Paco Garcia Latorre, ex diputat Corts Valencianes
Mentre es diu que hi ha un Pla de Pau (que proposen sols les parts dominants), on s’ha pactat en EEUU el cessament de les intervencions militars, el Govern d’Israel (fent cas omís) continua assassinant persones de forma inhumana i desapiadada.
Veure les imatges, dia si i dia també, com xiquets i xiquetes, persones majors i ciutadans normals son executats en bombardejos indiscriminats i drons bomba. Moltes voltes quan estan curant-se en hospitals, fugint de les explosions, refugiant-se en esglésies o en concentracions massives quan fan les cues de la fam, es clarament aterrador.
La majoria de la ciutadania ho te clar, no estem parlant d’una guerra, es directament un genocidi i una massacre que estem veien en “primetime” de totes les televisions del món.No feien falta declaracions institucionals.
Son sense dubte crims de lesa humanitat, perpetrats per uns dirigents que compten amb un dels exèrcits millors dotats del planeta. Armament sofisticat, personal altament entrenat i un únic objectiu: arrasar a tot un poble, per aconseguir fer-se en tot unterritori. I davant que tenen? Un poble desarmat i desesperat.
Com pot ser que amb els millors sistemes que diuen tindre d’intel·ligència militar, que durant molts anys ha estat capaços de buscar, interceptar (i ells sabran quines barbaritats mes) a persones en tota l’esfera terrestre d’una forma quirúrgica, necessiten ara destruir i massacrar a tot un pobleper acabar amb uns quants terroristes? Cadascú que reflexionei traga les seues conclusions.
Després de dos anys de patiments, horrors, barbàrie i impunitats, als gazatís sols els queda el crit de la desesperació i un únic pensament: viure o morir en l’intent de preservar la terra on van nàixer.L’ONU ho ha deixat clar, el genocidi ha de finalitzar, la massacre s’ha d’aturar, amb una pau duradorai fent un reconeixement dels dos Estats, com la majoria de la comunitat internacional ha reconegut. I com no, la retirada immediatade l’exèrcit israelià dels territoris ocupats.
Les xifres fan por, 68.000 palestins morts, d’ells 20.000 menors, centenars de milers ferits i sense cobertura sanitària, el 80% dels edificis destruïts, cap de servei basic en ús, centenars de milers de persones fugint no se sap on, i la fam apoderant-se dels que encara queden vius. Ja no els queden llàgrimes, ni veu per denunciar totes estes atrocitats, el crit de desesperació es veu directament en els seus rostres.
Però sembla que, per molt que ho repetim no es va a posar fí. Menys mal que hi han iniciatives que encara ens retornen la dignitat humana i visualitzen les mancances de l’OTAN i la feblesa dels Estats Europeus davant els “senyors de la guerra”. La “Flotilla internacional” de pau i solidaritat que ha viatjat cap a Gaza, es una clar exemple. Gràcies per la vostra valentia.
Esperem que l’Europa social, la de les persones i els pobles, la de la unitat i la solidaritat, la de la pau i els valors de la humanitat, recupere el seu paper en el mon i aperture nous espais de diàleg i convivència fora de les estructures dels gran magnats del poder i al mateix temps sàpiga castigar als estats genocides i vulneradors de drets humans.