Algo es algo pero alguns obstacles com el “túnel” o la “roda”son fins perillosos per als animals ja que aquestes zones de contacte no deusen ser rígides. Altres, com “l’escala” on els gossos deuen botar els escalons deurien ser regulables (la “roda” també).
I sobretot, es troben a faltar els “bots” tan comuns el les competición. Hi ha només un i sense palo. Per supost el palo ha de caure a la mínima per evitar accidents als gossos i tambe regulables.
El “balancí” per la seua banda es massa brusc. Els animals s’asusten del colp que pega i no està ven regulat ja que ha de tindre un equilibre perfecte per quedar-se cap a una banda o l’altra. Oblidem que les pistes han de ser variables, es a dir, poder mejar els obstacles.
En l’agility el gos no coneix pista, el conductor te 5min per a memoritzar-la i després ser capaç de conduir al gos correctament. Ah! i no ho he vist, però algo per medir la creu del gossos he indicar l’altura o llongitud dels obstacles estaría genial.
I la cabuda es major perque només deuria haver un gos a pista. Es fa cua i ja està. I s’organitzem per altures. Cada gos recorre la pista 1 volta i es passa al següent. Pareix molta espera però poden estar 20 gossos perfectament ja que no es deuen fer pistes massa seguides per a que tinguen ganes.
S’agraix enormement aquesta iniciativa que mai he sentit en cap altre poble de la contornada. Però, si es modernitza algún dia caldria preguntar a un profesional. Inclós hi han solucions mès econòmiques malgrat no tan espectaculars. Es nota que s’han ficat ganes.
Com a conclusió no es un circuit d’agility però es fàcilment milloratble i l’esforç i el detall no tenen preu.
P.D: Perdoneu el rotllo però molts gossos agafen mals vicis molt difícils de llevar si després volen seguir en competició. A més, fer pistes diferentes, segures i adequades a tots el gossos, siguen com siguen es superdivertit!
Algo es algo pero alguns obstacles com el “túnel” o la “roda”son fins perillosos per als animals ja que aquestes zones de contacte no deusen ser rígides. Altres, com “l’escala” on els gossos deuen botar els escalons deurien ser regulables (la “roda” també).
I sobretot, es troben a faltar els “bots” tan comuns el les competición. Hi ha només un i sense palo. Per supost el palo ha de caure a la mínima per evitar accidents als gossos i tambe regulables.
El “balancí” per la seua banda es massa brusc. Els animals s’asusten del colp que pega i no està ven regulat ja que ha de tindre un equilibre perfecte per quedar-se cap a una banda o l’altra. Oblidem que les pistes han de ser variables, es a dir, poder mejar els obstacles.
En l’agility el gos no coneix pista, el conductor te 5min per a memoritzar-la i després ser capaç de conduir al gos correctament. Ah! i no ho he vist, però algo per medir la creu del gossos he indicar l’altura o llongitud dels obstacles estaría genial.
I la cabuda es major perque només deuria haver un gos a pista. Es fa cua i ja està. I s’organitzem per altures. Cada gos recorre la pista 1 volta i es passa al següent. Pareix molta espera però poden estar 20 gossos perfectament ja que no es deuen fer pistes massa seguides per a que tinguen ganes.
S’agraix enormement aquesta iniciativa que mai he sentit en cap altre poble de la contornada. Però, si es modernitza algún dia caldria preguntar a un profesional. Inclós hi han solucions mès econòmiques malgrat no tan espectaculars. Es nota que s’han ficat ganes.
Com a conclusió no es un circuit d’agility però es fàcilment milloratble i l’esforç i el detall no tenen preu.
P.D: Perdoneu el rotllo però molts gossos agafen mals vicis molt difícils de llevar si després volen seguir en competició. A més, fer pistes diferentes, segures i adequades a tots el gossos, siguen com siguen es superdivertit!