L’objectiu és consolidar la zona com un gran parc arqueològic que acoste a tothom aquest tresor
El Castell de Riba-roja ha acollit la presentació del Pla Director del jaciment visigot de València la Vella, on han participat l’alcalde de Riba-roja de Túria, Robert Raga, la regidor de Turisme i Patrimoni, Esther Gómez i Josep María Macià, arqueòleg i director del projecte.
La primera a intervindre ha sigut la regidor de Turisme i Patrimoni, Esther Gómez, qui ha contextualitzat la presentació del Pla Director que permet establir el marc d’actuació de tots els agents que intervenen en el treball que s’està duent a terme en el jaciment arqueològic des de 2016.
Udels directors científic del projecte Josep Maria Masias ha exposat en què punt es troben actualment les investigacions i intervencions, i ha fet un repàs del que s’ha aconseguit fins al moment amb el treball de tots els agents que intervenen en el projecte, des d’arquitectes, arqueòlegs, l’Ajuntament i la seua àrea de Patrimoni i Turisme i el finançament tant per part del consistori com de la Diputació de València i de la Generalitat Valenciana.
A més, ha assenyalat la importància d’aquest jaciment en la historiografia valenciana d’època antiga, i remarcat la importància del jaciment com a recurs turístic, educatiu i territorial. Aquesta ciutat visigoda i el seu projecte capitalitzarà l’oferta cultural del municipi i té voluntat de ser un projecte educatiu a llarg termini.
El Pla Director estableix les línies de treball en diferents nivells *interelacionados: científic, museogràfic, educatiu, arquitectònic i urbanístic, i marca les directrius científiques i museogràfiques per a la posada en valor del jaciment, ja que en un futur es pretén consolidar la zona com un gran Parc Arqueològic que acoste a tothom aquest immens tresor monumental i històric que és València la Vella.
El Pla Director pel qual s’estan guiant les intervencions any a any, té com a objectiu ser un cos documental mínim, actuar com a eina de diagnòstic, marcar els criteris d’intervenció i serveix com a eina de planificació i treball.
El projecte es va desenvolupant amb el pas de tres fases, una primera d’investigació i recopilació d’informació, per a passar a establir anàlisi de criteris d’intervenció tant arqueològics, conservació i explotació que finalment es reflecteixen en propostes i la programació d’aquestes.
L’alcalde de Riba-roja, Robert Raga, ha sigut l’encarregat de tancar l’acte i ha aprofitat per a agrair a totes les persones que estan treballant en el Pla, “tant des de la investigació científica com divulgativa, per a posar en valor el jaciment i donar-lo a conéixer al total de la comunitat perquè tothom puga conéixer aquesta gran ciutat d’època visigoda, que va tindre una gran rellevància en la història de València”.
Pròxims passos
Des de l’Ajuntament al costat del Institut Català d’Arqueologia Clàssica, la Diputació de València i la col·laboració del Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació, del 3 al 21 de juliol s’ha convocat el VI Curs de Aqueología Cristiana i Visigoda en el Jaciment de València la Vella.
Dirigit a estudiants d’arqueologia, el curs acostarà als participants a la metodologia bàsica d’excavació i anàlisi arqueològica a través d’un programa que, diàriament, combinarà el treball de camp en el jaciment amb el tractament dels seus resultats, a més d’una sèrie d’activitats teòriques i visites a jaciments dels voltants.
La sisena edició del curs, pretén com en els anteriors, avançar en la investigació científica amb noves troballes.
El jaciment de València la Vella
València la Vella és un jaciment d’època visigoda del municipi de Riba-roja de Túria situat a uns 16 km de la ciutat de València. És un enclavament emmurallat situat a dalt d’un turó en una ubicació espectacular sobre el riu Túria, a uns 2 km del palau de Pla de Nadal i dins del Parc Natural del riu Túria.
Des de 2016, l’Ajuntament de Riba-roja de Túria promou un projecte d’investigació arqueològica i de conservació i difusió patrimonial desenvolupat per l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (sota la direcció de l’investigador Josep Maria Macias) i que compta també amb el suport de la Diputació de València i de la Generalitat Valenciana.
València la Vella és una fundació ex novo que destaca per unes muralles que voregen un turó fluvial de 20/40 m d’altura i que es troben reforçades per nombroses torres.
El jaciment es coneix des del segle XIV i, en part pel seu nom, s’havia associat a un assentament preromà i romà: Pallantia. Unes excavacions dels anys setanta del segle passat, motivades per una destrucció parcial del jaciment, van demostrar una cronologia *tardoantiga.
Durant dècades, València la Vella es va quedar allunyada de tot interés científic. Hui dia és encara una ciutat desconeguda i sense nom. És un jaciment arqueològic per a descobrir, a pesar que les excavacions constaten fermament la seua vàlua i potencialitat cultural i rellevància històrica. Es tracta d’una ciutat visigoda alçada «sobtadament» a 16 km de Valentia, durant la segona meitat del segle VI i dominant la via fluvial del riu Túria.