Ximo Segarra (PP), alcalde de Benaguasil
En aquest 2024 que que acabem d’estrenar, Ximo Segarra complirà 21 anys com a alcalde de Benaguasil. El popular, que va accedir a l’alcaldia en 2003, i que compta les eleccions per majories absolutes, arribarà al final d’aquesta legislatura com l’alcalde més veterà de la comarca.
Què li queda per fer com a alcalde després de 20 anys?
Moltíssim. Hi ha coses que em falten perquè no depenen de mi ni d’altres administracions, sinó de les empreses privades. El que vull és tindre un polígon industrial que oferisca treball, una zona residencial perquè Benaguasil no siga només habitatges i indústria, sinó també comerç, que hi haja més gent vivint ací que per al comerç tinga més vitalitat. Que es tanque un local em fa mal. Vull que qualsevol autònom puga viure del treball que li agrade. Si això significa que visca més gent faré el possible perquè siga així. Em queda que s’òbriga el centre de dia que es va construir fa 12 anys.
En cada cita electoral es qüestiona si repetirà com a candidat. El 28M no va ser una excepció.
Mentre tingues un objectiu, tindràs ganes. Si hi ha una meta, tindràs la il·lusió d’arribar i faràs l’esforç. Cada quatre anys has de traure d’on siga perquè els teus veïns visquen millor. No em presentaria sinó fora perquè vull un poble millor que quatre anys abans.
Completarà la seua sisena legislatura?
Sense cap problema. Al contrari, les legislatures se’m fan tales. Vull comptar amb més serveis, més sòl industrial, millors condicions per a l’agricultura. Per què ningú pregunta als alcaldes què veus pitjor?
Què és el que més el preocupa?
Veig coses que em preocupen. No sé dins de deu anys qui cultivarà els camps, com pugen els preus dels lloguers que expulsen a les famílies amb menys recursos o els aturats amb xiquets xicotets. Em preocupa com està la gent, no em preocupa inaugurar res. M’he de preocupar per la gent que genera riquesa i per la qual necessita ajuda, no per inaugurar les places.
Durant el govern del Botànic es queixava que no li rebien en els despatxos, ara amb el seu partit en el Consell té l’agenda plena?
S’ha notat moltíssim, el que ocorre és que és si més no diners hi ha. Està tot compromés. La situació que s’ha rebut en la Generalitat és complicada i cada dia tenen alguna sorpresa. Però nosaltres som ací a Benaguasil i és el que toca fer, reivindicar el que creiem que és necessari.
Com han rebut les seues peticions?
Han sigut enteses per part de tots. Durant els *útimos huit anys l’únic conseller que em va rebre va ser el vicepresident de Podemos. Ara sí les portes estan obertes per a tots. Jo he eixit d’algunes reunions i estava entrant un alcalde del PSOE de la comarca. Això és el que toca, rebre a tothom. El que no era comprensible és que no em reberen a mi o a un company del PP.
Quines expectatives té que es materialitzen?
Amb poc que es faça trauré més per a Benaguasil que en els últims huit anys i sé que traurem alguna cosa. La insistència és una cosa que tenim molt clar. No sols demanarem, sinó que justifiquem el que es realitze alguna cosa perquè és en benefici dels veïns de Benaguasil o de la comarca. El centre de dia és necessari perquè la gent de Benaguasil és molt major i coincidim amb altres municipis a l’hora de l’ampliació de la CV-50. Hem demanat també l’ampliació del centre de salut. Mentre alguns estaven de vacances hem parlat amb tots: consellers, secretaris autonòmics i directors generals. I sense perdre’ls la pista a tots. Es materialitzaran moltes peticions, però que només una s’atenga, ja s’haurà atés més que en els últims huit anys. I que no ens posen pals ja haurem aconseguit més. No sols és diners són les opcions que deixes de tindre perquè no és possible que per a tindre un polígon de 400.000 m² estiguem set anys perquè alguna empresa es podia haver establit i si hi ha una dotzena de llocs de treball nous en aquest poble la meua obligació és barallar perquè estiguen.
Malgrat eixe menystinc del que es queixava, ha revalidat la majoria absoluta per sisena vegada consecutiva.
La gent sap que nosaltres no parem estiga qui estiga. La meua obligació no és perdonar a uns i culpabilitzar a uns altres. La Generalitat és una administració que m’ha d’ajudar quan jo justifique que necessite ajuda. Quan sent objectius veiem que a uns altres amb els nostres mateixos problemes els han unflat amb recursos per a eliminar eixos problemes que jo haja de protestar la gent això ho entén. Siga com siga el color de qui governe en la Generalitat. La gent ha vist que hem reivindicat moltes coses necessàries i que no havien de pagar-se amb recursos de l’ajuntament.
A què va destinar eixos recursos propis?
Hem d’invertir en el manteniment i la millora de les instal·lacions, fer un major esforç en la neteja viària i en el manteniment de carrers i en tot allò que puga significar que al poble s’estiga més a gust vivint. I millorar els serveis sense generar ni augmentar els impostos i taxes. Ací no hi ha impost de plusvàlua, els menors de 35 anys té una bonificació en la llicència d’obres per a construir el seu habitatge, tots els locals comercials que faran reforma tenen el 90% de bonificació. Hem baixat i eliminat impostos i aguantat les pujades de preus. Però jo no estic disposat a haver de pujar cap impost ni establir nous perquè les famílies l’estan passant mal i arriben a final de mes cada vegada pitjor. I si puc perquè hi ha més ingressos els baixaré més. No estem per a recaptar i posar el nostre nom en una placa. En els temps que corren eres ací per a servir a la gent. Ara si alguna cosa és necessari s’ha de fer. Nosaltres paguem dues vegades el deute de l’Ajuntament, la històrica i la que es va generar per culpa de la mala gestió del PSOE en 1982. Hem hagut de fer-nos càrrec de 5,7 milions d’euros dels quals devem ara tres i esperem acabar aquesta legislatura devent poc o res. Però si fa falta endeutar-se ens podem endeutar, no fa falta dir-li a la gent que pague més. Gràcies a la contenció tenim per a atendre alguna emergència.
Què suposa per a Benaguasil la participació en els projectes europeus?
Hi ha coses que s’han d’aprendre. Per a ser millors no hem de mirar-nos el melic. Cal eixir molt més i compartir experiències. Els projectes europeus serveixen per a aprendre. A vegades també per a valorar el treball que es fa ací. Hi ha experiències que es podrien posar en marxa com combinar l’agricultura amb l’hostaleria i el turisme per a generar riquesa. Els temps que ens venen no seran fàcils i cal ajudar al que té ganes de treballar, no castigar el que treballa. Et pots caure una i mil vegades però has d’alçar-te sempre. El que no s’alça significa que ja no té il·lusió i el que no poden perdre les persones és la il·lusió.