“Hem assolit molts somnis amb aquest disc”

mireiaEntrevista a Mireia Vives i Borja Penalba

L’edetana Mireia Vives (Llíria, 1981) i el valencià Borja Penalba (València, 1975) han tornat a unir forçes en un segon disc, “Línies en el cel elèctric” (Mesdemil, 2017), que els referma com una de les parelles amb més projecció de la música popular feta en valencià a les nostres comarques. Ningú dels dos, però, és precisament un debutant: Mireia es va foguejar durant uns quants anys a Rapsodes, la banda de fusió hip hop del Camp de Túria que es va acomiadar dels escenaris fa tres anys, mentre que Borja acumula una dilatada experiència com a company de músics com Feliu Ventura, Lluís Llach, Obrint Pas, Maria del Mar Bonet, Joan Amèric o Albert Pla, a més de les ambientacions sonores per a pel·lícules o documentals. Abans de les seues actuacions el 23 de juny a la Plaça de Bous de València (Festival de les Comarques) o al Feslloch el primer cap de setmana de juliol, xarrem amb els dos a una cafeteria del barri valencià de Benimaclet.

El vostre primer disc, “L’amor fora de mapa” (2016), es basava en el llibre homònim de poemes de Roc Casagran. ¿Quin és el fil conductor d’aquest “Línies en el cel elèctric” (2017), si és que n’hi ha cap? Us he sentit dir que és com la vostra particular “Odissea”…
Borja: “Fil conductor no hi ha, realment. És el nostre moment vital. Ens vam conéixer fa quatre o cinc anys, vàrem començar a fer cançons i, enmig d’eixe procés, és quan ens va arribar la proposta de fer “L’amor fora de mapa”, que va ser con un accelerant de la nostra simbiosi”.
Mireia: “Era també una manera de saber si això anava a funcionar”.
Borja: “Les premisses eren que no teníem un puto duro però tampoc volíem fer un verkami (mecenatge): som nosaltres i volem transmetre el que som, per això l’hem gravat en directe”.
Mireia: “Això ens ha fet que tot fluïra d’una altra manera, amb més feeling, és molt més real tot”.

Al disc hi ha rock, rumba, soul, pop, folk… una gran varietat d’estils. ¿És això fruit de la vostra educació musical o de la interactuació que es crea entre tots dos a l’estudi?
Borja: “És fruit de l’educació i dels referents que tenim”.
Mireia: “És que no podríem fer-ho d’una altra manera, tu has de ser tal com eres”.
Borja: “I no busquem la homogeneïtat. Si ix, eixirà, però no la busquem. A mi m’agrada des de Bach a Miles Davis, passant per AC/DC, i això hi està present”.

El disc està dividit en dues parts ben diferenciades: la primera és acústica, només amb vosaltres dos, i la segona ja està gravada en format de banda, amb Sergi Carós, Oest de Franc i Iol Cases com a banda bàsica. ¿Per què?
Mireia: “Teníem ganes de fer eixe mix, ser el que som i també traure la fera amb més instrumentació. Deixant que el disc contara coses, perquè s’ha fet a poc a poc. Hem vist convenient mesclar-ho tot, i buscar eixe leit motiv que són els noms d’illes de l’Odissea d’Homer en les cançons (“Eòlia”, “Ogígia”, “Esquèria”) per a fer eixa transició i anar marcant les diferents travessies”.
Borja: “Era millor separar-lo perquè ens funciona com un viatge, que es podria dividir en cinc etapes”.

També heu treballat amb diferents músics respecte al primer disc…
Borja: “Ens mola molt el concepte de banda, ells són un grup, toquen junts molt sovint i això ens ajudava a reforçar la idea de directe”.
Mireia: “Era sumar-nos a una banda que ja està consolidada. Treballen molt bé i ha sigut fàcil”.

Creieu que ara el públic està més receptiu a les parelles mixtes com vosaltres, formades per un home i una dona, a l’estil de Maria Arnal/Marcel Bagés o Refree/Rosalia, per exemple?
Mireia: “Jo crec que la gent està propensa a anar a un bolo i quedar-se fascinada. Les parelles que ens comentes són autèntiques meravelles juntes, però no perquè hi haja una especial predilecció per anar a veure un duet mixt. A nosaltres ens agrada molt improvisar sobre la marxa a l’escenari, cada concert és un món”.
Borja: “En el nostre cas, per la personalitat que tenim, no les toquem mai igual les cançons. Si estic trist o enfadat, es nota, i la gent ho percep. I donem el 300% en cada concert sempre en front de 25 persones o de 300, la qüestió és donar la vida”.

Esteu contents, en qualsevol cas, amb l’acollida del projecte?
Mireia: “Nosaltres sempre estem creixent. Aprenent sempre”.
Borja: “El que sí que ha passat en aquest disc és un canvi de pantalla per a nosaltres. Lletres nostres, que et fan viure això d’una manera més intensa… Hem assolit molts somnis amb aquest disc, musicals i amb el disseny (fet per Aitana Carrrasco, que és excepcional), i era com un neguit històric tindre una portada seua”.
Mireia: “El disc és com el teu fill”.

Carlos Pérez de Ziriza (Madrid, 1973) és periodista i autor de diversos llibres, entre ells el recent ‘Indie y Rock Alternativo. Historia, cultura, artistas y álbumes fundamentales’ (Ma NonTroppo, 2017).

No hi han comentaris

Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.

logo infoturia roig

InfoTúria Periòdic del Camp de Túria · C/Belgrado, 17 · La Pobla de Vallbona · Tel. 962744555

Contacta amb InfoTúria ací

Llicència CC 3.0
Segueix-nos en