Banner papereria Ruiz

Llíria: Dos societats, dos ajuntaments

clarin

José Luis Pérez, president de la Banda Primitiva de Llíria

Al juliol de 2018 vaig accedir a la presidència de la Banda Primitiva amb el ferm convenciment que els nostres representants polítics eren, dins d’uns marges acceptables, neutrals pel que fa a la seva pertinença a l’una o l’altra societat musical.

En estos tres anys, he hagut de conviure amb un alcalde de la Unió Musical i una corporació municipal que en tot moment ha pres les seves decisions basades més en no molestar o perjudicar a la Unió Musical que en allò que objectivament s’havia de valorar, amb l’afegitó “les dues sou iguals”.

I no dic això sobre la base d’un fanatisme ranci i antiquat com utilitzen uns altres. Ho afirmo amb dades a la mà. En estos anys, l’ajuntament va paralitzar institucionalment l’expedient per a la sol·licitud de la Medalla d’Or al Mèrit de les Belles Arts per un escrit de protesta de la Unió Musical on, entre altres coses, renega de la seva pròpia història.

També ha omès deliberadament la data de fundació de la nostra banda en la documentació remesa per a  la declaració institucional de les Corts Valencianes promoguda des de Llíria, així com en la candidatura a ciutat creativa;  i ha donat a entendre que els 200 anys de la música de banda és gràcies a la Unió. Greuge restablert pels mitjans informatius – des de la SER al Levante – que ens atorgaven el mèrit corresponent com a valedors de la candidatura.

I seguim. La Primitiva va iniciar els tràmits necessaris davant presidència de la Generalitat per a l’obtenció d’una subvenció per a poder dur a terme els actes programats per a la celebració del Bicentenari. Quina fon la resposta dels polítics local? Moure’s perquè es repartís entre la Unió i la banda de la UDP, com així va ocórrer.

Però això és tan sols el principi. L’any 2019, l’any del nostre bicentenari, l’ajuntament no sols no va destacar esta efemèride, sinó que ho va desprestigiar a més aprovant la concessió de la medalla de la ciutat a les dos societats musicals; medalla que acceptàrem per responsabilitat.
Ara, aquells que “sempre” anteposen la igualtat i la neutralitat, la hi salten quan va al seu favor, proposant a la presidenta de la Unió per al premi Jaume I. I al Clarín, ara no? Per? Tal vegada a la nostra escola per la implicació en programes d’integració social, per ser un centre integrador? No, ara això de les compensacions no correspon.

En el dia a dia el tracte amb l’administració local, tampoc ha estat igualitari, destinant més recursos a la Unió. Hi ha la promesa de compensar-ho, però per les nostres queixes.
El Clarín malgrat tot, sempre ha col·laborat i continuarem col·laborant amb l’ajuntament, treballant entre tots pel bé general. En el nostre ADN està el treball en comú, sense fanatismes i mai i dic mai contra res ni ningú.

Recentment hem tingut canvi en l’alcaldia. Vull felicitar-lo per esta nova responsabilitat i pregar-li encaridament que en les seves decisions sigui el més objectiu i neutral possible.
I per a acabar, vull dirigir-me a la corporació municipal i fer-los arribar dos precs. Enguany es compleixen cent anys del naixement d’un il·lustre llirià, Juan Vicente Mas Quiles. Es mereix un homenatge com va passar fa uns anys amb altre il·lustre de Llíria. I en segon lloc, que s’entenga el motiu del greuge que es ve produint al nostre entendre entre les nostres dues grans societats musicals i, que en el futur, impere per sobre de tot la raó, la responsabilitat i la coherència a l’hora de la presa de decisions.

Que el ADN clariner impregni totes les nostres accions.

Visca la Música!!

No hi han comentaris

Deixar un comentari

El vostre correu no es publicarà.