Paco Garcia, portaveu comarcal de Compromís
Venim d’un estiu complicat, on l’efecte del canvi climàtic ha estat mes present que mai. Amb focs i pedregades en diferents parts del territori de l’Estat. Ací en la Comunitat el foc no ha sigut tan virulent com en altres Comunitats de l’Oest Peninsular, però això hi tot, prop de 800 hectàrees valencianes han sigut menjar de les flames.
Les temperatures per sobre de lo normal, dies de calor asfixiant i calimes continuades ens han acompanyat este sufocant estiu. Un fet que sembla ha vingut per a quedar-se entre nosaltres.
Els ajuntaments, una volta mes des de la part pública, han sabut reaccionar i han pres mesures per poder mitigar un poc estos efectes. Des de dies de banys gratuïts en piscines municipals, passant per la implantació de llocs i refugis climàtics en espais públics i l’establiment d’activitats per als mes menuts amb jocs d’aigua i en zones verdes, són la varietat d’activitats que han posat a disposició de la ciutadania.
Poc a poc, sense adonar-nos, anem canviant el hàbits. En els mesos de major cota de temperatures s’intenta fer les tasques a l’aire lliure a primeres hores del matí o a ultimes de la vesprada. Evitant les hores punta i refugiant-nos en espais mes frescos o amb aire condicionat.
Les autoritats sanitàries han estat també molt atentes a estos fenòmens de colps de calor, on els mecanismes fisiològics d’adaptació del cos humà es posen en marxa, tot i que hi que hi ha moments en els que els riscos per a la salut son importants. Per això, s’han fet diverses recomanacions i mesures a prendre en estos casos i dies d’alerta roja o taronja.
Una volta mes, cal agrair al sistema públic sanitari com al de la prevenció laboral, la seua dedicació i llavor, tant en la part preventiva com en la de cures a persones que han patit algun símptoma o colp de calor.
Està clar que els sistemes públics són el millor refugi contra les onades de calor que hem patit i que segurament continuarem sofrint d’ara endavant. L’administració va adaptant els seus ritmes i protocols a esta nova era i als efectes que el canvi climàtic te sobre les persones, els bens, els animals i les plantes.
L’adopció de mesures preventives, fàcils d’entendre i d’aplicar, són segurament un dels reptes que tenen les administracions públiques en este segle XXI. Adaptar la tecnologia i els avanços científics en detectar i avisar de com salvaguardar-nos de fenòmens atmosfèrics fins ara no vistos, que es produiran de forma mes continuada i amb una intensitat superior. DANA com la patida el darrer 29 d’octubre a València, incendis devastadors com els de Madrid, Castellà Lleó o Extremadura este estiu, o vents huracanats en alguns territoris, són fenòmens que si be s’han donat en anterioritat, no ho havien fet en la virulència que ho fan ara i en períodes cada cop mes curts.
Tenim uns serveis públics de Prevenció i Extinció, de Protecció Civil i d’acció immediata a través de la UME i aviació civil preparats i conscienciats davant estes adversitats. Sols resta que els governants de les administracions competents destinen els recursos econòmics suficients per disposar del personal i material que correspon. No que es queden pressupostos sense executar, plans d’acció en els calaixos o brigades forestals sense personal.
Com deia una de les pancartes que estos dies es veien en alguna manifestació davant la caòtica actuació d’alguns governs autonòmics: “Más bomberos y menos toreros”.