Miquel Ruiz, periodista de la Pobla de Vallbona i assessor de comunicació
L’arribada de Vox a la tercera posició al Camp de Túria ha estat una sorpresa relativa. Confirma una tendència que des de les eleccions d’abril i maig passades s’havia produït en una gran majoria de les localitats del Camp de Túria. Hi havia hagut un avanç tímid, ara, però, ha augmentat fins a quotes inimaginables. Diguem-ne que les eleccions estatals han estat la cirereta al pastís que buscaven des de fa temps i n’han reeixit. I tant que ho han fet. S’han consolidat en el seu terreny i han conquerit contrades properes que mai no haurien gosat de fer. Estan cofois i eufòrics. La situació és semblant al que ha ocorregut en altres països europeus i ací no n’hem sigut una excepció. La immigració, la crisi econòmica patida en la seua virulència més forta entre els sectors més populars, el desencís que provoca la manca d’expectatives entre els joves, la absència d’una resposta per la resta de partits polítics o el debat sobre el futur de la Unió Europa són algunes de les qüestions que han encès la flama.
L’èxit de Vox en ciutats grans com la Pobla de Vallbona ha estat un trasbals en la vida política, precisament en una vila on Compromís va ser la guanyadora en les darreres eleccions municipals en un indret on el PP era hegemònic d’ençà l’arribada de la democràcia. Fins i tot, la suma de PP, Vox i Ciutadans seria suficient per governar. Compromís ha tornat a sotragar mentre que el PSOE s’ha vist superat. Tanmateix, extrapolar eixos resultats no crec que siga el més correcte. En les municipals la gent vota més les persones, analitza la gestió dels seus dirigents, hi ha partits independents com Cupo que sols es presenten a les locals, s’hi valora el grau de coneixença dels candidats amb els seus odis i estimes,… Contigo, que va prendre embranzida en maig, ara ha estat residual. Testimonial. Els seus dirigents hauran pres nota i potser pensaran que cal explicar millor les seues decisions i justificar cadascuna de les seues accions. Errades de comunicació o excés de confiança?
No obstant, Vox també ha estat victoriós en altres localitats com Serra, Nàquera, Sant Antoni de Benaixeve i Loriguilla. Han dominat amb claredat espais més poblats i cosmopolites que han combinat amb altres de més rurals i despoblats. No hi ha hagut una fórmula exacta. En alguns d’ells governa l’esquerra i en altres, ho fan partits independents de pàtina dretana.
Ningú no dubta a estes altures de la pel·lícula que el naixement de Vox es cou al caliu del Partit Popular. Molts dels seus membres més mediàtics i representatius hi van militar i les seues idees, propostes i programes són un seguit recollides de la base del PP. La gent i els electors prefereixen l’original en comptes de la còpia. És el que ocorre quan s’han d’escollir entre diverses opcions semblants en la ideologia. Al Partit Popular estan contents i exultants també perquè han recuperat posicions i comencen a albirar el poder a l’horitzó més immediat. Comencen a fer cabòries aritmètiques com a eina per tocar poder, conformar governs i reprendre la gestió municipal a partir d’algun brot verd recollit el maig passat.
Caldrà vore si l’arribada de Vox és conjuntural o, més aïnes, plantaran la tenda de campanya per una bona temporada. Altres formacions com Podemos o Ciudadanos han completat eixa etapa de novetat en el món polític i han patit ara una davallada elecció rere elecció. No sabem, de moment, si el Partit Popular intentarà estendre les seues urpes sobre l’esquena de Vox per recuperar el cabal de votants perduts fa ja temps amb un discurs més dur i radical. El problema pel PP és que, tot i ser un dels inductors del naixement de Vox, acabe essent una víctima més d’eixa operació política pròpia i esdevinga una acompanyant necessària per conformar majories. De ben segur, que molts dels nostres polítics hauran començat a fer-hi els càlculs electorals amb la llei d’Hont, eixa que s’encarrega de repartir els escons en funció dels vots obtinguts. És senzilla i molt pràctica. La vaig aprendre en les classes de dret que hi ha a la carrera de periodisme, a Montcada de l’Horta. Anava a fer-la dels municipis més grans. Si més no, dels més importants o en aquells on la pujada de Vox ha estat més accentuada. És, però, al meu parer, una pèrdua de temps. Les eleccions municipals tenen una sèrie de variables que no tenen res a vore amb uns comicis estatals o autonòmics. Marcaran, però, una tendència que caldrà seguir de ben a prop. La legislatura municipal –l’estatal també- es presenta d’allò més apassionant. Com en una partida d’escacs caldrà tindre molta cura per observar on es posiciona cada fitxa i les decisions que es prenen per bellugar-les al taular del joc. De ben segur, que els estrategues de tots els partits dissenyaran amb més raó que mai un full de ruta que els adrece a la victòria final. Alguns, però, hauran canviat les seues posicions inicials arran els resultats de les eleccions estatals.