Més de 400 anys de passió per La Sang

semana santa camp de turia

Des d’este mes d’abril, les dones podran formar part de totos els actes religiosos

Amb l’arribada de Sant Vicent Ferrer i la seua predicació d’aigua eterna, els veïns de Llíria, celebren des d’aquells anys una de les tradicions més antigues i passionals que es coneixen. La Setmana Santa és per als edetans, una festivitat que es transmet de generació en generació, o inclús, entre amics.

Tres confraries són les componen les dates més assenyalades en el calendari per als cristians en l’antiga Edeta. L’Oració en l’Hort i el Sant Calze, fundada l’any 2006 i situada a la parròquia de San Francesc; la Confraria de la Mare de Déu dels Dolores, fundada a mitjans del segle XVIII i situada a la parròquia de l’Assumpció; i, finalment, la Confraria de la Santíssima Sang del nostre Senyor Jesucrist, datada com una de les germandats més antigues de tota Espanya i a la mateixa vegada, la més nombrosa de totes elles.

Una confraria, aquesta última, que ha viscut diferents transformacions al llarg de la seua vida. Una organització que ha vist com s’ha consagrat en la societat i per descomptat, que ha hagut de modernitzar-se per a continuar amb força en les nostres vides.

L’arribada del sant el 1410 inaugura la idea penitencial de Setmana Santa a Llíria i amb la desaparecida processó dels penitents, pràctica en què es flagel·laven els processionals pel grandíssim impacte del miracle de l’aigua, al llarg dels primers anys del segle XV, motiva a la celebració d’actes religiosos multitudinaris.

«La arribada de Sant Vicent Ferrer a Llíria, com en altres poblacions valencianes, és tan forta, que totes les persones que vivien en l’època, s’organitzaven en conjunt per a realitzar celebracions d’aquesta índole. Els sermons que reproduïa el sant menejava la pietat per a seguir amb aquestes plegàries», apunta Toni Llibrer, secretari general de la Confraria de la Sang.

semana santa camp de turia

Els organitzadors d’aquestes comitives serien els confrares de la Germandat de Jesucrist, una antiga confraria que es desconeix l’inici i el final, situada en l’església del Bon Pastor i que seria l’antecessor del que coneixem a dia de hui com la Setmana Santa.

Quatre anys més tard apareix el segon document, en el qual aquesta nova confraria va demandar l’eixida en conjunt, en els actes religiosos des de la mateixa seu que ho feia l’extingida confraria de Jesucrist. Ho neguen amb aquest comunicat, «La confraria de la Sang està formada per fundadors jóvens i fadrins, i processionen des de fa molts pocs anys». Després de la negació, un enviat de l’arquebisbat de la ciutat de València, propietari de l’església del Bon Pastor, autoritzà l’eixida en conjunt. Després de mig segle d’existència, la nova confraria fa una mudança. Amb la construcció de l’església de l’Assumpció, la congregació de la Sang prendria com a casa l’Antiga Església de Santa Maria. Aquesta última perd la categoria de culte Parroquial i en 1642, es converteix en seu fins als nostres dies.

La gran expansió de la confraria arriba al segle XVIII. L’ampliació de confrares, anteriorment limitada a 33, edat en què va morir Jesús, fa que l’afiliació siga massiva i amb això les multitudinàries donacions. Davant de l’augment de seguidors fa que l’economia de la congregació puge considerablement. «Sols podies accedir a la confraria quan algú cessava o moria. Era molt difícil entrar-hi. Aquesta ampliació va ser molt important, no sols per a mantindre viva la germandat, sinó també, per al poder econòmic», assenyala Llibrer.

Aquest fet va fer que la imatgeria tinguera un gran pes en els anys següents. «Al segle XVIII es realitzen pràcticament totes les imatges que formen el patrimoni de la confraria. En aquest temps s’hi registren les imatges de La Soledad, El Natzaré, Maria Magdalena, el Sepulcre, l’Eccehomo, el Crist lligat a la creu»; apunta Toni.

semana santa camp de turia

Amb l’arribada del segle XX i la Guerra Civil, la confraria va patir un gran revés. Al juliol de 1936, en ple conflicte, grup de milicians republicans van saquejar tots els temples religiosos de la ciutat de Llíria. Entre ells, l’antiga església de Santa Maria. Allí es trobava el patrimoni de la confraria quedant absolutament sense res després de ser cremat en una foguera.
Davant d’aquests successos, cal destacar la llegenda del cap del propi Jesus, «En eixe estiu es van cremar moltes imatges religioses, el crist de la sang també. La curiositat naix arran que la pròpia imatge es desprenguera del cos i amb tal fortuna, per a nosaltres, que caiguera en mans d’una veïna que la va custodiar fins al final de la guerra», apunta Toni.

Després del conflicte i la destrucció absoluta de la imatgeria de la confraria, la voluntat dels veïns és absoluta i en els 40, es reconstrueixen tots els passos existents abans de l’enfrontament. Tots excepte la imatge de»El Crist lligat a la columna», imatge que encara no s’ha restablit.

En l’actualitat la confraria ha patit una gran renovació. Des de fa tan sols un any s’ha convertit en plural. A partir d’aquest mes d’abril, les dones podran formar part de tots els actes religiosos amb tot el dret, igual que els hòmens. «Era necessari. En qualsevol acte que celebrara la confraria, excepte les processons, les dones eren majoria. No tenia sentit que no formaren part de la congregació. En gran part, gràcies a elles es manté, a través del seu treball constant, la flama viva», comenta Llibrer.

Aquest fet ha suscitat l’interés, en positiu o en negatiu, de diversos grups d’altres confraries o mitjans de comunicació, «M’han cridat pejorativament de Sagunt o Mislata, davant d’aquest canvi, incidint en l’antiguitat de la germandat, i també m’han preguntat d’altres ciutats assenyalant la manera per a poder fer-ho ells. No tenia cap sentit mantindre eixa regla així», assenyala Toni.

Enguany, la confraria de la Santíssima Sang de Jesucrist compta amb 600 confrares, quantitat mai abans aconseguida. D’aquests, 40 seran les primeres dones que formaran part per primera vegada de les processons de Dijous i Divendres Sant. Un fet que farà més llarga la vida d’una passió unida a la sang.

No hi han comentaris

Respondre

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.