Concert A Tres Bandes

Polític: professió o vocació

Miquel Ruiz

Miquel Ruiz, periodista de la Pobla de Vallbona i assessor de comunicació

En el darrer article en feia un tast sobre els sous dels nostres polítics arran de la constitució de les noves corporacions sorgides al recer de les eleccions municipals al Camp de Túria en juny passat. Pensava que ja n’hi hauria prou. La realitat, però, m’ha desmentit i m’hi he sentit en l’obligació de parlar-ne amb major profunditat sobre els salaris que perceben els nostres polítics, sobre el nombre i quantitat de regidors o regidores amb dedicació exclusiva i, també, de les diferències que hi ha entre els pobles o, fins i tot, entre els partits polítics. Tot i que hi ha unes directrius genèriques de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies sobre eixos aspectes, cada municipi i cada partit polític fa la seua i apliquen eixos barems en funció de les corresponents particularitats. A la Pobla de Vallbona i a Llíria, capital comarcal, és on més enrenou s’ha creat este estiu que ja acaba per l’augment del nombre de regidors alliberats –amb sou públic- i per l’increment salarial que en percebran a partir d’ara. És una polèmica que, eleccions rere eleccions, sempre és motiu de controvèrsia perquè no s’ha fet mai una entesa entre tots els partits polítics al marge de la seua ideologia que aprofiten l’avinentesa per fer oposició i atiar alhora el corresponent debat polític. Si s’hi fixaran uns límits més estrets, potser, ens evitaríem la polseguera i l’enrenou polític. Demagògies al marge, els sous dels nostres representants són sempre un bon suc per als mitjans de comunicació cada volta que es constitueixen els ajuntaments.

D’entrada, he d’esmentar algunes de les actituds, declaracions, exposicions i arguments que una sèrie de polítics del Camp de Túria han fet al llarg de l’estiu per defensar la seua actitud, tant pel que fa a l’ampliació dels regidors que cobraran un jornal com també per aquells que els redueixen o, fins i tot, en renuncien. Sense cap tipus de criteri genèric, cadascú fa la seua. Al capdavall, es tracta d’actuar, al meu parer, en funció dels interessos polítics i, per tant, electorals que se’n deriven. La primera que em va sorprendre va ser la nova alcaldessa de Bétera, Elia Verdevío (PP), que només accedir al càrrec en juny va anunciar en una entrevista concedida a InfoTúria que “cal professionalitzar la figura del polític local” i alhora anuncia el seu compromís de abaixar els sous dels polítics en la mesura de les possibilitats. A més, també aposta per un debat global amb la resta de partits per parlar-ne i arribar a acords de futur sobre el tema. Em sembla d’allò més positiu. Perfecte per evitar entrar en polèmiques futures al marge del partit que siga el poder. Caldria vore, però, si la professionalització de què en parla es refereix, exclusivament, a l’aspecte monetari dels polítics.

D’un altre costat, trobem l’alcalde de Casinos, Miguel Navarré (Compromís), que ha renunciat al sou que l’anterior batlle cobrava per destinar-ho al taló-nadó de 300 euros. Demagògia? Necessitat? Realisme? De ben segur, que la mesura desferma opinions i interpretacions diverses. No crec que deixe ningú indiferent sobre si un municipi de dimensions reduïdes ha de tindre polítics amb sou públic. Una tendència, però, dels darrers anys és que cada volta més els pobles menuts tenen regidors i alcaldes amb dedicació exclusiva pagada. No sols es tracta del Camp de Túria sinó també s’hi han afegit diverses localitats dels Serrans, una cosa que fa uns anys hauria estat impossible.   

Les postures dels dos polítics, l’alcaldessa de Bétera i el de Casinos, podrien situar-les en els dos extrems del debat: si un polític ha de ser professional o cal també una part de vocació. No sols es tracta de buscar a la política la via fàcil i directa per percebre un sou públic sinó també cal destinar-hi una porció enorme de vocació, de fer coses pel poble, de dedicar-hi durant un temps determinat –no tota la vida com fan alguns- el seu temps per a millorar la vida dels seus veïns. Això, per tant, suposa renunciar a la seua professió durant un període de la seua vida i, en alguns casos, també a la pèrdua de poder adquisitiu si eixe polític rep un sou important a l’esfera privada. Tanmateix, esta segona possibilitat no és la que més sovinteja al nostre ecosistema polític. Ara més que mai, caldria acordar uns mínims perquè este debat no siga el principal durant els inicis de cada legislatura política tot i que, si som realistes, sabem que això serà difícil.  

Eixe debat a què al·ludia s’ha vist plasmat, fil per randa, en dos ciutats importants a la nostra comarca, en un cas a la capital comarcal –Llíria– i de l’altre a la més poblada, la Pobla de Vallbona. En ambdós casos, hi ha hagut canvis notables pel que fa a l’augment d’alliberats i a les quantitats que en perceben. En el cas de Llíria s’han duplicat les despeses en sous públics de l’equip de govern en passar dels 128.380 euros als prop de 275.100 que suposaran a partir d’ara. En total, hi haurà set regidors alliberats, quatre del PSPV, altres dos de Compromís i un de Move. Estem parlant d’una ciutat important a la comarca, capital política,  però caldria vore si calen més o menys polítics amb una dedicació exclusiva.

De l’altre costat, la Pobla de Vallbona també ha esdevingut aquest estiu el centre d’atenció d’eixes remuneracions dels polítics, on els cinc regidors que hi havia des de 2005 augmentarà a huit, mentre que l’alcalde, fins ara sense sou, percebrà un altre 75% per compatibilitzar-ho amb l’esfera privada. A més, els salaris passaran dels 31.000 als 36.000 euros l’any, unes xifres que han suposat una contraposició dels discursos de l’equip de govern i l’oposició, tot en un afany per adreçar-se a l’opinió pública a fi de convèncer-la, cadascú amb una intenció diferent.

Tota eixa disparitat d’opinions ens recorda que els partits canvien de pensament en funció dels seus interessos, si són al govern o a l’oposició. No hi tenen cap tipus de problema per canviar els arguments o la seua forma de fer política. Sols s’adapten a les circumstàncies i fan seues les opinions que abans bandejaven perquè els temps i els indrets han canviat. No em puc estar de comentar l’efecte que em va provocar este estiu en llegir que un polític d’este comarca, amb un bagatge important a les seues espatlles i una carrera política iniciada fa dècades, ha estat centre d’atenció per part d’un mitjà de comunicació en anunciar que en el seu nou lloc de treball, situat al cap i casal, percebrà prop de 60.000 euros l’any. Molt? Poc? Suficient? Merescut? Hi ha tantes i tantes raons que podríem omplir fulls i fulls al respecte. De ben segur que molts dels nostres lectors voldrien aproximar-se a eixa quantitat inabastable per a  una gran majoria. Fins i tot, al mitjà de comunicació es recorda que eixe salari és molt semblant al que rep un conseller de la Generalitat, amb totes les diferències de treball, responsabilitats i funcions que han de portar a terme cadascun d’ells. Em vaig quedar embadalit en adonar-me que hi ha llocs de treball que són lluny de tots els focus de l’opinió pública que passen desapercebuts per a una gran majoria de les persones. Per descomptat, les quantitats que es perceben en determinades institucions, organismes o entitats públiques s’han de determinar amb molta cura. Cal parar molta atenció perquè no deixen de ser recursos públics que s’han de fiscalitzar. I ningú no ha de romandre al marge d’eixes circumstàncies.

No hi ha comentaris

Respondre

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.