolupats per dones.

Hem vist com els estats i les comunitats autònomes que mes han invertit en serveis públics, sobretot en el sistema sanitari, són les que millor han resistit i podran afrontar la desescalada amb major èxit. És una de les grans apostes de la nova era, no sols quedar-nos en els aplaudiments de les 20 hores cada dia, sinó la de reforçar l’arquitectura de l’Estat Social i trencar amb tot l’austericidi que es va imposar en l’última dècada dins l’administració pública. Una lliçó de la que hem de prendre bona nota, ja que de l’aprenentatge viscut depèn el poder salvar vides en un futur.

Com hem vist, la nova era ens aporta inicialment moltes preguntes i poques respostes. Segurament anirem trobant-les en el camí, com cada generació assumirem les nostres mancances i debilitats, rectificarem les decisions donades en fals, pegarem un pas enrere per agafar impuls i continuar amb els projectes vitals que cadascú tenim. Amb coordinació, cooperació i solidaritat segur que junts eixirem.

No hi han comentaris

Respondre

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà