Marceli Garcia Llíria
Marcel·li Garcia en la seua casa de Llíria.

Marcel·lí Garcia, mestre i cantautor de Llíria


Continuem amb la sèrie d’entrevistes des de casa per a conéixer més de prop, encara que des de la distància física imposada pel coronavirus, veïns de la comarca. Des del seu ‘refugi’ a Llíria, el professor de música en el col·legi Alt Carraixet d’Olocau i Gàtova, mestre de la Coraleta Els Claus de Llíria i cantautor Marcel·lí García Peruga ens compta com està vivint l’estat d’alarma decretat a tot l’Estat. 

Com passes el confinament?

De moment, creant i animant  l’alumnat del CRA Alt Carraixet,  La coraleta Les Claus i la resta de ciutadans que estem vivint aquesta situació tant nova com estranya. I a casa compartint temps d’oci i de treball amb la meua família.

Segueixes alguna rutina?

I tant. Entre setmana, de matí tots tenim feina d’escola, i Cris, la meua dona que és metgessa, treballa al centre de Salut i de vesprada descansem després de dinar; a les sis fem esport, en acabar, temps de jocs de taula, dutxa, sopar i a veure Merlí.  Els caps de semana intentem fer alguna cosa especial per eixir de la rutina, com ara paella al garatge i skype en grup  amb els amics.

Un llibre, pel·lícula, sèrie o música que li servisca i que recomane per a aquests dies estranys.

Ara mateix estic entretingut amb la guia de Japó, país al qual tenim moltes ganes d’anar tota la família. La darrera pel·lícula que he vist ha sigut Dolor y Gloria d’Almodóvar i com he dit abans, cada dia veiem un capítol de Merlí amb els adolescents de la casa. No era massa aficionat a la TV, no teníem cap plataforma de pagament, però ara sí i ens està venint molt bé.

No ha perdut l’oportunitat de compondre ‘Passarà’, un tema per a animar els seus veïns en aquests durs moments que estem vivint tots pel coronavirus. És últil la música en aquesta situació?

Per a mi moltíssim, m’anima i m’ajuda a ocupar el temps ja siga component, estudiant piano o escoltant aquelles cançons que m’agraden. «Passarà» la vaig compondre en una vesprada, pense que la música podria haver estat més xula, tot i això n’estic molt satisfet. La lletra pense que és encertada i el millor de tot, està agradant i servint per a animar la gent i ocupar-la en aquesta nova iniciativa. A partir d’ara són els propis ciutadans els qui tenen l’oportunitat de col·laborar en un videoclip que crearem entre totes i tots, ja siga cantant o tocant.

Cada dia veiem un capítol de Merlí amb els adolescents de la casa

Com a docent i com a pare, que recomana amb els xiquets?

Ho dic també a la cançó, en primer lloc posar-nos un horari on tinguem activitats educatives, d’oci i d’esport. Afortunadament aquest horari pot ser una miqueta flexible, ja que tenim més temps lliure. A mi personalment m’encanten els jocs de taula, i cuinar en família és també una manera de crear i passar-s’ho bé. I per suposat una manera molt bonica de passar el temps amb les nostres famílies és enregistrar la cançó de passarà i enviar-la a passarabonics@gmail.com

La vida ens ha canviat a tots, s’ha obert un parèntesi que no sabem com ni quan es tancarà. En el teu cas Què és el que trobes a faltar de l’anterior?

Trobe a faltar moltes coses, com ara anar a la caseta amb la família, veure els somriures dels xiquets i xiquetes del col·le i de La Coraleta Les claus, cantar amb ells, eixir a córrer, dur els meus fills a les extraescolars, anar a Dénia, quedar amb els amics…

Diuen que no es pot evitar el que ens passa, però que sí que podem decidir com portar-ho. Com ho portes?

De moment molt bé, haurem de tindre paciència i ser creatius i proactius. En la meua vida he fet una marató i la recorde tant bonica com dura, recorde cada quilòmetre. Aquest confinament el compare amb una marató, cada dia un quilòmetre, i a dia de hui ja duguem nou, no està malament. També que de totes les experiències negatives es pot extreure una cosa positiva, eixir reforçat.

Amb què es queda del que ha portat aquesta situació?

Vivim en una societat on anem a 2.000 per hora i busquem coses que realment no ens fan feliços i que no necessitem. Potser és hora de frenar, reflexionar, agrair i començar de nou. Un «reset» amb energies carregades i mirades diferents. Porte uns anys estudiant anglés i una cosa que m’encanta dels idiomes són els idioms, i l’anglès té un que li ve al pèl a aquesta situació. » When life gives you lemons, make lemonade»  doncs això farem, a més en terra de cítrics no ens faltaran. Vinga a fer llimonada!!

Cada dia eixim a aplaudir per agrair i trobar-se amb el veïnat i sentir-se part d’un barri, d’un poble.

Eixiu al balcó-terrassa a les 8 de la vesprada per a aplaudir?

Cada dia a les 20 hores eixim a aplaudir, és un bon moment per agrair i de pas trobar-se amb el veïnat una estoneta i sentir-se part d’un barri, d’un poble.

Creus que s’ha gestionat bé aquesta crisi?

Estem davant una situació totalment excepcional i nova, és per això que no sabíem ben bé com actuar, tot i anar Xina i Itàlia per davant. A hores d’ara el més important és fer cas a les autoritats sanitàries i quedar-nos a casa. Confiem amb els ciutadans, hem de fer cas.

T’emocionen les mostres de solidaritat, d’ànim a qui està treballant o està malalt lluitant contra el virus?

Cris, la meua dona, és metgessa i admire en gran manera com cada matí es posa la bata i obri la porta de casa per enfrontar-se a aquesta situació ajudant tant com ella pot. Així mateix, són moltes les persones que estan col·laborant perquè el covid-19  tinga les mínimes consequències possibles, tots els treballadors i treballadores d’hospitals, dels supermercats, tendes d’alimentació, brigades, psicòlegs, mestres, etc., al ap i a la fi, tots i cadascun dels ciutadans estem fent una tasca molt bona donant tot el que tenim al nostre abast.

Hem de fer cas i ho farem. A les persones que pateixen la malaltia, ànims. Molts de nosaltres la passarem i hi hem d’estar preparats. Paciència de nou.

Quin missatge llançaries en aquest moment?

Dues cosetes: hem de fer cas i When life gives you lemons, make lemonade. Ànim, sigueu creatius i proactius. Endavant. Passarà !!