Jesús Montesinos, alcalde de Vilamarxant
El socialista Jesús Montesinos, alcalde de Vilamarxant, fa balanç d’una legislatura que dóna els seus últims espertenecs al costat de Voro Golfe, portaveu de Compromís, i Eliseo Sanz, regidor no adscrit ex de Ciutadans, com a caps visibles del tripartit. A cinc mesos de les eleccions del 26 de maig valoren l’experiència de govern i revelen entorn d’una mateixa taula en una entrevista a tres bandes les seues decisions sobre el seu futur després d’aquests gairebé quatre anys de convivència política.
Al llarg d’aquesta legislatura els tres han estat notícia per haver estat víctimes d’atacs vandàlics en les seues vivendes i en els seus vehicles. Els últims aquest Nadal. Com ho han viscut?
Jesús Montesinos: No sabem qui ha estat ni per què actua així, per tant no podem fer una valoració exacta. És clar que és algú que no entén que l’acció de govern s’ha de respectar. La societat té mecanismes per a resoldre les discrepàncies. Aquesta manera d’actuar està fora de joc. Si algú té algun problema hi ha vies per a resoldre’l i aquesta no és la via. Podem pensar en motivacions, però és qüestió de les forces de seguretat i esperem que no es repetisquen.
Voro Golfe: Ho he viscut amb molta ràbia. Em va molestar molt l’última acció contra Jesús, gairebé més que les meues. Em vaig quedar tocat per veure l’escena. Ningú no s’ho mereix. Va ser molt desagradable.
Eliseo Sanz: En el meu cas em va sorprendre. No m’ho van fer només a mi perquè som una comunitat de veïns i pensava que no anaven a atacar la meua casa perquè la resta de veïns no tenen res a veure amb la política municipal. No s’entén perquè no hi ha una reivindicació. És fer mal per fer mal.
Han arribat a tenir por?
J.M : Por no, encara que el fet que et punxen una roda pot ser perillós i et condiciona la llibertat d’agafar el cotxe i tenir-lo estacionat a la via pública.
V. G: En aquest cas, sí. Quan em van punxar una roda portava a la meua filla i a una amiga, menors, en el cotxe per a anar a Llíria. Com a precaució mai deixe el cotxe al carrer.
Es tornaran a presentar el mes de maig?
V. G: Jo he decidit tornar a presentar-me. No sé si de cap de llista perquè això ha de passar per un procés. Tinc la meua feina de mestre d’escola en el poble, però si que continuaré quatre anys més en l’oposició o en l’equip de govern.
E. S: Vull acabar la legislatura de la millor manera possible. En el meu cas érem un grup d’amics que es va ficar en una aventura i vam traure dos regidors. M’agradaria allargar la caducitat fins a final de legislatura. Ara tinc clar al 90% que no seguiré en política.
J.M: La meua intenció és continuar. Si els meus companys em recolzen. L’objectiu és aconseguir el que no hem pogut aconseguir aquesta legislatura com el Pla General o les millores del transport. Encara així deixem una situació econòmica molt bona. Hem rebaixat l’IBI urbà els últims tres anys mantenint el nivell de serveis. En l’última liquidació del pressupost el romanent era de més de 5 milions d’euros. Hi ha una bona base per a continuar el treball que hem iniciat.
Quina valoració fa de la legislatura?
V. G: Hem treballat molt. Això és bàsic. La consciència la tenim molt tranquil·la. Hem treballat de matí i de vesprada i els caps de setmana hem acompanyat a les associacions i entitats. Hem tingut les portes obertes. El veredicte de la població se sabrà el 26 de maig.
J. M: Faig una valoració en conjunt positiva. Queda molt per fer, sempre hi ha coses que millorar. S’ha treballat molt després d’anys governant d’una manera partidista. Som un govern seriós, hem obert les portes de l’ajuntament a tots, no hi ha ningú que es puga sentir exclòs, hem atés igual a tots. Aquesta és la filosofia que necessitava Vilamarxant.
E. S: L’èxit d’aquest equip de Govern és que ha sabut aglutinar les sensibilitats i governar per a tots pel bé del poble. S’ha treballat moltíssim en un ajuntament amb moltes mancances. Hi ha un galimaties amb el tema de personal. Problemes històrics d’urbanisme, de PAIS, la liquidació del polígon industrial, la millora del transport públic. Hem establert la base per a la pròxima fer més coses.
Un dels assumptes que ha generat el moviment veïnal ‘Stop Granja’ és la construcció de la granja avícola. En aquest moment les obres estan paralitzades. Quina és la situació?
J. M: L’obra està parada. Està molt avançada, gairebé acabada, però com no van complir els termes de la llicència d’obres abans d’obtenir la llicència ambiental, que no tenen, s’ha paralitzat. Ara han d’obtenir la llicència ambiental per part de la Generalitat per a legalitzar la instal·lació. Fins que no la tinguen l’activitat no es posarà en marxa. És la conselleria qui ha d’establir les condicions perquè no produïsca molèsties. Si al final es realitza l’activitat els veïns no tenen per què patir-la.
E. S: El que està clar és que el sòl és compatible amb aquest tipus d’activitat per això es dóna la llicència d’obra, però supeditada al fet que s’obtinga la llicència ambiental. En cas contrari no es legalitzarà l’obra.
V. G: Aquest tema ens ha desbordat a tots: als afectats a l’empresa i a l’ajuntament. Sabem d’empreses semblants que no ocasionen molèsties d’olor, ni sanitaris, però entenem l’alarma que s’ha creat. Si no s’ha de fer perquè la llicència ambiental és negativa no és fara i si es fa complirà totes les mesures perquè provoque les mínimes molèsties. El que queda clar és que el lloc és compatible amb l’activitat. Encara així entenem la reacció dels veïns afectats.
Una de les actuacions més recents és la rehabilitació del Castell, que va generar inquietud entre els veïns, que finalment no s’han vist afectats.
J. M: S’ha realitzat sense moure a ningú dels seus habitatges. No s’havia fet mai una actuació d’aquest tipus en aquest element que és el més significatiu del municipi. D’una banda es van realitzar uns tastos en la plaça per a recaptar informació de les restes que seran exposades i d’altra banda una intervenció d’emergència per a mantenir la torrassa i evitar el despreniment de pedres sobre les vivendes habitades. La idea és continuar i posar en valor aquest patrimoni ocult que està en els habitatges deshabitats.
La rehabilitació del Castell, al costat dels parcs canins són peticions veïnals. Com valoren els pressupostos participatius?
J. M: Allò desitjable és que els veïns decidisquen les inversions. Encara que de forma directa en els pressupostos participatius, la resta d’inversions al final el que fem és recollir els plantejaments, les propostes dels veïns sobre què és necessari per a millorar les instal·lacions. D’aquesta forma s’ha intervingut en la majoria dels equipaments públics culturals, esportius, educatius per a cobrir les necessitats del poble, de la nostra gent.
Una de les reivindicacions històriques és la ronda oest de la Cv-50 que connecta l’A-3 amb la CV-35. Quan s’executarà?
J. M: És una obra necessària i urgent perquè dels pobles de l’entorn som l’únic que queda amb una via d’aquesta importància pel nucli urbà. Tots tenen les seues rondes. Estan iniciats els tràmits per part de la conselleria per a l’execució de l’obra. Està pendent que informe medi ambient per a elaborar el projecte, expropiacions, licitar, pressupostar-lo i executar-lo, amb la qual cosa s’aniria a tres o quatre anys però l’important és que s’ha iniciat.
En el cas del polígon, han arribat a temps per a no perdre les ajudes de l’IVACE com en altres municipis de la comarca?
J. M: De les vuit actuacions previstes n’hem executat set i se’ns n’ha quedat una pendent parcialment. No hem perdut les ajudes perquè hem destinat recursos i temps per a complir. Hem intentat obtenir totes les línies de finançament d’altres administracions.