Robert Raga, alcalde de Riba-roja
Una de les majors satisfaccions que pot tindre un alcalde és rebre el suport dels seus ciutadans en unes eleccions locals. És l’examen que passem, per sort, els polítics cada quatre anys i que deixen en els seus veïns la responsabilitat de posar una nota a la labor exercida pels seus gestors a l’ajuntament. No sols examinen el treball dels seus governants, dels integrants de l’equip de govern, sinó, també, la resta dels regidors que formen part de la corporació, l’oposició. Els uns i els altres tenen encomanada una labor fonamental en una democràcia constitucional. D’una banda, els governants gestionen els recursos dels quals consta un municipi i, per una altra, l’oposició pot i deu fiscalitzar la labor de l’executiu. Es tracta de conclusions òbvies que, de tant en tant, convenen recordar i posar sobre la taula, especialment, quan ens trobem a poques setmanes d’una nova convocatòria electoral.
Per això, davant aquest nou “examen” al qual ens enfrontem tant governs com oposicions dels ajuntaments de la Comunitat Valenciana, és bo fer un repàs d’algunes de les qüestions que ens han mantingut ocupats en una legislatura llastrada per la pandèmia. Entre les qüestions que hem resolt en aquests quatre anys caldria destacar tres molt importants: la restauració de l’abocador de Basseta Blanca, l’arribada del metro al centre del nucli urbà –que es denominarà “Porta del Túria- i el nou centre de salut. Tres qüestions en les quals el president Ximo Puig s’ha involucrat plenament i ha complit amb la seua paraula.
Eren tres de les nostres assignatures “pendents” que hem sabut canalitzar perquè arriben a ser una pròxima realitat. En Basseta Blanca s’invertiran 11 milions d’euros que serviran per a instal·lar una central fotovoltaica i una planta de biogàs per a generar energia verda. El metre arribarà al centre del poble que el PP va suprimir mentre governava. Finalment, en la zona de Pacadar hem “enterrat” el projecte de la dreta de col·locar rajoles i centenars d’habitatges amuntegats per un complex soci-sanitari adequat a les necessitats. La vertebració social i econòmica són unes altres dels nostres senyals d’identitat. Ambdues són intrínseques a la nostra manera de ser i entendre la política com a servei públic.