#25N Que les mascaretes només amaguen somriures

isabel montaner

Isabel Montaner, portaveu de Compromís per l’Eliana

Iniciem el mes de novembre amb la mirada posada en el 25N, el Dia Internacional de la Eliminació de la Violència contra la Dona, una data en la que no podem oblidar a les víctimes mortals d’aquesta xacra, que a 5 de novembre de 2020 son 39 dones assassinades al nostre país en el que portem d’any i 1.072 des 2003, any d’inici de recollida d’aquestes dades.

Tenint present que enguany, el 2020, hem viscut un any marcat per la pandèmia sanitària de la Covid-19 i eixa situació ens ha obligat a tota la població, com a principal mesura de protecció la situació de confinament a els llars.

Una protecció que s’ha evidenciat inexistent en casos de violència de gènere i que, el que per un lloc suposava salvar les vides de la població quedant-se a casa, per a les víctimes de violència de gènere ha esdevingut en una convivència sense escapatòria i contínua amb els seus agressors.

Sabem que eixa ha estat la realitat, perquè les atencions telefòniques al servei del 016 va suposar als mesos de març i fins a juny un augment del 2,4% respecte de l’any anterior, el que ha suposat un increment de recursos de la Conselleria de Polítiques Inclusives i Igualtat de més d’un 15%, durant aquest període.

Aquesta situació és una realitat que és pròpia del paradigma patriarcal en que hi vivim, una realitat que ens interpel·la com a societat a totes les persones i també a totes les institucions i que cal previndre des dels criteris socials, econòmics, laborals i educatius, amb recursos suficients.

La veritat és que m’agradaria poder parlar del que s’ha realitzat des del meu poble, l’Eliana, on sé que sempre ha existit una sensibilitat envers a la eradicació d’aquest tipus de violència, però tot i tindre el Pla Integral de Prevenció contra la Violència de Gènere aprovat en maig de 2019, i haver demanat les dades recollides pels òrgans competents sobre la realitat municipal des del mes de setembre, encara no s’em ha facilitat cap informació ni he pogut rebre cap tipus d’intervenció concreta al respecte.

Sense dubtar en cap moment de que s’estiga realitzant el treball, la realitat és que continuem vivint a pobles on des d’aquesta invisibilització assistim a fets que ens son totalment desconcertants i que realment no han aplegat a la societat des de la responsabilitat que hi mereix, com és el fet de “tirar 38 carcasses en honor a les 33 dones assassinades fins al 20 de setembre en el nostre país” com va dir l’Alcalde a un Ple.

Accions que tal volta podríem valorar positivament en el seu plantejament, però que si careixen de contingut i no van acompanyades de la sensibilitat social, no serveixen per a res, i si que compliquen la situació a les dones víctimes de la violència masclista i de gènere que veuen com la falta de prevenció i de recursos propis dirigits a resoldre la seua situació es queda en un discurs ple de bones intencions, algunes imatges d’eixe moment però el que en realitat comproven es una falta de dotació de recursos concrets que les mantenen en situacions eternes de revictimitzaciói que en cap cas resolen cap problema concret.

Per tot això ens cal fer d’aquestes dates, dies de reivindicació social i feminista que insten al compliment de la Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre (LIVG) a la Llei 7/2012, de 23 de novembre de la Generalitat Valenciana contra la Violència sobre les Dones i també al compliment i avaluació del Pacte Valencià Contra la Violència de Gènere i Masclista, així com al seguiment i compliment del ja mencionant “Pla Estratègic Municipal de l’Ajuntament de l’Eliana Contra la Violència de Gènere”perquè la realitat és la que és i eixos marcs normatius no poden quedar en l’oblit de qui té les competències de Govern i donades les circumstàncies no valen excuses per a avançar en aquesta línia i així hem plantejat des de Compromís en aquest mes de novembre on hem presentat una moció institucional per a que el nostre ajuntament adquiresca tots eixos compromisos de manera urgent.

Perquè desgraciadament per a algunes persones responsables, ni les carcasses ni les paraules i imatges d’un moment puntual serveixen per a res dins de tot açò i ja estem fartes de tindre que explicar dia a dia, any rere any que aquesta xacra social ens demana solucions urgents, concretes i efectives.

Per a que mai més cap “mascareta” invisibilitze la violència.

No hi han comentaris

Respondre

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà