Elvira Asensi: «La confraria de la Sang va apostar per la inclusió i ara s’ha aconseguit la igualtat plena»

Foto: José Manuel Gimeno

Després de més de 500 anys, una dona va ser triada per a realitzar el pregó de la Setmana Santa a Llíria

Amb la fe i el recolliment de viure la setmana de penitència com marca la Santa Bíblia o amb el valor, com a fet cultural, que ha perdurat durant tants segles un patrimoni material i immaterial que cal conservar, la Setmana Santa de Llíria es viu. En totes les seues formes. Així ho defineix Elvira Asensi Silvestre, professora de la Universitat de València, i encarregada a posar la ploma i el vers al pregó, per primera vegada en la història en gènere femení, dels actes que fan referència al camí a la mort i resurrecció de Jesús.


Després de tres anys sense poder processionar les imatges i els caporrutxos per la capital de la comarca, un a causa de la pluja i dues per la pandèmia del coronavirus, la confraressa de la confraria de la Sang de Jesucrist, convida a la reflexió i l’orgull de poder mostrar la imatge d’inclusió que des del passat 2018, aquesta congregació inclou a tots dos gèneres per igual.

¿Quina importància té que una dona puga fer el pregó de la Setmana Santa?

Que una dona faça el pregó de Setmana Santa significa fer visible el treball que des de sempre han fet les dones en les confraries. La Confraria de la Santíssima Sang del Nostre Senyor Jesucrist de Llíria ha fet una aposta per la igualtat i, en eixe sentit, les dones estan participant en tots els àmbits d’aquesta celebració, també en l’acte que dóna inici a la Setmana Santa. El fet que m’hagen escollit a mi és un veritable orgull.

¿De què tracta, Elogi de la senzillesa, títol del pregó de 2022?

Tracta, com he comentat anteriorment, de visibilitzar el treball desinteressat que tant homes com dones realitzen perquè tots els actes de la Setmana Santa lliriana es desenvolupen amb la brillantor que els caracteritza. De la mateixa manera, amb aquest pregó he volgut fer valdre a les dones senzilles que, des d’antany, han estat les principals transmissores de la Fe. El pregó, també fa un repàs dels referents femenins de la Passió, Mort i Resurrecció de Jesucrist, ja que les dones van tindre un paper fonamental.

Foto: José Manuel Gimeno

¿Com vas preparar el pregó?

El pregó ha tingut diferents fases de preparació. Aquest hauria d’haver estat el pregó de 2020 però, a causa de la pandèmia hi ha hagut de posposar fins a enguany. Així que vaig començar a documentar-me a principis del 2020 i també vaig escriure bona part d’ell en la Setmana Santa del confinament, ja que vaig trobar paral·lelismes entre aquells moments tràgics i els de la Passió i Mort de Jesucrist. Finalment va quedar paralitzat l’escrit fins que enguany el vaig acabar d’arredonir tenint present els moments de guerra que també vivim avui.

Amb aquests avanços, com la introducció de la dona en la confraria, ¿Quin creus que deuria ser el següent pas per a millorar la inclusió?

S’ha aconseguit una igualtat plena, la dona participa en igualtat de drets i deures en la Confraria de la Sang, igual que ja feia en la resta de confraries. Solament ens resta augmentar el nombre de confrares i confraresses per continuar gaudint de la tradicional Setmana Santa que amb cura preparen les confraries llirianes.

¿Quins records tens de la teua infància amb la Setmana Santa, com relates al teu pregó?

En la meua infantesa, la Setmana Santa estava lligada a les festes escolars, a l’inici de la primavera amb tot el que això comportava. Igualment, recorde l’assistència als actes litúrgics i les processons amb la família, participant en elles, veient-les, etc. El dia de Pasqua sempre està en els millors records menjant-me la tradicional mona al parc de Sant Vicent. Però, sobretot, destaque en el pregó el record que tinc d’anar a la novena de la Sang en juliol en la meua iaia Elvira. Tinc a més una memòria musical perquè no puc separar aquests moments dels tradicionals gojos de la Sang que escoltava i que ella em cantava.

¿Quins motius creus que eren la prohibició de la dona en la confraria de la Sang. Es tractava de pensaments masclistes o deixadesa davant la passivitat generalitzada?

Conec a molts membres de la Confraria de la Sang i cap d’ells em sembla masclista ni que tinga pensaments masclistes com comentes. Jo no ho associaria tant a aquest fet, com a una tradició que s’ha mantingut des de fa molts segles i que potser es repetia any rere any sense qüestionar-se la seua idoneïtat. El pes de la tradició resultava feixuc però, afortunadament s’ha tingut valentia per part del prior, del secretari i dels confrares de la Sang per canviar-la. Una predisposició pel canvi que es va sumar a la voluntat manifestada de les dones de participar en la confraria amb els mateixos drets i deures que els homes. Hem de felicitar-nos de què així haja estat.

Segons dades oficials per part de la confraria, 81 dones han ingressat. ¿Creus que és un èxit o esperaves un número major?

Estic segura de què a mesura que la normalitat torne als actes que envolten la Setmana Santa, en seran més. És un nombre molt significatiu de dones que a més, porten aparellades en alguns casos l’ingrés en la confraria de més familiars. La continuïtat en la confraria és clau per al futur d’aquesta. El fet que any rere any augmente el nombre de confrares i confraresses en unes institucions centenàries dóna bon compte d’allò que significa per als llirians i llirianes la Setmana Santa i les seues confraries.

¿Com veus la Setmana Santa a Llíria en els nostres dies?

La Setmana Santa a Llíria es viu, com entenc que passa en la resta de pobles, de moltes maneres: hi ha gent que la valora com a fet cultural que ha perdurat al llarg dels segles, com un patrimoni material i immaterial que cal conservar i valoritzar, i altra gent que la viu des de la Fe i el recolliment. Les confraries llirianes han fet palesa la voluntat d’adaptar-se als diferents temps que els ha tocat viure i treballen per actualitzar el missatge de Jesucrist en les diferents activitats que es proposen i en l’esdevenir dels dies més assenyalats de la Setmana Santa. Així doncs, els confrares i confraresses haurem de fer l’esforç de respondre activament a la crida per a la participació en els diferents actes per tal que la Setmana Santa de Llíria continue sent un referent en el calendari litúrgic valencià.

No hi han comentaris

Deixar un comentari

El vostre correu no es publicarà.