Lorena A. Martí, escriptora de llibres infantils i mestra a Llíria

Lorena Martí escritora en el balcón

Continuem amb la sèrie d’entrevistes que iniciàrem el mes de març des de casa per a conéixer més de prop, encara que des de la distància física imposada pel coronavirus, veïns de la comarca. Lorena A. Martí (38 anys) des del seu ‘refugi’ a Benissanó, mestra d’Infantil a un col·legi de Llíria i escriptora de llibres infantils ens compta com està vivint el confinament.

Com passes el confinament?

Al principi em va costar prou. Anava perduda i tenia una sensació d’irrealitat que no comprenia. Per sort, he anat adaptant-m’hi i, encara que tinc dies bons i dies roïns, ja he trobat un poc d’estabilitat. Em consta que açò està passant-li a molta gent. No m’estranya.

Segueixes alguna rutina?

Al matí treballem i a les vesprades anem variant. Un dia plantem a l’hort, altre dia veiem pelis o juguem en el PC o jocs de taula. També fem versions de cançons o un poc de ioga.

Un llibre, pel·lícula, sèrie o música que li servisca i que recomane per a aquests dies estranys.

Els llibres, les pel·lícules i les sèries que estic consumint ara no crec que siguen recomanables perquè a mi m’encanten les històries de supervivència, caos, catàstrofes, etc. i ara mateix la majoria de la gent no està per a aquestes coses. Però el que sí que puc recomanar-vos i no heu de perdre-vos per res del món és la meravella de grup que ha sorgit d’aquesta vivència a un àtic de Barcelona. Són tres xavals, companys de pis, amics i músics i tenen una gràcia que no s’aguanten. Busqueu-los: STAY HOMAS.

Va debutar fa un any com a escriptora de llibres infantils amb ‘Filomena’. Com ha sigut l’experiència d’aquest primer llibre?

Ha estat un any preciós, ple d’alegries, de gent nova i d’experiències meravelloses. Filomena ha viatjat fins a Llatinoamèrica, s’ha comptat en contacontes, li han fet un cartell a mida real, ha eixit en recopilatoris de lectures recomanades… Tot ha sigut positiu i que així seguisca per molts anys. Des de llavors he publicat dos llibres més ‘Ya estás entero marinero’ i ‘Qué miedo’.

La protagonista és una xiqueta de 7 anys. És útil la literatura, els contes per als xiquets que estan a casa?

La literatura, siga per a l’edat que siga, és medicina per a l’ànima. Però, en el cas dels xiquets i xiquetes, és un llenguatge per a entendre altres realitats i per a construir altres mons mitjançant la imaginació. Per tant, la literatura és útil tant per a assimilar situacions complexes siguen bones o roïns i pot aprofitar com a refugi en què un es pot amagar en certs moments. Estem vivint una situació complicada i la literatura és una de les millors ferramentes per a entendre i acceptar.

Com a docent i mare, que recomana fer amb els xiquets en confinament?

Depén completament de l’edat dels xiquets i xiquetes, però crec que en la mesura del possible, s’ha de trobar un equilibri entre passar temps amb ells i passar temps amb nosaltres mateixos. Sé que cada persona és un món i cada família un univers, però baix des del meu punt de vista seria el més saludable emocionalment. Aprofitar els girs de la vida i gaudir de tindre als nostres fills les 24 hores combinat amb trobar moments de soledat i introspecció (o solament d’estar mirant les musaranyes).

La vida ens ha canviat a tots, s’ha obert un parèntesi que no sabem com ni quan es tancarà. En el teu cas Què és el que trobes a faltar de l’anterior?

Passar temps amb la meua família, els meus amics i amigues, anar a concerts o a la muntanya… Eixes paelletes o torrades que poden allargar-se fins a les tantes. Sé que queda poc per a tornar a veure’ns, però quan queda per a poder quedar tots i totes junts? Pensar en això em posa trista.

El més important a les nostres vides és justament el que menys valorem i menys temps li dediquem.

Diuen que no es pot evitar el que ens passa, però que sí que podem decidir com portar-ho. Com ho portes?

Estic fent molta introspecció. Pense en la subtilesa del present. En com la vida et canvia en unes hores, en uns segons… Recorde com si fóra fa deu anys els últims dies de cole abans del confinament. Les converses amb les companyes, els dubtes, el sentiment d’irrealitat. «De veritat que van a tancar el col·legi?» Pensar en això em feia sentir la fragilitat de tot açò que tenim. Però a poc a poc he anat adaptant-me i digerint que moltes vides arreu del món tenen aquesta inestabilitat dia a dia fins per a saber si van a menjar. Així és que ho porte com una privilegiada amb problemes «del primer món».

També que de totes les experiències negatives es pot extraure una cosa positiva, eixir reforçat. Amb què es queda del que ha portat aquesta situació?

Em quede sabent que dins de totes les desgràcies que comporta la COVID-19 (les morts, els patiments, la soledat…), la naturalesa ha volgut regalar-nos també una sessió de mindfulness. No està tan de moda des de fa uns anys? El «aquí y ahora»? Doncs pren mindfulness per vena. Ens hem hagut de parar obligatòriament, hem hagut de mirar al voltant per ser conscients que el més important a les nostres vides és justament el que menys valorem i menys temps li dediquem.

Ixes al balcó-terrassa a les 8 de la vesprada per a aplaudir?

La gràcia està en el fet que els veïns més propers estan a cinc-cents metres aproximadament, així és que no, no he eixit cap dia a aplaudir. Viure sense veïns propers sempre ha estat un avantatge fins ara, que els he trobat a faltar. Coses de la vida.

Creus que s’ha gestionat bé aquesta crisi?

Em sent tan poc capacitada per poder jutjar aquest tema, que em fa por contestar-te el que siga. Açò que està passant-nos no ha ocorregut mai en la societat actual ni estava en els nostres plans. Així és que vull pensar que les decisions que prenen estan contrastades amb experts i preses des del sentit comú. Els que millor estan gestionant-ho són els xiquets i xiquetes que són uns campions. Tota la meua admiració per a ells i elles.

És un moment idoni per a treure la part humana de cadascú, que feia temps que estàvem perdent-la.

T’emocionen les mostres de solidaritat, d’ànim a qui està treballant o està malalt lluitant contra el virus?

Sí, clar que m’emociona. Tot el que vinga de la societat en forma de bons sentiments, m’emociona. El que passa és que jo sóc un poc de veure el got mig buit i també em fixe molt en la part roín que han mostrat algunes persones… Des dels que arramblaven al supermercat la primera setmana, passant pels delators dels balcons. Això m’emociona, però negativament…

Quin missatge llançaries en aquest moment?

Ja tenim prou amb el perill per a la salut que aquest virus suposa, en les desgràcies que està comportant. Ja tenim prou amb tindre les llibertats anul·lades, amb el futur poc esperançador que ens espera a molts i moltes. No és suficient tot el mal que ens ha dut (i ens portarà) la COVID-19? Busquem doncs la flor entre les males herbes. Pensem com gaudir dels nostres fills i filles les 24 h, pensem en la solidaritat que està sorgint pel món. Coneguem els veïns i veïnes. Ajudem. Imaginem, creem. És un moment idoni per a treure la part humana de cadascú, que feia temps que estàvem perdent-la.

(Ací tens tot els contes en format vídeo ‘Contes en el núvol’: https://www.youtube.com/watch?v=EPVR-a0vwCU i https://www.youtube.com/watch?v=BMpHYBi83sw)

logo infoturia roig

InfoTúria Periòdic del Camp de Túria · Calle el Panser, 68 · 46183 · L'Eliana · Tel. 960 218 701

Contacta amb InfoTúria ací

Política de Privacitat i l'Avís Legal del periòdic InfoTúria
Llicència CC 3.0
Segueix-nos en
Associacio de Mitjans Digitals


Dóna visibilitat al teu negoci amb els distints formats de publicitat que t’oferim en el periòdic InfoTúria.

Publirreportatge digital · Publireportatge en l’edició de paper · Video publicitari · Banner digital · Anunci en l’edició de paper

Per a més informació contacta amb nosaltres amb el formulari o en els telèfons
960 218 701 – 615 335 771