Un nou contracte social

Paco Garcia, Gabinet Presidència Corts Valencianes

Es fascinant com la humanitat i les persones s’adaptem a qualsevol situació, per molt adversa que siga. Ho estem veient en el confinament que ens han imposat de la nit al matí. Un fet que demostra que les coses es poden canviar i de forma radical. Sols cal obrir la porta adequada en el moment concret.

Fa ara més de quaranta anys, la ciutadania amb capacitat de paraula d’aleshores (els que pogueren votar la Constitució), varen segellar un contracte social de trencament amb la nefasta i cruenta dictadura que va patir l’Estat espanyol. L’acord era mirar cap el futur i eixir del pou de la misèria, la manca de llibertats i la crueltat d’un règim opressor que havia laminat tots els drets humans. Era un contracte de mínims, en fals per la por del sables que corrien per les Capitanies Generals i enfaixat en les estructures d’un règim que no havia mort i un altre sistema democràtic que naixia, tenia que créixer, consolidar-se i intentar obrir-se pas. Encara seguim arrossegant una part d’eixa llosa.

Han estat unes dècades d’avanços socials i econòmics, sense dubte, però que s’han quedat ancorades en el segle XX, volent mantindre estructures i formes d’entrende el món i la seu globalització amb pensaments obsolets i visions que res tenen en comú amb els pensaments de les noves generacions. Moviments com el 15M o el trencament d’un bipartidisme anacrònic a Espanya en les últimes conteses electorals, han sigut algunes de les alertes al nostre Estat que ens posen damunt la taula la necessitat de redactar un nou contracte social. I ara sí, fer-ho amb les persones que hem acatat durant mes de mig segle un regles de joc de les que no ens han deixat ser partícips.

Quin futur volem? On volem anar com a poble i com a humanitat? Ens servirà esta alerta sanitària per repensar els models de convivència? La Europa que somiàvem social, integradora, equitativa, dels pobles i dels ciutadans, ha esdevingut una Europa de mercaders i mercaderies, on l’extrema dreta i la dreta s’han fet els dirigents del negoci, fent que l’economia estiga per sobre de les persones, que les produccions es deslocalitzen, que els productes de la terra i el mar es devaluen, que la industria pròpia s’enfonse i que ens dediquem a consumir planeta com si no hi haguera demà.

Esta pandèmia és el farolet roig que la Terra ha encès per dir-nos que, ja hi ha prou!! Hem de capgirar el rumb de la geopolítica, de centrar-nos en reequilibrar els recursos i les capacitats de creixement. Hem d’humanitzar les decisions dels governants, canviar la competició per la col·laboració i la imposició per la co participació. No és normal que uns pocs acaparem les capacitats de vida de milers i milers de persones, i que altres, no tinguen ni per a desenvolupar el seu projecte vital.

Molt s’ha parlat estos dies de fer nous Pactes de la Moncloa. Però ara ja no se tracta de pactes o no pactes, això es paper mullat, es tracta de canviar el model, d’enllestir un nou camí i refer el sistema, de re iniciar la democràcia en la era de la tecnologia. Necessitem una nova visió que ens ajude a encaminar este nou segle XXI, un nou pacte social. On drets tant bàsics com la sanitat universal, els drets socials i les polítiques inclusives, el treball o la vivenda, estiguen protegits al màxim nivell constitucional. No podem deixar ningú enrere.

La porta per poder enllestir estos canvis s’ha obert. Les crisis són dures, però al mateix temps són ventalls d’oportunitats, ja que en elles sol eixir lo millor de les persones, ens mou a unir-nos i a demanar canvis. La pregunta és, serem capaços d’aprofitar esta oportunitat i fer un nou contracte social?

No hi han comentaris

Respondre

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà